Les famílies de les escoles públiques paguen 148 milions d'euros cada any per serveis que haurien de ser gratuïts

La Fapac avisa que no assumir el cost del material i les excursions és una "irregularitat" d'Educació

Les famílies matriculades a les escoles públiques paguen cada any 148 milions d'euros en serveis de funcionament dels centres, que la llei marca que haurien de ser gratuïts, com les excursions i el material escolar. Segons ha denunciat la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac), aquests 148 milions d'euros són els diners que el departament d'Educació "s'estalvia" a costa de les famílies, que són les qui "han suplert les retallades del Govern" des del 2010. L'informe de la Fapac, que es titula La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic català , conclou que aquestes aportacions varien segons el territori –en surt perjudicat sobretot el Vallès Occidental– i, també, segons el projecte pedagògic de l'escola –a les escoles innovadores es paguen de mitjana prop de 30 euros anuals més en material escolar.

La Fapac avisa que, malgrat que a Catalunya està "clarament prohibit cobrar quotes" –tant per la Llei d'Educació de Catalunya com per la llei espanyola en vigor–, gairebé totes les escoles públiques cobren quotes de material i d'excursions, unes pràctiques que "s'han institucionalitzat" tot i ser "irregulars", i això "atempta directament contra els principis d'universalitat, gratuïtat, igualtat i equitat" de l'educació pública. A través d'una enquesta a més de 1.200 associacions de pares i mares, han conclòs que, de mitjana, les famílies paguen per alumne cada any 88 euros per a material escolar i 105,6 per a sortides. Si es multiplica pel nombre d'alumnes escolaritzats al sistema públic (742.852), es conclou que el departament carrega a les famílies 143,7 milions d'euros entre excursions i material.

A més, la Fapac hi suma 4,3 milions d'euros que les AMPA i les AFA aporten anualment als centres. Són diners –uns 4.000 euros cada any per associació, el 31% del seu pressupost– que haurien de servir per fer activitats extraescolars o garantir-ne el manteniment, però que s'acaben destinant, sobretot, a contractar professionals com tècnics d'integració, d'idiomes o vetlladors perquè l'escola no ho pot assumir. En total, doncs, 148 milions d'euros que paguen les famílies per serveis estructurals del centre i que –denuncia la Fapac– se n'hauria de fer càrrec el departament.

Diferències per territoris i tipus d'escola

L'estudi denuncia també la "arbitrarietat" en el cobrament d'aquestes quotes, tant pel que fa al territori com al tipus d'escola. Així, les famílies de l'àrea metropolitana són les que més paguen per material escolar, mentre que a les Terres de l'Ebre és on es paga menys. Només una dada: si a l'Ebre paguen 31 euros, al Vallès Occidental la xifra es dispara fins a 124 euros anuals, un 300% més. Segons el projecte educatiu, la Fapac denuncia que "les noves metodologies d'aprenentatge s'estan implementant gràcies a l'esforç econòmic de les famílies", perquè mentre que als centres que tenen una metodologia tradicional d'aprenentatge paguen 71 euros anuals per material, als centres que treballen per projectes la xifra arriba als 99.

En la lluita contra la segregació escolar, el departament d'Educació va forçar tots els centres públics –i aviat també els concertats– a publicar a la seva web abans del procés de matrícula totes les despeses associades a l'escolarització, des del preu dels llibres de text fins al del xandall i la bata, passant pel cost d’activitats en horari lectiu com les excursions i les colònies. El Govern vol assegurar-se així que són preus raonables i que no exclouen alumnes per motius socioeconòmics. Preguntades per l'ARA, fonts del departament d'Educació han dit que esperen que la Fapac els trameti l'informe per estudiar-lo amb interès i "treballar conjuntament" les millores que calguin.

Irregularitats al menjador

L'estudi de la Fapac també ha analitzat el cost del menjador escolar i les activitats del migdia, que tot i no ser temps lectiu sí que és un temps educatiu. El decret en vigor estableix un preu màxim de 6,20 euros per àpat, però la Fapac alerta que més d'un 12% de centres cobren fins a 8,20 euros. La Fapac ha acusat l'administració d'incomplir la seva "pròpia normativa" perquè més de la meitat d'aquests centres són menjadors escolars gestionats per l'administració. 

Així, també han criticat que s'ofereixin activitats que no estan incloses en el preu del menjador però siguin aprenentatges que s'haurien de garantir en horari lectiu, com l'ensneyament d'idiomes o la informàtica. Segons la Fapac, són els centres que treballen per projectes els que més tendeixen a oferir aquestes activitats. 

Més continguts de