Més de 33.000 famílies vulnerables s'han beneficiat de la llei catalana per evitar talls de llum i gas

BarcelonaLa Generalitat ha obert 120 expedients contra empreses energètiques per haver tallat el subministrament a usuaris sense complir els tràmits que marca la llei catalana 24/2015 d'emergència habitacional i pobresa energètica. Així ho ha anunciat en una entrevista al 'Migdia al dia' de TV3 el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha quantificat en33.000 famílies el total de persones a les quals la llei ha evitat que se'ls talli el gas o l'electricitat. Fins a mitjans de juny, la Generalitat ja havia imposat 18 multes de 10.000 euros cadascuna a companyies que havien tallat la llum a famílies vulnerables.

La llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, va ser aprovada pel Parlament el juliol de l'any passat a partir d'una iniciativa legislativa popular (ILP). Entre altres coses establia que, abans que una empresa pogués tallar els subministraments a una família, s'havia d'assegurar que no constava com a vulnerable. En la llei anterior, era la família la qui ho havia de comunicar. La norma vigent, per tant, trasllada la responsabilitat a l'empresa subministradora.

Llei de comerç i festius

Durant l'entrevista, Baiget també ha precisat que el Govern aprovarà la nova llei de Comerç abans de finals d'any. La norma permetrà horaris "amplis i suficientment flexibles", però lluny de la "liberalització total". Així, es preveu que les botigues puguin obrir entre 72 i 78 hores setmanals, una mica per sobre de la legislació actual.

Quant als festius, des del departament es preveu plantejar el mínim exigit per la normativa estatal, situat en deu, i només per a les ciutats turístiques "s'amplia el ventall". "I cap més", ha reblat. El conseller també s'ha referit a la precarització dels salaris dels treballadors que denuncien els sindicats i ha manifestat que les empreses que basen la seva competitivitat en la contenció salarial "no tenen futur".

"Ens interessen les empreses d'alt valor afegit i elevada productivitat", ha reblat Baiget, que creu que són els àmbits en què el Govern ha de "treballar i lluitar" de manera més intensa. Així mateix, s’ha mostrat partidari d’“apujar” el salari mínim interprofessional.