"Em trobaran a casa amb el suport de tot el barri": primer desnonament de la Casa Orsola

Barcelona"Volen fer negoci i voldrien que tot fos discret. Però jo penso que la resta de ciutadans han de saber què està passant aquí". El Josep Torrent, de 49 anys, s’ha convertit en el primer veí del ja mític edifici de l’Eixample, la Casa Orsola, que té data de desnonament. Aquest professor de matemàtiques fa 22 anys que viu al bloc i mai havia participat en l’activisme per un habitatge digne. Però ara li ha "tocat". "Prefereixo no pensar-hi, no imaginar-m'ho. Però, si venen, el 31 de gener em trobaran a casa meva sense oposar resistència, però amb el suport d'entitats, les veïnes i el sindicat", assegura. La seva serà, doncs, la primera expulsió per la força després de tres anys de lluita veïnal en aquest bloc. El Josep serà el primer desnonat però no pas el primer que marxa. Abans que ell, assegura, molts veïns han marxat a contracor perquè no els han renovat el lloguer i no s'han vist amb cor de lluitar: són les anomenades expulsions invisibles.

Els veïns l’aturen per dir-li que li faran costat. "Fins i tot les veïnes més grans, com la Rosita i la Pepi, de 82 i 85 anys, em diuen que pensen en mi i que vindran a posar-se a la porta", diu emocionat. La nova propietat, el fons Lioness Inversiones, va comprar l’edifici l'octubre del 2021 i de seguida va avisar els llogaters —la majoria, com el Josep, veïns de la finca des de fa dècades— que no els renovarien el contracte quan se'ls acabés. Sense cap altra explicació. Només se n'han deslliurat els pocs que, com la mateixa Rosita, tenen un contracte de renda antiga. La propietat vol renovar la finca i dedicar-la a lloguer de temporada, una modalitat legal en auge en grans ciutats com Barcelona que permet rendibilitats molt més altes que els lloguers habituals perquè no entra dins de la llei de regulació de preus. De fet, alguns dels pisos reformats ja es lloguen per 2.800 euros, quatre vegades més del que paga, per exemple, el Josep. "Hem normalitzat uns preus que de normals no en tenen res", lamenta.

"Recordo perfectament que, el mateix dia que van signar el contracte, a finals d’octubre del 2021. A les tres o les quatre de la tarda van venir tot de cotxes d’alta gamma a veure l’edifici des de fora. L’endemà, tot d’executius pujaven i baixaven per l’edifici mirant-lo i analitzant-lo. Els veïns hi érem, però tant els hi feia, això", recorda aquest veí. El Sindicat de Llogateres, que assessora els veïns del bloc, assenyala que el desnonament del Josep "no serà l’últim" i avancen que hi oposaran resistència. De fet, a partir de dijous comencen una marató d'esdeveniments per evidenciar el malestar del barri, fer visible el cas i denunciar les pràctiques d'aquests fons. La Casa Orsola, de fet, s’ha convertit en un dels casos paradigmàtics d’expulsió de veïns a l’Eixample de Barcelona, on els darrers anys els fons d’inversió han centrat els seus objectius especulatius en comprar desenes de blocs sencers destinats als pisos d’alt estànding.

"Al final, ho aconseguiran, esclar. Em faran fora perquè la llei els dona la raó i jo marxaré, però com a mínim vull deixar clar el que estan fent: comprar blocs sencers en què viuen famílies des de fa anys i expulsar-les, tenint en compte la situació del mercat. No entenc que no hi vegin cap problema ètic, per molt legal que sigui", defensa el Josep. Ell va arribar al bloc quan encara era un estudiant que compartia pis. "A mesura que van passar els anys, vaig saber que un altre pis havia quedat buit i vaig demanar si me’l podien llogar", relata. Els veïns de la Casa Orsola (que amb els canvis urbanístics recents ha quedat al bell mig de la nova superilla de l'Eixample) coincideixen, a més, en subratllar les diferències entre l’anterior propietari i l’actual. "L’anterior, el senyor Domingo, era una persona molt normal, una bona persona –recorda el Josep–. Ell vivia fora de Barcelona, però venia dos cops per setmana, ens preguntava com estàvem i es preocupava d’arreglar les coses que no funcionaven. Es notava que gaudia fent aquesta feina i ajudant les persones". Ara, en canvi, és diferent, diu. "Jo pensava que si pagava no hi hauria problema, que em podria jubilar aquí", reflexiona.

Suport també des del sector educatiu

En les últimes setmanes, el Josep ha rebut emocionat no només el suport dels veïns, sinó també dels companys de professió. El sindicat USTEC·STEs, la divisió d'educació de la CGT i el grup de nova creació Docents 080 també s'han posicionat en contra de l'expulsió del Josep i en defensa de Casa Orsola i de l'habitatge digne a Barcelona. "És molt maco que els companys de professió et facin costat en aquesta lluita; és molt emocionant", diu amb un fil de veu.

El fet d'haver-se convertit en un cas mediàtic no ha afectat la seva feina. El Josep continua donant classes com ho feia fins ara. "Crec que els alumnes no veuen la tele i l'algoritme segur que no els ha ensenyat el meu cas", diu bromejant. En tot aquest temps, només un alumne s'hi ha adreçat per aquesta qüestió: "Era un nano de 15 anys i em va explicar que havia vist el meu cas, i que ell i la seva mare també tenien un ordre de desnonament. Per a ell allò significava marxar del pis de la seva vida; no n'havia conegut un altre", relata el Josep.

Des que va saber que seria el primer veí desnonat de la Casa Orsola, el Josep ha destinat el seu temps lliure a la lluita col·lectiva per un habitatge digne. "Cada divendres vaig a l'assemblea del sindicat i cada setmana arriben 20 o 30 casos com el meu —explica—. Implicar-me en aquesta lluita m'ha ajudat molt. Fer-ho tot sol seria massa dur. Jo no visc el meu cas com a propi, sinó com un fet col·lectiu".

Assegura que no sap que passarà divendres (el dia del desnonament). No hi vol pensar. Ni parlar. Però fa un apunt final: "Sobretot el que vull és que divendres passin coses, que tot això serveixi per posar el debat de l'habitatge realment al centre i que el meu cas serveixi per demostrar que no són problemes personals, sinó un modus operandi, unes pràctiques generals per part d'uns pocs", conclou.