L’escola pública es consolida com la primera opció a Barcelona

L’alta demanda obliga a crear dos grups més a Sant Andreu, on 79 famílies no tenien plaça a l’ESO

Aquest curs 2018-2019 ha sigut el primer de la història en què la demanda d’escola pública ha superat la de la concertada. Les dades que va donar el Consorci d’Educació de Barcelona ara fa un any evidenciaven un triomf històric, però per la mínima: el 50,5% de les famílies van triar portar els seus fills a fer P3 a les escoles públiques de la ciutat. Un model d’èxit que, segons ha sabut l’ARA, no només es consolida el curs que ve sinó que amplia el seu domini en un punt més. Aquesta allau de sol·licituds, però, també comporta alguns contratemps en la gestió de les places, com el fet que en algunes zones hi hagi famílies que s’han quedat sense plaça en la primera assignació. L’ARA va avançar la setmana passada que a la Dreta de l’Eixample s’estan mobilitzant perquè uns 50 nens i nenes s’han quedat sense lloc a P3. Avui entregaran al Consorci el manifest en què demanen una solució a curt termini però també mirada llarga per als pròxims anys.

La gran demanda de l’opció pública és encara més evident a la secundària. Només al districte de Sant Andreu, a Barcelona, 79 famílies de diferents escoles de la zona s’havien quedat sense plaça pública de 1r d’ESO, ja que no se’ls havia assignat una plaça en cap dels dos instituts adscrits -el Martí Pous i el Doctor Puigvert-. En una reunió ahir a la tarda a la seu del districte, a la plaça Orfila, representants del Consorci de Barcelona van agrair a les famílies haver escollit l’escola pública i els van donar una dada reveladora per explicar-los la situació: fins ara el 75% de les famílies de Sant Andreu optaven per continuar l’ESO a la pública, però aquest any la demanda s’ha disparat fins al 86%, gairebé un 15% més. Per donar sortida a les seves peticions, el Consorci obrirà dos grups addicionals al districte, un a l’Institut Martí Pous, que tindrà quatre línies, i un altre al Príncep de Viana. També s’obrirà un tercer bolet a la ciutat, per tal d’assegurar una plaça pública de proximitat a tots els alumnes .

Les famílies de Sant Andreu van rebre l’anunci amb prudència, i demanaven que el fet de crear bolets per donar sortida a les seves demandes no vagi en detriment de la qualitat de l’ensenyament públic. Per això, eren reticents a augmentar ràtios allà on sigui necessari, un fet que el Consorci no va descartar. “Reclamem el dret a una plaça de proximitat i que això no afecti negativament l’educació dels nostres fills”, va dir la Cati, una de les mares afectades. Segons ella, el procés de preinscripció és “desigual i injust” entre la pública i la concertada, perquè a la concertada s’entra “sense sorteig” i a la pública “es pateix fins al final”. Abans de començar la reunió, hi havia nens i nenes amb pancartes en què es podia llegir: “L’educació no és un sorteig” i “L’educació és un dret, no una tómbola”. Els pares i mares concentrats lamentaven que aquest procés és “difícil” també per a ells. “Si ja els angoixa saber que aniran a un centre nou, imagina si no hi van amb els seus companys de primària”, apuntava la Loli Ibáñez.

Més difícil els pròxims anys

Els problemes per absorbir la demanda a l’ESO podrien multiplicar-se de cara a d’aquí dos cursos. Ara s’ha fet la preinscripció a 1r d’ESO dels 83.700 nens i nenes nascuts el 2007, que són uns 1.600 més que l’any anterior. Però el curs 2020-2021 caldrà trobar lloc per als nascuts el 2008, en què es va registrar el rècord de naixements a Catalunya, un total de 89.000, més de 5.300 que l’any anterior.

Més continguts de