Societat 01/03/2021

Escoles amb premi (i més autoestima)

El Cercle d'Economia premia tres centres educatius catalans pels seus projectes educatius

5 min
Escoles amb premi (i més autoestima)

BarcelonaEl Cercle d’Economia ha valorat amb el Premi Ensenyament les propostes inclusives i transformadores de tres centres educatius, que veuen reforçat l’orgull de pertinença d’alumnes i docents.

Escola Gabriel Castellà

Igualada (Anoia). És l’únic centre de complexitat del municipi: només hi ha vuit famílies catalanoparlants i la meitat dels alumnes tenen beca menjador

L’Escola Gabriel Castellà d’Igualada és l’única de màxima complexitat en una ciutat mitjana, on tothom es coneix. “Ens hem sentit sols”, diu Núria Ramon, la directora d’un centre on el 60% de les famílies només tenen un sou, massa sovint de feines precàries, la meitat dels alumnes reben beca menjador i només vuit famílies són autòctones. “Crec que hem augmentat la segregació, i aquest és l’únic aspecte que no em fa sentir contenta. Com més carregues, més difícil és trobar valents que vulguin venir aquí”, lamenta Ramon. El Gabriel Castellà no té problemes per trobar alumnes, sinó per trencar estereotips i prejudicis. “Cada any tenim 30 preinscripcions a P3, però tots es diuen Mohamed. A mi em sap greu que aquest estigma arribi als nostres nens”, lamenta la Núria. Per a ells, el guardó que han rebut és un motiu més per sentir-se orgullosos de la feina que fan. “Nosaltres no teníem reconeixement a nivell de ciutat, i el premi ens ha donat autoestima, també per a l’equip docent, que treballa molt”, afirma la directora ensenyant amb orgull el trofeu, a l’entrada de l’escola.

El jurat del Cercle d’Economia ha valorat la “profunda transformació davant la necessitat d’atendre alumnes procedents d’entorns complexos”. La Núria hi està d’acord: “Hem guanyat per la funció social que fem, perquè el fet de no tenir recursos no vol dir que els alumnes hagin de tenir menys oportunitats”. Explica que hi ha centenars d’infants que han après a parlar català i castellà entre les parets de l’escola, on conviuen 16 idiomes diferents. “Els fem parlar a partir de casos reals”, diu, mentre mostra una minúscula taula amb un rètol on hi diu “Doctor”, i una també minúscula llitera amb què els nens i nenes d’infantil juguen a metges parlant en català.

De fet, l’aplicació pràctica dels aprenentatges és transversal al projecte del centre. “Per a nosaltres l’èxit educatiu és que surtin persones flexibles, que sàpiguen solucionar problemes, on han d’anar a buscar la informació, treballar en grup, i que siguin tolerants”, explica la directora. “Hi ha gent i escoles que veuen la diversitat a les aules com un problema, però nosaltres ho hem de veure com un avantatge”, afegeix. El reconeixement públic que han rebut els esperona a seguir amb el canvi que han implantat des de fa uns anys.

“Vam treure els llibres de text, a infantil vam barrejar P3 i P4, vam crear racons de lliure circulació, a les tardes fem ambients i treballem l’expressió oral, i una tarda a la setmana anem d’excursió per l’entorn de l’escola”. A primària els alumnes també escullen, més guiats, quins racons prefereixen, fan treball globalitzat, tenen patis multidisciplinars (amb zona de balls i també aula d’informàtica, perquè hi ha famílies que no tenen ordinador a casa) i aprenen plàstica i música en anglès. “Fem moltes coses, però a vegades no ens creiem prou el que fem o no ho sabem explicar”, diu.

Els alumnes del centre decidiran com inverteixen els 10.000 euros del Premi Ensenyament. Els més atrevits ja han demanat un jacuzzi, però la Núria veu altres urgències: “Necessitem ordinadors nous a les classes i fer més espais al pati”. De fet, la realitat socioeconòmica de les famílies els obliga a tenir “una altra manera de pensar”. Mentre altres escoles planegen l’esquiada, el claustre del Gabriel Castellà busca sortides gratuïtes. I seguir fent feina de formigueta.

Institut escola Daniel Mangrané

Jesús (Baix Ebre). Tot i els dubtes, han tirat endavant un projecte educatiu que canvia l’organització del centre i vincula l’alumne amb l’entorn

Quan van decidir introduir una sacsejada al centre, ja fa sis cursos, al Daniel Mangrané van haver de donar moltes explicacions: a les famílies, als docents, als alumnes, als altres centres. Hi havia molts dubtes i incerteses, però van tirar endavant un projecte “atrevit i innovador” que no només canviava les metodologies d’aprenentatge, sinó que també capgirava l’organització, l’estructura i el concepte de lideratge que tenien aleshores. “Nosaltres hem vist que funciona, però ara ens han premiat i això suposa un reconeixement extern i una validació que a vegades costa molt de trobar”, explica Dolors Queralt, la directora. El guardó no és la cirereta final, sinó un “punt d’inflexió” que els anima a continuar. “Som una escola d’un poble petit que somiem coses grans”, sentencia.

Han reestructurat tots els cicles (barregen els alumnes per facilitar les transicions entre etapes) i tots els docents són tutors. S’obren a l’entorn, treballen amb entitats i associacions del territori i participen en projectes de tota mena, des del Congrés de Petits Científics fins als Erasmus+. El jurat ha valorat el projecte de “transformació educativa” del Mangrané, basat en donar el “protagonisme a l’alumne” i en el treball “més enllà de l’espai i el temps escolar”. La directora ho resumeix així: “Tenim un focus a nivell micro -l’alumne- i alhora la mirada posada en el context, perquè l’entorn també educa i els hem d’acompanyar”. El que al principi era una idea “a contracorrent” que van seguir “per intuïció”, rep ara l’impuls d’un premi que els confirma que van fer bé de provar-ho.

Institut Bonanova FP sanitària

Barcelona. Han canviat la metodologia d’aprenentatge per treballar a partir de casos reals i potenciar la creativitat dels estudiants

Els alumnes de l’institut de formació professional Bonanova, al barri de Ciutat Vella de Barcelona, van dissenyar un model de bata d’hospital “més amable” per als pacients de radioteràpia i quimioteràpia, que no s’obri per darrere, i van crear una apli per traduir els informes mèdics amb vocabulari fàcil d’entendre. Ho han fet en el marc del programa Creativa’t, que planteja als estudiants que detectin problemes reals del món sanitari durant les seves pràctiques i després hi proposin solucions. “El seu model no és només una millora educativa, va un pas més enllà, i demostra que fer centres amb especialitats concretes, lligades al seu sector i territori, és una bona línia a seguir pel sistema educatiu”, ha valorat el jurat. “La metodologia per projectes es fa servir molt a primària, bastant a l’ESO i gens a batxillerat. Nosaltres creiem que a la FP es pot treballar molt bé així”, afirma Montse Blanes, la directora del centre, amb 630 alumnes. L’objectiu és posar a prova la creativitat i l’esperit crític dels alumnes perquè resolguin reptes reals, que els vinculin amb els hospitals i centres sanitaris.

La directora celebra que el Cercle tingui en compte la formació professional, un sector que massa sovint s’infravalora. “Ens dona autoestima, tant als alumnes com als professors”, diu. L’augment de la demanda també és un bon premi: “Aquest any vam ofertar 330 places i vam tenir 1.946 preinscripcions, 400 més que el curs anterior”.

stats