"El risc no és l’òxid d’etilè sinó la resta de productes que s’han cremat"

El catedràtic de toxicologia José Luis Domingo (URV) diu que no es podia saber si hi havia núvol tòxic la primera hora després de l'explosió

L'incendi que es va produir ahir a la tarda en una empresa de la zona d'indústria química de la Canonja, a Tarragona, es va originar en un tanc d'òxid d'etilè, una substància habitual en la indústria química però desconeguda per al gran públic. El catedràtic de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili José Luis Domingo aclareix algunes de les seves característiques i valora la perillositat de l'accident.

Què és l'òxid d'etilè?

És una molècula senzilla derivada de l'etilè, un hidrocarbur senzill. A temperatura ambient és un gas que no té color i que es transporta comprimit com el butà.

Per a què s'utilitza?

Té moltes aplicacions. Als Estats Units és el 26è producte químic més utilitzat. Es fa servir per sintetitzar l'etilenglicol amb què es fabriquen alguns anticongelants, per esterilitzar certs aliments, com a fumigant, com a fungicida, en la fabricació de plàstics, etc.

Quins perills té?

És tòxic i molt inflamable. Només que n'hi hagi un 3% a l'aire, ja s'encén.

Quin tipus de toxicitat té?

Afecta les vies respiratòries, pot produir coïssor als ulls i a la pell i, en definitiva, irritació a totes les mucoses. L'exposició prolongada pot provocar càncer, però com que en principi s'ha cremat, l'accident no hauria de ser perillós en aquest sentit.

Quan crema genera algun producte tòxic?

En principi no, perquè en la combustió es produeixen diòxid de carboni i vapor d'aigua. El que és perillós és que no es cremi, perquè és una substància tòxica.

Quin risc pot implicar l'accident?

El problema és que no s'ha cremat només òxid d'etilè sinó més coses, com per exemple els recipients que el contenen o altres productes que hi podria haver emmagatzemats a prop. En aquesta situació es pot produir una barreja de gasos i un núvol que pot ser tòxic i que pot durar al voltant de 24 hores. Al cap d'una hora d'haver-se produït l'explosió, no es podia dir que el núvol no fos tòxic perquè no hi havia temps material de comprovar-ho.