UNIVERSITATS

Les universitats rebran la meitat del que reclamen

Els rectors volen 240 M€, però Economia n’ofereix 100 i una rebaixa de taxes d’entre el 10% i el 30%

En l’enèsim SOS de les universitats, dimarts els rectors dels vuit centres públics van tornar a reclamar que el Govern millori el seu finançament i afluixi la soga al coll que tenen des del 2010. Aquell any es van invertir 893 milions d’euros en les universitats, un rècord que es va fer miques amb la crisi econòmica. Quatre anys més tard, la inversió del Govern en les universitats va tocar fons amb una partida de 648 milions d’euros. Malgrat que s’ha recuperat tímidament i el 2017 es va arribar als 741, les universitats reclamen recuperar la inversió d’abans de les retallades. És a dir, 240 milions d’euros més -100 serien només per a manteniment- de manera immediata, que els treguin de l’asfíxia actual. Dimecres, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va fer seves les reivindicacions dels rectors i va afirmar a TV3 que proposarà a la conselleria d’Economia un augment de 120 milions d’euros en els pressupostos del 2020. A la tarda, però, la conselleria d’Economia va reunir els periodistes per posar blanc sobre negre i aclarir el ball de xifres: van assegurar que hi haurà un increment d’uns 100 milions d’euros respecte als pressupostos del 2017. Això és un 60% menys del que reclamen els rectors.

Els responsables de les universitats públiques es van reunir a la tarda amb el departament d’Economia, però no van voler valorar la proposta que planteja el Govern. Malgrat que els comptes encara s’estan negociant i no hi ha res tancat, el secretari general del departament, Albert Castellanos, i la secretària d’Economia, Natàlia Mas, van explicar que treballen amb la idea d’incrementar un 13,3% el capítol per a universitats, uns diners que aniran destinats, en bona part, a augmentar els sous.

Paral·lelament, el departament d’Economia també preveu destinar més diners -no van concretar quants- a poder reduir les taxes universitàries entre un 10% i un 30%. El Parlament, els rectors i els estudiants reclamen una rebaixa del 30%, una mesura que la Generalitat hauria de compensar amb 60 milions d’euros més. De fet, si s’ha pogut mantenir la despesa de les universitats durant tots aquests anys és gràcies a les famílies, que pagant més taxes han suplert la retallada del Govern. Això, però, ha portat conseqüències en la composició social del sistema públic. Un estudi de l’Observatori del Sistema Universitari presentat ahir va revelar les desigualtats en l’accés a l’educació superior en funció de la renda familiar: mentre que 8 de cada 10 fills d’universitaris accedeixen a les facultats, només 3 de cada 10 fills de famílies amb poca formació acaben fent una carrera.

Però la negociació pressupostària no és només entre el Govern i la resta de formacions polítiques -bàsicament, els comuns-, sinó dins del mateix executiu. Les diferents conselleries batallen per esgarrapar augments de partides. Dimecres Chacón, de JxCat, va reivindicar el “caràcter social” del seu departament, més enllà de Sanitat, Afers Socials i Educació -les tres en mans d’ERC-, i va confiar que a Economia -també dels republicans- siguin sensibles en matèria d’universitats. En la reunió amb periodistes, Castellanos -mà dreta del vicepresident econòmic, Pere Aragonès- va explicar que els comptes preveuen una inversió 795 milions d’euros superior al projecte fallit del 2019 i que, d’aquests, la majoria es dedicaran a la renda garantida, a desplegar el decret d’escola inclusiva, a retornar la paga extra als funcionaris i a invertir de nou en escoles bressol.

Més continguts de