Més de 600 promocions "especulatives de luxe" en marxa al centre de Barcelona
Els habitatges de protecció oficial se situen a la perifèria de la capital, segons la radiografia de la FAVB
BarcelonaLa fractura entre les dues Barcelones per la crisi de l'habitatge és cada vegada "més profunda" i accelera la gentrificació d'uns barris i el buidatge d'altres. Així ho constata l'últim informe de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), titulat SOS habitatge, que ha detectat que el 2024 hi havia més de 600 grans promocions especulatives en marxa a la capital catalana que afectaven més d'11.800 habitatges. Es tracta, majoritàriament, segons la FAVB, de famílies que s'han vist obligades a marxar de casa seva per l'extinció del seu contracte de lloguer per "la típica operació de compra de tot un bloc, expulsió dels veïns i reforma per vendre a preus de luxe", han assenyalat els portaveus.
L’estudi combina dades oficials (de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i un treball de camp dut a terme amb les associacions veïnals. El portaveu de la Comissió d’Habitatge de la FAVB, Jaume Artigues, ha detallat que entre la primera i la segona meitat de l'any passat, les promocions especulatives van passar de 477 a 619. D'aquestes, la gran majoria (568 operacions) estaven destinades a la venda: un 30% després de fer obres de nova planta i un 70% posteriorment a obres de rehabilitació. En total, segons es recull a l'informe, entre el 2016 i el 2024 es van extingir sense continuïtat uns 75.000 contractes de lloguer, amb uns 180.000 habitants afectats pel desplaçament residencial.
I quines són les zones més afectades? Doncs segons els autors de l'informe, "l'especulació es concentra sobretot en zones amb poca presència d’habitatge protegit (HPO), tot i que hi ha excepcions com Ciutat Vella". Aquest districte i el de l’Eixample —on gairebé no hi ha HPO— lideren el que la FAVB descriu com "un mercat de luxe en expansió". Aquesta realitat, asseguren, accentua la segregació social i accelera la gentrificació cap a les zones perifèriques.
La investigació també constata que aquest tipus de promotors tenen "especial interès i predilecció" pels edificis catalogats. "Els edificis catalogats en les categories A, B i C queden exclosos de la modificació del Pla General Metropolità que obliga al 30% d’habitatge de protecció oficial en les operacions de gran rehabilitació”, ha recordat Artigues. És la manera que han trobat aquestes promotores, continua, de maximitzar els seus beneficis sense saltar-se la llei. Alhora, que l'edifici estigui catalogat ajuda a trobar clients "de luxe" que valoren el fet que l'edifici estigui reconegut com a element històric o artístic.
On són els pisos d'HPO?
I què passa mentrestant a "l'altra Barcelona"? On són la majoria d'habitatges de protecció oficial? La investigació dels moviments veïnals coincideix amb altres informes que situen la majoria dels pisos HPO a la perifèria de la ciutat.
La portaveu de la Comissió d’Urbanisme de la FAVB, Lisa Marrani, ha desgranat que el 2024 Barcelona comptava amb 15.956 habitatges protegits, és a dir, menys del 2% del total del parc residencial i molt lluny de la mitjana europea, que oscil·la entre el 15% i el 20%. L’estudi evidencia, a més, un greu desequilibri territorial: Sant Martí concentra el 30% del total d'HPO, seguit de Sant Andreu amb el 17,8%, Nou Barris 14,4% i Sants-Montjuïc amb el 14%. En una segona franja, destaquen Ciutat Vella amb el 9,9% i Horta-Guinardó amb el 6,9%; mentre que Gràcia (amb un 2,4%), les Corts (amb 1,8%), l’Eixample (1,4%) i Sarrià-Sant Gervasi (1,3%) pràcticament no en tenen.
Més enllà del repartiment desigual, a la FAVB la preocupa el fet que cada vegada n'hi ha menys. "Gairebé la meitat d’aquests habitatges perdran la qualificació de protegits abans del 2068: fins al 2038 se’n desqualificaran 7.407, quasi un 45% del parc", ha detallat Marrani. La federació també ha criticat la poca transparència que asseguren que té l'administració a l'hora de proporcionar dades. "L'estudi s'ha nodrit de la col·laboració entre diferents associacions veïnals, un treball de camp rigorós i una recollida de dades constant i pacient", ha subratllat Menéndez.
Possibles solucions
Per intentar revertir aquesta situació, la FAVB ha demanat la creació d'una base de dades pública sobre l'oferta d'habitatge, tant públic com privat; eliminar els usos no residencials que "segresten" habitatges, és a dir, els pisos turístics, de temporada, les segones residències o l'acumulació de negocis en pisos; que ja representen gairebé 115.000 immobles; eliminar els privilegis fiscals de les socimis i altres societats d'inversió; garantir la perpetuïtat de l'habitatge protegit i revertir la llei Montoro per eliminar el sostre de la despesa i que l'administració pública pugui invertir més diners en habitatge públic.