El drama de l'habitatge esclata a les escoles: 200 alumnes poden perdre casa seva i 1.300 viuen en hostals

BarcelonaEl cas es va produir fa dos cursos i encara en pateixen les conseqüències: "Es tracta de dues nenes, germanes. Eren a casa en el moment del desnonament de la seva família i van veure com arribaven els furgons de la policia, la comitiva judicial, com entraven a casa seva i com les feien fora. Les van portar a l'escola dues treballadores de l'Ajuntament. Van arribar en un absolut estat de xoc i nosaltres no sabíem com reaccionar: a la tarda no tenien casa on tornar". Qui relata aquest cas, encara emocionada, és Anna Pérez, directora de l'Escola Jacint Verdaguer del barri del Poble-sec de Barcelona. "Sempre hi ha un cas que et fa saltar, que et fa dir prou, i per a nosaltres va ser aquest", continua. Aquest curs tenen 18 alumnes més a l'escola en la mateixa situació, en ple procés de desnonament.

Cada vegada són més els centres que fan un pas endavant per denunciar els casos de desnonaments que afecten els seus alumnes a la capital catalana. No són casos aïllats: només entre setembre i abril, el col·lectiu Docents 080 ha comptabilitzat més de 215 alumnes en procés de desnonament a Barcelona. "Però n'hi ha molts més segur", avança Pérez, que subratlla, per exemple, que en l'anàlisi d'escoles que han fet encara no hi ha comptabilitzats els casos de Vallcarca, que s'han fet públics al maig. Només en aquest barri hi ha almenys 13 menors escolaritzats en quatre centres diferents que des de fa unes setmanes estan a l'espera que els facin fora a conseqüència dels plans de reurbanització del barri, que preveuen ensorrar edificis vells (ara ocupats) per fer una nova configuració urbanística.

Les dades del mateix Ajuntament posen sobre la taula una realitat encara molt més dura, que no es compta per desenes ni centenars, sinó per milers. De mitjana, unes 3.000 persones viuen reubicades en els anomenats allotjaments temporals d'urgència a Barcelona. D'aquestes, 1.700 són adults i 1.300 infants. Gairebé el 60% dels usuaris d'aquestes places són famílies amb fills, apunten des del consistori. Els casos es repeteixen escola per escola, i no sempre als barris més pobres.

"Nosaltres som una escola de l'Eixample que es mirava tota aquesta problemàtica de lluny, fins que ens va arribar el primer cas", admet Marta Ortiz, directora de l'Escola Diputació. Actualment, tenen set alumnes afectats per processos de desnonaments. "Està en joc el benestar dels alumnes", subratlla Ortiz, que assegura que a la seva escola han detectat que els alumnes passen per "una mena de dol": "Primer arriben amb molta ràbia, impotència, no entenen res, i després passen a la tristor, perquè veuen que el procés s'allarga i que no es reverteix". "I l'estat emocional de l'infant afecta directament el procés d'aprenentatge", recorda aquesta directora.

"Tenim un alumne que es va quedar sense totes les seves joguines, i una de les coses que més li preocupava era on havien anat a parar i com recuperar-les", relata Ortiz. "És que ho perden tot, la seva història, objectes personals, ordinador, joguines... i això en persones que encara s'estan formant pot provocar traumes molt bèsties", coincideix Pérez. "Una mare m'explicava que no tenen taula, i que la filla gran fa els deures a la sala de les rentadores comunitària; en un altre cas, una nena no es vol dutxar al lavabo compartit de la pensió. Són casos quotidians que els afecten molt a l'escola, també", assenyala. "Parlem d’infants i famílies amb els quals hem creat vincles i que estan aprenent a llegir i a escriure amb nosaltres. Infants que senten l’escola com un lloc segur", afegeix Mercè Barnés, directora de l'Escola Montseny, que té casos de menors afectats pels desnonaments a Vallcarca. "L'escola no pot ser aliena a tota aquesta problemàtica", resumeix Pérez.

Sense protocols

Les direccions coincideixen que han après a reaccionar sobre la marxa: "Hem creat una comissió mixta d'habitatge amb l'AFA –explica Ortiz–. D'una banda, intentem detectar els casos com més aviat millor per posar en contacte la família afectada amb els sindicats d'habitatge i amb serveis socials, perquè això els empodera molt i els aporta calma; de l'altra, intentem preparar-nos per acompanyar i fer un seguiment detallat a l'alumne". Pérez explica que al seu centre han organitzat un protocol intern, seguint l'exemple d'algunes escoles de Salt, les primeres a declarar-se explícitament en lluita contra els desnonaments a Catalunya. I a Vallcarca, les escoles acompanyen les famílies a les protestes.

"No és fàcil per a les direccions donar la cara, perquè això de vegades assenyala algunes escoles i n'hi ha moltes que encara prefereixen no posicionar-se", apunta Albert Torrent, membre de la coordinadora d'AFA de Vallcarca, que recorda que tots aquests casos tenen una relació directa amb els problemes de l'anomenada matrícula viva. "Però és important que els centres s'impliquin, perquè sens dubte l'educació té una dimensió política i de pensament crític", valora. Des de l'AFA de l'Escola Diputació, Pablo Peralta recorda que són situacions "que ara ja li poden passar a qualsevol". "Això fa anys que passa, però és quan ens ha arribat als barris més pijos que les classes socials mitjanes s'han començat a mobilitzar: feia massa temps que hi havia una equidistància molt greu amb el tema de l'habitatge", lamenta.

Reclamacions a l'administració

Així, aquests centres, les AFA i el col·lectiu Docents 080 reclamen respostes a l'administració pública. "Per començar, volem que ens rebin i traslladar-los aquesta preocupació –comença Ortiz–. Quan hi ha un alumne maltractat tenim un protocol i sabem què fer; però quan el maltractament és estructural o institucional, no hi ha protocol", continua Pérez. "També caldria una atenció psicològica ràpida", afegeix Ortiz.

Un altre dels problemes que tenen detectat els centres és que moltes famílies desnonades acaben en pensions lluny del barri, fins i tot en altres municipis. "Com a mínim, que els reallotgin a prop, perquè no perdin el vincle amb l'escola", reclamen.

Sobre aquesta qüestió, el Consorci d'Educació de Barcelona assegura que està "en contacte" amb la plataforma Docents 080 per guiar "actuacions que es podrien dur a terme". També assenyalen que el sistema educatiu "té establerts mecanismes per afavorir l'escolarització de proximitat davant de situacions sobrevingudes". Això vol dir que si la família desnonada demana un canvi d'escola per facilitar la conciliació, intenten estudiar el cas individualment. El problema, però, és que –tal com apunten les direccions– la majoria de les famílies desnonades volen evitar, a més, un canvi d'escola i, en definitiva, un trasbals encara més gran per als infants.