TORNADA A L’ESCOLA

Josep Bargalló: “Fora de casa, l’escola serà el lloc més segur”

Entrevista al conseller d'Educació, Josep Bargalló

El conseller Josep Bargalló admet que encara l’inici de curs amb il·lusió però també amb molta preocupació. Diu que l’escola és el segon lloc més segur per als infants després de casa i que tindran els recursos per afrontar totes les situacions.

Què és el que més li preocupa?

Per exemple, em preocupa una cosa que aquest dies hem intentat resoldre, que és buscar una solució per a les famílies que hauran de tenir el fill en confinament perquè són contactes estrets d’un positiu.

El vicepresident Pablo Iglesias ha dit que hi haurà una ajuda.

El més fàcil, pel que ens diuen tots, és una baixa de tipus laboral, perquè la persona continua cobrant i l’empresari ho pot descomptar mensualment. Vam enviar una carta a quatre ministres del govern de l’Estat i els vam explicar que tenim una solució i que, si ells no la volen fer, ens la deixin fer a nosaltres.

Qui la firmarà?

No cal que sigui un metge, no hem de col·lapsar un CAP innecessàriament, pot ser una baixa entesa com a administrativa i la pot signar personal administratiu.

I vostès ho poden fer això?

Sí, si l’Estat ens autoritza fent una reforma d’un reial decret, com els que s’han publicat durant la pandèmia. També hem afegit un fons de 10 milions d’euros per a les famílies que poden estar en una situació d’economia submergida.

El món de la planificació escolar ha estat sempre molt clar. Un mestre sap perfectament què farà de l’1 de setembre al 30 de juny, i tot això ha saltat pels aires.

Del tot. Bona part del col·lectiu els darrers anys ja comença a entendre la planificació com una cosa dinàmica i hi ha propostes educatives que són molt més àgils i menys encarcarades, però en general un professor quan comença el curs sap quin horari tindrà, quins alumnes tindrà i sap quin programa ha d’aplicar i quines dates d’avaluació hi haurà. Ara moltes d’aquestes coses no les sabem, ni nosaltres ni el sistema escolar europeu. Tots haurem d’anar canviant. Alguna gent pensarà que durant tot el curs estem improvisant i no, durant tot el curs estarem adaptant-nos a la realitat que va canviant.

Vostès al juliol fan unes instruccions i el president apareix el 24 d’agost i parla de reduir les ràtios.

El 3 de juliol i a finals d’agost les previsions eren molt diferents. Ara hi ha més infectats, la franja d’edat d’infecció és més baixa, però també estem posant mesures més estrictes. Nosaltres ja havíem dit que el més important eren els grups de convivència estable i estancs, i com més petits millor, però arribant a una xifra mínima, perquè si no la socialització i la docència no funcionen. Ara escoles i instituts han hagut d’adaptar la planificació del juliol. Hem estat treballant per tenir una radiografia sobre el que ha planificat cada centre i, a partir d’aquí, veurem on hem d’actuar amb nous recursos i nous espais.

¿Si un mestre es queda a casa perquè té febre o tos, qui el cobreix?

Si es tracta d’un dia, ho podem assumir amb substitucions immediates, que el sistema organitzatiu del centre ja preveu. El nostre compromís és en que tot allò que sigui una baixa de més d’un dia, actuarem immediatament. Tenim unes borses grans encara, especialment de primària. En algunes especialitats seran més petites, per exemple, professors de matemàtiques, però pot ser un especialista del mateix àmbit.

Alguns pares diuen que no portaran els seus fills perquè tenen por.

És comprensible que les famílies puguin tenir por i angoixa. L’únic risc zero possible és una unitat familiar tancada a casa que no surt ni tant sols a comprar. El que jo els he de respondre és: “Fora de la unitat familiar, el lloc on hi ha menys risc és a l’escola”, perquè serà l’únic lloc on hi haurà un grup de convivència estable i mesures higièniques d’obligat compliment. Fora de casa, l’escola serà el lloc de més seguretat.

Perdoni, em pensava que m’anava a dir que és obligatori portar els nenes a l’escola.

Sí, ho és.

¿Si no els porten, els sancionaran?

Jo he de fer tot el possible perquè les famílies es treguin l’angoixa i no els ho solucionaré enviant la policia municipal a casa, que és competència dels ajuntaments, a més. Poso un exemple i espero que no els sàpiga greu a les associacions: amb la comunitat d’ètnia gitana estem treballant a través de referents reconeguts per la comunitat per explicar, casa per casa, que l’escola és segura. Doncs això ho hem de fer amb tots els col·lectius, i el compliment obligatori de la llei ha de ser l’últim. Hem de fer la via del convenciment de que som segurs.

¿Això també val per als pares que diuen que els seus fills no aniran amb mascareta?

La mascareta no la tenim posada perquè nosaltres no ens infectem, la tenim posada per no infectar els altres. Si no la porten, no haurien de deixar-los anar pel carrer. A la majoria d’escoles hi ha la policia municipal a la porta, hauran de portar mascareta, evidentment.

Vostè va dir: “No tancarem les escoles encara que no hi hagi activitat lectiva”. Què vol dir això?

L’escola té una funció fonamental que és educativa. Té una funció comunitària, una funció social, però també té una funció, que no és la primordial però que existeix, que és que et fa, durant unes hores, de guàrdia i custòdia dels fills. A Alemanya, als països nòrdics, a Suïssa, al Regne Unit, quan va haver-hi el confinament total a l’escola es va reservar un espai per als fills de treballadors essencials. Aquesta funció, que no és lectiva, nosaltres no la vam fer. Ara, si tornéssim a un confinament total i absolut, hauríem de fer aquest pas.

¿Amb quants grups afectats es decretarà el tancament d’un centre?

Quan tinguem més de dos casos positius, de més de dos grups estables, seran els serveis epidemiològics del territori els que hauran fet una anàlisi immediata de la traçabilitat, dels resultats, perquè farem proves a la resta de companys de grup, i ens diran si cal o no aïllar els altres grups o un edifici o si cal una quarantena per a tots els grups de l’escola.

Vostè va parlar de fer una assignatura de cultura de les religions, i ara s’ha anunciat un pla pilot per fer només religió islàmica.

Nosaltres com a departament continuem creient que l’educació hauria de ser aconfessional i que en cap cas s’hauria de donar a l’escola, en horari lectiu, ensenyaments confessionals. En tot cas, per la importància que tenen i han tingut les religions en la nostra cultura, seria bo poder oferir als alumnes el coneixement de l’existència de totes les religions.

¿“Nosaltres” vol dir ERC o el Govern?

El departament d’Educació i el conseller, i, quan ho hem expressat al Govern, ningú ha opinat el contrari.

I per què no ho han fet?

Perquè hi ha una legislació estatal que no ens ho permet, que atorga a les famílies el dret a poder demanar-ho. Hem demanat al govern de l’Estat que ara que pensa modificar la llei inclogui aquest punt i ens hem posat en contacte amb la jerarquia catòlica catalana, però ens van dir que no, que ells hi tenien dret. Mentre no canviï la llei espanyola o nosaltres no puguem fer una llei, i mentre no convencem la jerarquia catòlica, no podem saltar-nos la llei. Ens la podríem saltar si no s’hi oposessin i no ens poguessin enviar als tribunals, però tenen la paella pel mànec. Mentre això no passi, tots els alumnes tenen el mateix dret, també els alumnes de religió musulmana.

Amb la pandèmia es va aturar l’aprovació del decret d’admissió. ¿Es reactivarà i s’aplicarà?

Està reactivada. El procediment administratiu durant la pandèmia es va aturar tres mesos. Un cop l’estat d’alarma va desaparèixer s’ha reactivitat. Nosaltres tenim previst que s’aprovi abans de finals d’any.

¿Si li demano un concepte que vostè demanaria als mestres i als pares quin seria?

Als mestres, l’agraïment per la feina i endavant. I als pares, confiança. Confiança que l’escola sempre ha estat el lloc més segur per als nens i les nenes, després de casa. L’escola sempre ha estat la segona casa, continuem sent-ho i som una segona casa que ens estimem els seus fills i els cuidem, els eduquem i que no farem res que vagi en contra d’ells.