Societat 15/09/2021

Els monjos Ignasi Fossas i Manel Gasch, els més ben situats per ser el pròxim abat de Montserrat

Aquest divendres Josep Maria Soler presenta la renúncia al complir els 75 anys

3 min
Josep Maria Soler en una imatge d'arxiu.

BarcelonaAquest divendres es farà efectiva la renúncia del pare Josep Maria Soler com a abat del monestir benedictí de Montserrat. El costum, esdevingut gairebé preceptiu, és deixar el càrrec als 75 anys. Haurà estat abat vint-i-un anys: va ser escollit el 13 d'agost de l'any 2000 en substitució de Sebastià Bardolet. Aquell era el dia del seu aniversari, igual com ho serà aquest divendres, quan complirà 75 anys i pronunciarà la benedicció abacial davant de la comunitat. També aquest divendres comunicarà al màxim responsable de la congregació benedictina a la qual pertany el monestir de Montserrat, la de Subiaco-Montecasino (Itàlia), el colombià Guillermo León Arboleda, la seva renúncia, que li serà acceptada.

Tots dos pactaran els pròxims dies la data d'elecció del nou abat montserratí, per votació secreta entre els membres de la comunitat. Tot apunta que serà al setembre, un cop passada la Diada Nacional de Catalunya. Serà una votació presencial –els monjos que no siguin físicament al cenobi no hi podran participar–, en la qual participaran 55 monjos. Els postulants i noviciats no tenen dret a vot. La majoria dels monjos resideixen a Montserrat mateix, però n'hi ha també als monestirs associats de Cuixà i el Miracle, i a Roma, Andorra i fins i tot a l'Àfrica, cas del monjo Sergi d'Assís Gelpí.

León Arboleda haurà de ser present a la votació final, tot i que n'hi haurà una de prèvia, de caràcter merament orientatiu, per veure quins són els candidats més ben situats. Sense que es pugui descartar una sorpresa, a priori els dos noms amb més possibilitats són els pares Ignasi Fossas Colet (Aiguafreda, 1960) i Manel Gasch Hurios (Barcelona, 1970). El primer és l'actual prior i el segon el majordom-administrador. Són dos càrrecs clau per a la governança del monestir.

Fossas, metge de formació, va entrar al monestir el 1986 i es va ordenar el 2002. El seu mestre de novicis va ser precisament el qui després seria l'abat Soler. D'entrada, Fossas es va fer càrrec de la infermeria. Professor de litúrgia, va estudiar inicialment a Montserrat mateix i després a l’Institut Pontifici Litúrgic de Roma, on també es va diplomar en arxivística a l’Arxiu Secret del Vaticà. Coneixedor i admirador del papa Pau VI, Fossas ha estat una figura essencial per a l'abat Soler durant el seu mandat en les últimes dues dècades. De fet, protocol·làriament el prior és el número dos del monestir: substitueix l’abat quan no hi és i organitza la vida domèstica i econòmica de la comunitat.

Deu anys més jove, Manel Gasch també s'ha convertit amb el temps en un monjo important a Montserrat. Llicenciat en dret i teologia, va fer la professió solemne com a monjo el 2002 i es va ordenar sacerdot el 2011. És professor de teologia dogmàtica a l'Escola Teològica de Montserrat. Se'l considera deixeble del monjo Lluís Duch, la figura intel·lectualment més prominent del cenobi dels últims anys, mort el 2018. Fill d'una família de la burgesia antifranquista barcelonina, Gasch va tenir una infantesa lligada a la parròquia de Sant Ildefons, al barri de Sant Gervasi. La seva tasca com a administrador ha estat rellevant i, d'entrada, enfocada cap al mil·lenari de l'abadia, fundada per l'abat Oliba al segle XI i que se celebrarà el 2025. Però amb la pandèmia, Montserrat, que té en el turisme la seva principal font d'ingressos, ha patit una dràstica davallada de visitants.

El nou abat, doncs, haurà de fer front a l'organització del mil·lenari en condicions més difícils de les previstes i després que, a més, en els últims temps la comunitat també hagi hagut de fer front a denúncies per abusos sexuals, amb un cas antic i un de més recent. Símbol de catalanisme i d'obertura religiosa, Montserrat manté una singularitat pròpia dins l'Església catalana i ha jugat un paper clau en molts períodes de la història del país.

stats