“Les famílies podran visitar els avis però sense petons ni abraçades”

Cornellà de LlobregatAsseguts en un banc al mig del carrer, la doctora Nela Ayuso i l’infermer José Manuel Sánchez es posen una granota de color blanc que els tapa gairebé de cap a peus. Porten doble mascareta, dos parells de guants de làtex i uns peücs de plàstic i s’ajuden l’un a l’altre a col·locar-se una espècie d’ulleres de busseig i una pantalla protectora a la cara que els dona un aire de soldadors. El conductor d’un autobús que passa pel davant se’ls queda mirant, i també tots els passatgers.

A primera vista qualsevol diria que els dos sanitaris es disposen a entrar en una central nuclear, però en realitat només van a una residència de gent gran, la de Can Rovira, a Cornellà de Llobregat. I no és que el centre sigui un focus d’infecció, ni de bon tros. Tot just s’hi ha detectat un cas de coronavirus, que ja ni tan sols presenta símptomes. Però el focus d’infecció pot ser qualsevol que hi entri del carrer.

A l’entrada de la residència hi ha una tovallola blanca a terra que la directora, Laura Trujillo, s’afanya a impregnar amb aigua i lleixiu perquè els sanitaris la trepitgin abans d’accedir al centre. “És que no me’n refio”, es justifica Trujillo, que no sembla còmoda amb el fet que hi entri algú del carrer, sigui qui sigui.

Treballar al vestíbul

Al vestíbul hi ha col·locat un carro amb sèrum, xeringues, apòsits, termòmetre... Tot el necessari perquè els sanitaris examinin els avis allà mateix, sense necessitat d’anar més endins. “És que tinc pànic, això és un polvorí”, diu Trujillo, que es nota que no parla per parlar, sinó que ho sent de veritat. Ella i una part del personal es van confinar dins la residència durant dues setmanes el mes passat precisament per això, per evitar qualsevol contagi.

El vestíbul és una sala petita amb un parell de butaques i una taula. La senyora Carmen, de 89 anys, hi entra a poc a poc arrossegant els peus fins que veu els sanitaris i s’atura de cop. “Carmen, no t’espantis, que són els metges”, diu la directora del geriàtric. “Però quina gent més maca”, deixa anar llavors la dona, que fa riure la doctora Ayuso amb la seva ocurrència, perquè ni a ella ni a l’infermer Sánchez se’ls veu la cara amb la granota de protecció.

D’ençà que va començar l’estat d’alarma i les residències de gent gran es van convertir en un terreny minat on el coronavirus ha causat estralls, els metges d’atenció primària han agafat les regnes de l’assistència sanitària als centres. De fet, la doctora Ayuso i l’infermer Sánchez s’hi dediquen ara exclusivament. Cada setmana visiten tres residències de Cornellà i examinen un a un la majoria dels residents, tinguin coronavirus o no. A cada geriàtric s’hi passen hores. Es pot dir que els metges de primària són els únics que actualment poden entrar en aquests centres, que continuen tancats i barrats a les visites externes.

“Maria, com anem? Com van els ànims?”, pregunta la doctora Ayuso a la senyora Maria, de 85 anys, que és la següent que entra al vestíbul, amb un caminador. L’ausculten, li guareixen amb cura una ferida que té en un peu i li revisen la boca, perquè la dona es queixa que li fa mal. “A veure, Maria, tregui la llengua. Aaah, molt bé”, diu la doctora mentre l’examina. “D’ànims malament. Això de no veure la família...”, contesta la Maria, que no pot acabar la frase perquè ja se li trenca la veu. “Les coses ja milloren, dona. Aviat vindran les famílies, ja falta poquet”, la intenta animar la metge.

La patronal de les residències privades, ACRA, va presentar aquesta setmana al Govern una proposta per desconfinar els geriàtrics. Laura Trujillo explica que ells volen habilitar una habitació al costat mateix del vestíbul perquè els familiars puguin veure els avis sense haver d’entrar fins al menjador o les habitacions. “Però les visites seran d’una en una i amb un vidre pel mig, res de petons ni abraçades”, afegeix. “Potser soc molt estricta, però no vull córrer riscos”.

A l’habitació que Trujillo vol transformar en una sala de visites ara hi ha una dona gran amb demència que va donar positiu per coronavirus. Es diu Teresa, està entretinguda pintant un dibuix en un full de paper i no sembla immutar-se amb la presència dels sanitaris vestits com astronautes. “Jo, gràcies a Déu, estic bé, no em fa mal res”, diu la dona quan l’hi pregunten. “La pobra porta un mes i mig aïllada”, apunta Trujillo. Malgrat això, de moment no té previst ajuntar-la amb la resta de residents. “Esperaré deu dies més per si de cas”.

La doctora Ayuso i l’infermer Sánchez tenen part dels cabells xops de suor i la forma de la mascareta i de les ulleres marcades a la cara quan finalment surten de la residència i es treuen el vestit de protecció. Tornen a peu al centre d’atenció primària Martí i Julià, que és allà mateix. “És un estrès”, sospira la metge. Però no ho diu per por de contagiar-se, sinó perquè ella també té pànic d’infectar els avis.