"En dos anys podríem saber si aquest nou planeta és habitable"

Entrevista a Guillem Anglada-Escudé, l'astrofísic català que ha descobert el planeta Pròxima b

Guillem Anglada-Escudé és professor d'astrofísica a la Universitat Queen Mary de Londres. Als seus 37 anys  ha descobert un planeta probablement habitable a només 4,2 anys llum de la Terra, una distància extremadament curta en termes còsmics.

Podrem arribar a visitar algun dia el planeta Pròxima b?

Jo no crec que el vegi, i tu potser tampoc. Però hi ha una fundació anomenada Breakthrough Starshot que està buscant les maneres d'arribar-hi tecnològicament. Els seus inversors són multimilionaris com el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, o el magnat rus Iuri Milner. La idea és agafar un xip molt petit i enganxar-lo a una vela solar. Aleshores s'impulsa amb un làser des de la Terra i és possible accelerar-lo a molta velocitat. En 20 o 30 anys, aquestes nanonaus podrien arribar a les estrelles més pròximes, en un altre Sistema Solar. Enviar informació des de tan lluny és bastant problemàtic, però seria la idea.

¿Mark Zuckerberg s'ha interessat per la descoberta?

Ahir a les quatre de la matinada ens van posar en videoconferència amb un grup de Silicon Valley. Ens els van presentar com "els milionaris locals". Hi havia Mark Zuckerberg, el cofundador de Google Larry Page o Iuri Milner. Han posat uns 100 milions de dòlars en el projecte Breakthrough Starshot, i ens van fer unes quantes preguntes. Estaven especialment interessats a saber si se li podia posar un nom, al planeta. De moment es diu B, i encara és aviat per rebatejar-lo, perquè ara la comunitat científica ha de verificar la nostra descoberta.

Què hi podríem trobar, al planeta?

L'interessant no és tant que s'hagi localitzat el planeta com que pertany a l'estrella més pròxima al Sol. No hi ha res més a prop. El Sistema Solar s'acaba, i Pròxima del Centaure és el primer objecte que hi ha. Sabem que B té 1,3 vegades la massa terrestre i que la seva òrbita a l'estrella és d'11,2 dies. La temperatura és de menys de 40 graus, molt freda. Però la Terra també seria freda si no fos per l'atmosfera, que atrapa la calor. Per això és tan important descobrir si el nou planeta té atmosfera i com és. La descoberta de Pròxima b no és el final, és el principi.

Quan i com podrem saber si té atmosfera?

De vegades tens sort i el planeta en qüestió passa davant la seva estrella alineat amb la teva línia de visió. És el que es coneix com a 'mètode de trànsit'. Molts planetes es detecten així: la llum passa a través de l'atmosfera del planeta i et permet fer diversos càlculs, com ara comprovar si efectivament n'hi ha, d'atmosfera. El cas és que tenim una probabilitat del 2% que l'òrbita estigui alineada i en puguem veure el trànsit. En aquest cas, creiem que l'òrbita del planeta està bastant alineada, així que les probabilitats podrien ser més altes. Si això passés, en dos anys podríem esbrinar si hi ha atmosfera i com és. Si no, haurem d'esperar que acabin de construir-se la nova generació de telescopis, que en sis o set anys ens permetrien obtenir imatges del planeta.

És escèptic en relació a trobar-hi aigua?

És especular una mica. Hem fet diverses simulacions, i de moment no exclouen que tingui una bona atmosfera amb uns quants oceans. Però perquè hi hagi vida depèn molt de com es va formar el planeta, quanta aigua tenia al principi i què li va passar a aquesta aigua durant els primers 100 milions d'anys de vida de l'estrella. Aquests escenaris ens els plantegem sovint, i la majoria de vegades són ràpidament descartats. En aquest cas, hi ha una probabilitat bastant gran que hi pugui haver vida. I quan dic que hi pot haver vida, vull dir que hi ha tot un rang de possibilitats que permeten que avui dia el planeta sigui habitable.

No és el mateix que hi hagi vida o que sigui habitable. Creu que hi ha vida, allà fora?

Al nostre Sistema Solar? No ho crec. No sembla que ningú hagi vingut a fer-hi res, aquí. El fet que no hi hagi aquesta evidència em fa pensar que no hi ha vida enlloc excepte a la Terra. Això o que, per algun motiu, els altres no deixen el seu planeta, igual que els dofins no deixen el mar.

Com és el seu dia a dia?

Sóc professor a la Universitat Queen Mary de Londres, i el meu dia a dia consisteix a arribar a l'oficina i mirar el correu electrònic, com tothom [riu]. La investigació pura, quan te'n vas al telescopi i comences a explorar, la fas quan pots, quan els estudiants no hi són o no tens burocràcia. Fa quatre anys que perseguim aquest planeta, i no ho hem fet cada dia.

Per què no hem sentit més el seu nom a Catalunya? Ho teniu difícil, aquí, els astrofísics?

Sí, he provat de tornar moltes vegades, però no hi ha manera. No es creen places, i quan se'n creen hi ha molta cua. Jo no sóc funcionari però a Anglaterra tinc un contracte. ¿Els investigadors han de ser funcionaris? No veig la necessitat que ho siguin. Però com que no es creen places, el resultat és que estem tots dispersats pel món.

Sempre va saber que volia ser astrofísic?

Tenia clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb l'espai o amb l'enginyeria. Tothom ha volgut ser astronauta, en algun moment. De totes maneres, el que més m'atrau ara és l'exploració. Fer com a Star Trek i anar allà on no ha anat ningú, encara que hi posis un peu.

Més continguts de