El fiscal d'Anticorrupció José Grinda es presenta a l'Ajuntament de Girona per demanar informació sobre l'empresa Agissa

L'alcaldessa, Marta Madrenas, acusa la fiscalia de "venir a muntar el xou"

Operació de la Fiscalia Anticorrupció a Girona, Salt i Sarrià de Ter relacionada amb la causa judicial oberta contra l'empresa d'aigües Agissa. Agents de la Guàrdia Civil i el fiscal d'Anticorrupció José Grinda s'han presentat aquest matí als tres consistoris per demanar documentació de l'empresa mixta, que està formada pels tres ajuntaments i l'empresa privada Girona SA. 

L'objectiu d'Anticorrupció és determinar l'origen dels diners que Girona va fer servir per pagar el fons d'art Santos Torroella, i si tenen alguna relació amb la pròrroga del contracte de cessió de la gestió de l'aigua a Agissa, que es va fer el 2013, sota el mandat de Puigdemont.

La fiscalia ha demanat diversos pressupostos de l'Ajuntament de Girona dels últims anys i també informació sobre l'adquisició del fons Santos Torroella, que, en un principi, Carles Puigdemont volia finançar a través del cànon de l'aigua però que al final va finançar amb fons propis de l'Ajuntament. En aquest sentit, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ha subratllat que tots els diners que s'han invertit en la compra del fons "provenen de partides ordinàries de l'Ajuntament, no de cap cànon de l'aigua ni de res, i són públics i estan penjats a la web". 

De fet Madrenas ha criticat l'actuació que la fiscalia ha dut a terme aquest matí perquè assegura que tota la informació que han demanat "la podien haver sol·licitat per escrit", a través del jutjat d'instrucció que porta la investigació del cas Agissa. "No calia fer tot aquest xou mediàtic; en cap instrucció d'un cas normal es fa d'aquesta manera", ha lamentat. 

Una crítica molt semblant a la que han fet els representants de la CUP-Crida per Girona. El seu regidor, Lluc Salellas, ha denunciat "l'enèsim xou mediàtic ordenat per la fiscalia espanyola en l'intent de tapar la corrupció arreu de l'estat espanyol",  en referència a la citació de l'Audiència de Palma per ordenar l'ingrés a presó d'Iñaki Urdangarin. 

A més, Salellas ha recordat que la compra del fons Santos Torroella no formava part de la seva querella i ha anunciat que demanaran que se separin les causes "per evitar que els veritables responsables dels fets delictius quedin a l'ombra per un objectiu de la fiscalia d'anar contra Carles Puigdemont"."Demanem que la guerra bruta no tapi la corrupció i que la corrupció no tapi la guerra bruta", ha conclòs.

Als jutjats des del 2015

El jutjat d'instrucció número 2 de Girona va obrir una causa judicial arran d'una denúncia que la CUP va presentar el 2015 contra el soci privat d'Agissa, Girona SA, participada per Aqualia, Agbar i CaixaBank. Una causa judicial que va fer un gir argumental quan el jutjat del Vendrell que investiga el cas del 3% va encarregar un informe a l’Agència Tributària que vincula Agissa amb empreses investigades pel cas de presumpte finançament il·legal de CDC. Temps després, el juliol del 2017, la fiscalia anticorrupció va assumir la investigació sobre les suposades irregularitats de l'empresa d'aigües. 

Els requeriments d'informació que ha fet la fiscalia avui deriven de la informació recopilada durant la quinzena d'escorcolls que es van dur a terme el 19 de setembre passat, en el marc de l'operatiu 'Aquarium'.  Aleshores es va intervenir documentació de la qual, segons ressalta la fiscalia en un comunicat, "s'infereix la possible comissió de delictes de malversació, apropiació indeguda, prevaricació i falsedat documental per part dels que van ser responsables públics" dels tres ajuntaments.

La polèmica compra del fons Santos Torroella

El 2014 l'Ajuntament de Girona va comprar per 3,9 milions d'euros el fons d'art de Rafel Santos i Torroella, que inclou 1.200 obres d'art –d'artistes com Dalí, Picasso o Miró–, a més del seu arxiu personal, format per 30.000 documents i 3.000 cartes que Santos es va intercanviar amb artistes destacats del segle XX.  

La compra va ser molt polèmica, sobretot, per les crítiques dels partits de l'oposició i d'entitats com Aigua és Vida. I és que al principi Carles Puigdemont va anunciar que pagaria part del cost de l'adquisició a través dels diners provinents del cànon de l'aigua, la qual cosa va aixecar molta polseguera. 

Davant d'això, Puigdemont, al final, va pagar el fons a través de "partides ordinàries", tal com ha assenyalat Madrenas, que ha recordat que "encara s'està pagant". Així, el 2014 es va destinar una partida pressupostària d'un milió d'euros; el 2015, de 700.000; el 2016 i el 2017, de 600.000, i les últimes, el 2018 i el 2019, de 500.000.

A més, l'Ajuntament recuperarà part dels diners invertits a través de la Diputació de Girona –que es va comprometre a aportar 300.000 euros– i de la Generalitat, que es va comprometre a aportar-ne 800.000 perquè va permetre als hereus de Santos i Torroella pagar part de l'impost de successions amb obres d'art.  Una operació que, segons Madrenas, no té res a veure amb les irregularitats suposadament detectades a Agissa.

Etiquetes

Més continguts de