El 51% de les famílies de l'àrea metropolitana ja no tenen capacitat per seguir ajudant econòmicament els seus familiars

Els costos de l'habitatge estan al darrere de més del 80% dels casos de pobresa, segons un informe

La guardiola s'ha buidat i les famílies ja no poden més. Després de 10 anys de crisi, i de repartir els ingressos i pensions entre els membres de la xarxa familiar, ara el 51% de les famílies vulnerables que viuen a l'àrea de Barcelona asseguren que ja no tenen la mateixa capacitat econòmica per continuar ajudant els seus familiars que fa 10 anys. És el que s'anomena fatiga de la compassió i és una de les dades més rellevants de l'últim informe de la Fundació Foessa, que Càritas ha presentat aquest dijous a Barcelona. L'informe evidencia la necessitat "urgent" de polítiques que minimitzin la desigualtat econòmica que ha provocat la crisi financera i immobiliària a Espanya. 

"La solidaritat intrafamiliar baixa, però no és per falta de solidaritat sinó perquè els fons o el calaix que tenien les famílies s'està exhaurint o s'ha acabat del tot", ha explicat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, que ha avisat que davant d'aquesta situació "la participació de l'administració ja no es pot retardar més". "Enlloc està escrit que per poder tenir desenvolupament econòmic calgui que una part de les persones es quedi al marge; l'exclusió social no és inevitable", ha etzibat Busquets als governs, a qui ha reclamat administrin millor les partides pressupostàries.

"Enlloc està escrit que per poder tenir desenvolupament econòmic calgui que una part de les persones es quedi al marge"

Salvador Busquets Director de Càritas

L'estudi de Foessa s'ha fet a partir de 29.000 enquestes a tot Espanya i, per primera vegada, també compta amb dades específiques sobre el territori de la diòcesi de Barcelona, que inclou l'àrea metropolitana de Barcelona (que inclou Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma, l'Hospitalet i fins a Mataró, entre altres municipis) i un total de 2,7 milions de persones. Els resultats de les enquestes també constaten que "el 85% dels casos d'exclusió social desapareixerien si no existís la crisi d'accés a l'habitatge", ha explicat Busquets.

“Visc rellogada en una habitació amb el meu fill perquè no puc pagar res més”

El fet és que, actualment, a l'àrea de Barcelona hi ha més de 455.000 famílies que després de pagar l'habitatge es queden en pobresa severa. Això vol dir que, un cop pagat el lloguer o la hipoteca, una família d'un membre es queda amb menys de 285 euros per passar el mes o bé una família de dos adults i dos nens es queda amb menys de 599 per a tots quatre. A més, un 25% dels ciutadans d'aquesta zona –670.000 persones en total– viuen en "habitatges inadequats" i 190.000 ho fan en "llars insegures", és a dir, de relloguer, en procés de desnonament o amb violència familiar. En total, gairebé un milió de persones estan en risc d'exclusió residencial, ha explicat la cap d'anàlisi social de Càritas, Míriam Feu. 

Els canvis en l'IRPF

Amb tot, el 24% dels ciutadans viuen en l'exclusió social, segons l'informe. Per això, el director de Càritas no ha dubtat gens a l'hora de posicionar-se en relació a l'acord de fa només uns dies entre el Govern i els comuns per apujar l'IRPF i l'impost de successions a les rendes més altes. "Creiem que cal una millora redistributiva", ha subratllat Busquets. "Si una recaptació més elevada a les rendes altes acaba ajudant les rendes més baixes, ens sembla bé", ha afegit Busquets, que també ha demanat que el Govern faci "una bona administració dels recursos que s'aconsegueixin".

Així serà la reforma d'impostos pactada per als pressupostos del 2020

"En el cas de l'habitatge, calen acords que s'han de blindar per evitar que canviïn en escenaris o conjuntures polítiques futures", ha insistit el director de Càritas, que també ha demanat polítiques que millorin l'acollida de les persones immigrants i que combatin les desigualtats econòmiques i de gènere i la precarietat laboral.

325.000 persones no poden pagar-se els medicaments

A la desaparició de la xarxa familiar i els problemes de l'habitatge cal afegir-hi el fet que l'informe ha detectat que hi ha més de 325.000 persones, un 13% de l'àrea metropolitana, que han deixat de prendre medicaments o rebre tractaments mèdics perquè no els poden pagar. A més, un 15% viuen soles o en aïllament social, una situació que va en augment segons l'estudi.

El risc d'exclusió també augmenta en el cas de les dones (27% de les dones enfront del 19% dels homes) i es multiplica per tres en el cas de famílies monoparentals o nombroses. Actualment el 27% dels menors estan en exclusió social. Segons l'estudi, a més, aquests nens tenen el doble de possibilitats de convertir-se també en adults pobres. "Això deixa una marca en els nens que fa que la pobresa es perpetuï quan arriben a l'edat adulta; molts no acaben els estudis, per exemple", ha explicat Feu. 

DOSSIER ESPECIAL: El conflicte de l’habitatge busca solucions per sortir de la paràlisi