Josep Maria Trigo: "Si la humanitat busca sobreviure a futures catàstrofes, s'haurà d'establir en diversos planetes"

BarcelonaL'endemà que els quatre astronautes de la missió Artemis II hagin fet història al convertir-se en els humans que més lluny han arribat a l'espai —406.771 quilòmetres de distància de la Terra—, l'ARA entrevista Josep Maria Trigo, investigador principal del grup d'Asteroides, Cometes, Meteorits i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Per què Artemis II pot considerar-se una missió clau per a l'exploració de la Lluna?

— La podem considerar una prova de concepte, així com de l'habitabilitat i les prestacions de la càpsula Orió [en una part molt essencial construïda a la Unió Europea]. És important perquè és una missió conjunta i actualitzada que exemplifica que la cooperació és el millor camí a seguir.

Quines finestres científiques pot obrir el programa Artemis?

— Les principals finestres científiques són l'establiment d'una base lunar que porti experiència d'astronautes a un altre indret, i el desenvolupament de noves tècniques d'explotació i reutilització de recursos in situ, anomenats ISRU per les seves sigles en anglès [com ara l'ús de gel d'aigua de la Lluna]. Aquestes últimes són clau per facilitar l'exploració espacial futura, al caldre menys recursos.

Els tripulants han pogut observar llocs de la cara oculta de la Lluna; per què és rellevant i quina informació valuosa pot aportar el testimoni i les imatges captades per aquesta missió?

— L'estudi de la cara oculta és sempre rellevant, tot i que ja ha estat estudiada per missions anteriors; abans-d'ahir ja l'havien vist fins a 24 astronautes. Ara bé, en sabem menys d'aquesta que de l'altra cara que apunta a la Terra a causa d'aquest equilibri dinàmic en què completa una revolució al voltant de la Terra [translació] al mateix temps que gira sobre si mateixa [rotació]. Una fita recent força important va ser el retorn robòtic de mostres de regòlit —és a dir, pols i fragments de roca— aconseguit per la missió xinesa Chang'e 6. Resulta força curiós que el costat llunyà de la Lluna mostri que es va refredar a temperatures més baixes que el costat proper, cosa que suggereix un antic desequilibri de calor entre ambdues cares, ja que l'escorça és més gruixuda en aquesta regió lunar. Ara els astronautes reporten haver vist i filmat sis impactes de meteoroides contra la Lluna; un aspecte nou que també estem tractant en un nou projecte tecnològic a l'ICE-CSIC i que acabem d'encetar amb l'ESA i l'empresa GMV.

Hi ha gent que qüestiona la utilitat de fer aquestes investigacions.

—  No m'estranya pas, hi ha gent que posa en dubte que la Terra és un esferoide o que s'hagi arribat a la Lluna amb les missions Apollo. Penso que és necessari informar-se bé i escoltar als experts, i molt especialment en aquests dies cal escoltar els astronautes, perquè no es juguen la vida per simple plaer. L'èxit de les missions Apollo i tot el que van aportar sobre l'origen de la Terra i la Lluna ens hi hauria de fer pensar. La ciència aplicada i les noves tecnologies neixen de la ciència bàsica i, en bona part, de l'exploració espacial.

Per què és important aquesta missió per a la població, i no únicament per a la ciència?

—  Per a mi és el fet en si de provar la nova tecnologia a bord de les missions Artemis, particularment perquè implica fer-ho a més distància i de manera autònoma, i que són passos necessaris per als reptes de les següents missions tripulades. D'altra banda, l'exploració espacial sempre comporta beneficis per a la població, com demostren moltes tecnologies nascudes al seu si: el forn microones, el paper d'alumini, les lents resistents a les rascades, els escàners, els LED, els termòmetres i els mateixos ordinadors portàtils... A mitjà termini, si la humanitat busca ser capaç de sobreviure a futures catàstrofes a gran escala, haurà d'establir-se en diversos planetes i esdevenir multiplanetària.

Per què l'enlairament i el viatge d'Artemis ha estat innovador i únic?

— La missió Artemis II intenta demostrar que els sistemes vitals de suport a la vida de [la càpsula] Orió, així com la navegació i les comunicacions amb astronautes a bord, funcionen correctament. No és una tasca fàcil, però l'èxit obrirà el camí per al retorn de la humanitat a la superfície lunar, concretament al pol sud, on es provaran noves tècniques.

Després de les imatges i la comunicació amb la Terra, ara la tripulació s'enfronta a la tornada: quins riscos té aquesta última fase?

— En general, s'estima que al llarg d'una missió complexa com Artemis II hi hagi una possibilitat d'errada gens menyspreable. En particular, s'han plantejat problemes de seguretat sobre l'escut tèrmic de la càpsula Orió. La geometria de la reentrada de la càpsula per assolir la frenada aerodinàmica serà clau per a l'èxit i el retorn segur dels astronautes.

Des de l'Apollo 13, cap humà ha trepitjat la Lluna i Artemis, de fet, tampoc ho fa. Per què?

— Per què no hi ha hagut un interès clar. Ara, tal com estudiem a l'ICE-CSIC i a l'IEEC, s'han identificat minerals valuosos a la Lluna i s'hi vol arribar abans que ho facin altres. Particularment la Xina ja hi ha mostrat interès.

Als anys 60, l'Apollo 13 va formar part de la carrera armamentística entre els EUA i la Unió Soviètica. Ara, en canvi, a Artemis col·laboren les agències espacials nord-americana, europea, japonesa i canadenca. Què ha canviat?

— El món. Tant de bo la col·laboració sigui més estreta, però certament vivim una segona carrera espacial, una lluita irrefrenable que ara és pels recursos minerals, fent servir la Lluna com a plataforma cap a l'exploració de Mart i dels asteroides.

Si s'assoleix una base estable a la Lluna, és viable viatjar a Mart?

— Aconseguir una base a la Lluna i extreure els recursos del nostre satèl·lit serà el primer pas decidit. Viatjar des de la Lluna cap a Mart serà molt més viable, però serà el temps el que ens dirà quin país ho aconsegueix. El repte és majúscul.