La gran nit de Plácido Domingo

Peralada.Amb 70 anys, 134 papers estrenats en 50 anys de carrera, 3.500 funcions i la més nombrosa discografia mai enregistrada per un tenor, Plácido Domingo es va presentar dilluns davant del públic de Peralada com el que és, el rei de l'òpera. És director d'orquestra -amb dos teatres operístics sota la seva batuta, el de Washington, que ara abandona després de 15 anys, i el de Los Angeles, en què segueix actiu-, alterna les tessitures de tenor i baríton, és fundador del concurs per a joves veus Operalia i impulsor de diferents iniciatives per promoure els joves cantants a tot el món -també acaba d'inaugurar el Centre de Perfeccionament Plácido Domingo a València-, i des de la setmana passada és president de la Indústria Discogràfica internacional. Un tòtem.

Dilluns, després de dues hores de concert i l'aplaudiment més llarg que es recorda, entre bravos i flors que volaven des del públic, un distès Plácido Domingo acollia tothom que el volia saludar entre bastidors: Carmen Mateu, presidenta del Festival; família vinguda de Mèxic, on va viure de petit; la família de Barcelona, d'on era natural el seu pare i on ell i la seva dona, Marta Ornelas, van viure amb els seus dos fills durant deu anys; el tenor Jaume Aragall, a qui Josep Carreras havia visitat a l'hotel després d'actuar al Cap Roig; Xavier Trias, i amics com Valentí Fuster i Joaquim Barraquer, entre d'altres. Va tenir temps per a tothom.

Era la 1 de la matinada. Després de rebre la Medalla d'Honor del Festival i deixar-se entrevistar i fotografiar, li van oferir un sopar de gala que, entre riures i anècdotes, va acabar amb l'entrada d'un pastís i els convidats cantant-li Las mañanitas del rey David , una serenata que es canta habitualment a Mèxic a les celebracions, va explicar ell mateix, per celebrar el seu 49 aniversari de casament. Els nuvis, com marca la tradició, van tallar el pastís. S'havien casat a Mèxic però la lluna de mel només va durar 4 dies. I és que la màxima de Plácido és: "Quan descanso se'm rovella la veu". Un cosí barceloní li va regalar un arbre genealògic de la seva branca catalana. "Veus? Aquesta és la tia Juanita, que té 91 anys i encara viu a Tordera, d'on era el meu avi. El besavi era d'Eivissa i va anar a viure a la Barceloneta, on va morir en un bombardeig. El meu pare també era de la Barceloneta...", resumia. "El 1944 vivíem a Mataró, jo tenia 3 anys".

A les 4 del matí, quan els cambrers havien marxat i els amics desfilaven, el tenor va fer una cosa que només fa un cop l'any, quan té 15 dies de descans. Va seure al jardí i es va fumar un puro.