Tornada a l'escola: la il·lusió per començar (de zero)

BarcelonaMés d’un milió i mig d’alumnes comencen aquest dimecres un curs escolar que ha de servir per passar pàgina a un dels anys més convulsos a les aules, després dels atemptats del 17-A, de l’1-O i de l’aplicació de l’article 155. Però el departament d’Ensenyament, ara dirigit per Josep Bargalló, no ho tindrà fàcil: el repte és revertir les retallades que va patir el sector durant la crisi.

Un dels cavalls de batalla serà combatre la segregació a l’escola -amb el Síndic de Greuges s’impulsarà el pacte contra la segregació-, tant per sexes com per nivell socioeconòmic. La recepta del departament passa per retirar els concerts als centres que separen nens i nenes i aprovar un nou decret d’admissió que garanteixi una escola inclusiva.

El nou curs obre també un nou escenari: per primer cop cau el nombre d’alumnes a primària, ja que la pressió demogràfica s’acumula ara a l’ESO, on els alumnes s’avaluaran a partir d’ara per competències, com ja es fa a primària. La gran demanda a l’escola pública -a Barcelona ha superat per primer cop la de la concertada- ha obligat a contractar 690 docents més i a crear grups addicionals d’urgència, que s’han resolt amb nous mòduls. Ja n’hi ha 1.015 a tot Catalunya.

El 2018-19 serà també el curs del nou decret de menjadors i de la convocatòria de noves oposicions -l’objectiu és reduir la taxa d’interins del 30% al 8%-. Nou curs, nous reptes.

Nil Garcés, nou professor d’ESO

“Ser professor és una oportunitat extraordinària per aprendre”

Fa una setmana el Nil Garcés no sabia encara que aquest dilluns entraria per primer cop en una aula com a professor. Ho farà per impartir classe de matemàtiques i ser tutor de 3r d’ESO al Col·legi Joan Pelegrí del barri d’Hostafrancs, a Barcelona. Amb 22 anys i graduat en matemàtiques, va veure per Twitter que una noia anunciava que a l’escola on treballa la seva mare faltaven professors d’algunes matèries i va enviar un missatge privat perquè l’oferta li va interessar de seguida. “El dia 4 vaig enviar un missatge, el 5 em van respondre i el dia 6 em va entrevistar el director. A la tarda em van dir que m’agafaven”, recorda.

Quan surti de l’escola -no hi treballarà a jornada completa- aprofitarà les tardes per treure’s el màster de formació del professorat. “Ser professor és una oportunitat extraordinària per aprendre: el màster m’ensenyarà algunes coses, però com aprens a ensenyar de veritat és posant-te cara a cara amb els alumnes”, afirma el Nil. Té clar que haver-se matriculat a aquest màster ha sigut clau perquè li donessin la feina. “Sense el títol seria més complicat”, reconeix. A finals del curs passat, el departament d’Ensenyament va anunciar una moratòria de tres anys per fer el màster, de manera que per ser professor d’ESO no calia tenir el títol vigent. La decisió es va prendre davant la manca de docents en algunes matèries, com català, castellà o matemàtiques.

El Nil està més entusiasmat que espantat, encara que admet que té “una mica de por” que els alumnes no el vegin amb prou autoritat, per la seva joventut. “L’important és marcar distàncies i deixar clar que, tot i que soc jove, no deixo de ser qui els avalua i qui els ensenya”, diu convençut. El que li fa “més respecte” són les trobades amb els pares dels alumnes.

Consells dels companys

En aquesta setmana que ha tingut per preparar-se, el Nil s’ha posat al dia sobre la normativa de l’escola, el mètode per avaluar i com s’organitza el curs. “Estic molt tranquil perquè els dies que he anat a l’escola he parlat amb els docents i he fet trucades per demanar consells”, explica. A més, tindrà una companya que li donarà suport, almenys els primers dies. “Tindré una bona xarxa de suport”, celebra. Un suport clau per endinsar-se en el món de la docència per primera vegada a la vida.

Aitor, pare de l’Olivia (P3)

“Tots els pares tenim ganes d’implicar-nos”

Els despertadors sonaran aquest dilluns en centenars de cases de Catalunya més d’hora del que ho han fet els últims mesos: és hora de tornar a classe. En total, 1.567.316 alumnes comencen el curs, però per a algunes famílies no es tracta només de recuperar la rutina, sinó que s’obre una nova etapa des de zero: començar l’escola a P3, una experiència que a Barcelona viuran uns 12.000 alumnes i les seves famílies. Com la de l’Olivia.

L’Aitor, el seu pare, explica que intenten “no fer massa gran” el fet que la nena comenci l’escola. “Volem una mica de continuisme, perquè venim de l’escola bressol, i ens ho prendrem com si fos tornar de vacances”, explica. Però no amaga que la família sent “molta il·lusió” per la nova etapa. L’Olivia serà una de les 44 alumnes que començaran a l’Escola Auditori de Barcelona, l’única escola pública nova d’infantil i primària que s’obre aquest curs.

Buscant escola per a l’Olivia

Abans de triar l’Auditori, els pares de l’Olivia van anar a veure una desena d’escoles del districte. “Per a nosaltres és un avantatge que sigui una escola nova, si no no hi seríem”, explica l’Aitor. Ho veuen com la possibilitat “d’iniciar un projecte junts”, de la mà d’un equip docent “que no està cremat” i té “idees fresques”. “Per a un infant de tres anys potser és més important això que no pas aspectes més curriculars”, opina.

No només ell té ganes d’implicar-se en el projecte educatiu. Les poques trobades que han fet amb la resta de pares i mares ja han servit per evidenciar que “tots els pares tenen ganes d’implicar-se i construir alguna cosa plegats”. “Ara al setembre ens veurem segur, perquè hem de constituir l’associació de famílies, decidir si Auditori és el nom definitiu o les activitats extraescolars, per exemple”, explica l’Aitor.

Els pares de l’Olivia confien que l’equip docent de l’Auditori acompanyi la nena fins que acabi primària. “És un projecte molt maco i proposen un tracte amb els infants amb el qual estem molt d’acord i molt a gust”, explica. Tant, que per ara els preocupa poc que l’escola hagi d’estar durant uns anys en mòduls prefabricats. Per a ell el més important és que l’Olivia estigui “ben acompanyada”. I d’això n’està, diu, “100% segur”.

Eva Martín, directora de l’Escola Auditori

“Hem treballat tot l’estiu amb molt de positivisme”

El nou curs comença amb sis nous instituts, tres nous instituts-escoles, un centre de formació professional i una nova escola d’infantil i primària. Es tracta de l’Escola Auditori, al carrer Almogàvers de Barcelona, al davant de la sala Razzmatazz. Però, com es munta de zero un projecte com aquest? Com afronten l’inici de curs?

L’Eva Martín és la directora de l’única escola que s’estrena a Catalunya aquest any. Li van proposar el càrrec al febrer i li van donar llibertat per escollir un parell de mestres perquè se sumessin al projecte i comencessin a treballar-hi. L’Eva no va dubtar: gràcies a la feina que tenia abans -treballava al CEEPSIR, el centre que proveeix de serveis i recursos les escoles i instituts per ajudar i orientar els docents a incloure els alumnes amb necessitats educatives especials en una aula ordinària- coneixia una bona colla de docents i va anar a buscar dues mestres amb qui havia coincidit. “M’agradava la seva manera de treballar perquè anaven en la línia que jo sempre havia imaginat”, argumenta.

Des d’aleshores, van començar a reunir-se dues tardes a la setmana, compaginant-ho amb la feina de mestres que tenien el curs passat. Calia decidir quin seria el seu projecte educatiu, l’estructura i l’organització del centre. “Hem treballat tot l’estiu i, de fet, vam augmentar el nombre de reunions: el juliol el vam treballar sencer i a l’agost ens va sorgir el problema que no arribava l’edifici...”, recorda l’Eva.

Els plans de l’empresa que havia de construir els mòduls van fallar i no podien arribar a temps de construir-los. A correcuita van haver de planificar una “alternativa viable i de qualitat” perquè els nens i nenes poguessin començar el curs en condicions. Els mòduls de recanvi van arribar dimecres passat a la tarda, just abans de les tempestes que van causar estralls a Barcelona. L’endemà, dijous, tot just es van acabar de descarregar i van començar les obres per deixar-ho tot a punt. Divendres les mestres van organitzar el mobiliari i dilluns van dedicar-lo a preparar els últims detalls perquè els 44 alumnes de P3 s’ho trobin tot a punt. “Arribem a temps”, confirma la directora, que ha patit fins a l’últim moment per unes obres que han costat 1,7 milions d’euros.

Tot i els entrebancs amb les obres -“ha sigut tota una aventura”, resumeix-, l’Eva ha notat “el suport” del Consorci d’Educació de Barcelona. “Els fets no eren com nosaltres volíem, però l’actitud que prens és clau i condiciona molt la resposta: hem decidit tenir una actitud de positivisme i il·lusió i no parar de treballar”, afirma.

Un equip femení

L’equip docent de l’Auditori -set dones, entre les mestres, l’equip directiu, la tècnica d’educació infantil, la conserge i la vetlladora- ja està a punt per començar el primer curs de la seva història. L’Eva explica amb entusiasme el projecte educatiu que volen tirar endavant, que pivotarà sobre tres eixos: una escola que “s’obre i inclou”, “escolta i comunica” i “atén i acompanya” els afectes i les emocions.

Aquest dilluns, i durant aquest curs, hi aniran 44 nens i nenes de P3, i a partir d’aleshores l’escola anirà creixent cada any un curs. D’aquests 44, 27 van demanar anar a l’Auditori en primera opció. “Això ens va sorprendre perquè es va saber tard que obria aquesta escola, però les famílies han respost molt bé”, afirma.

L’Eva i la resta de mestres tenen ganes de començar: “Estem molt il·lusionades davant d’aquesta gran aventura”. Una motivació que no perden tot i no saber encara quan tindran un edifici definitiu.

Una desena d’escoles comencen el curs en obres

“El curs començarà el dia 12 i en alguns centres hi haurà una alteració que no trencarà l’activitat lectiva”, va dir la setmana passada el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, que va atribuir els retards en les obres a la intervenció de la Generalitat pel 155 i també a les pluges d’aquest estiu. La demora en moltes obres -tant la rehabilitació d’espais com la col·locació de nous mòduls- afecta una desena de centres educatius del país i ha obligat el departament a pensar plans B perquè, malgrat tot, els alumnes puguin començar avui les classes.

Per exemple, els 170 alumnes -tres línies de P3 i dues de P4 i P5- de l’Escola La Mirada de Sant Cugat del Vallès començaran avui el curs a la Biblioteca Miquel Batllori del mateix municipi. El problema és que els mòduls que havien d’ampliar l’escola -a l’espera de construir un edifici definitiu, que també va amb retard- van arribar divendres i no hi ha temps perquè estigui tot a punt. També s’ha hagut de buscar un altre espai, en aquest cas l’Institut Pla i Farreras, per oferir el servei de menjador. “El que més desanima i ens indigna és el fet de la provisionalitat. És una angoixa que quan falta un dia et diguin que l’escola no estarà preparada”, afirma a l’ARA Marc Gilabert, secretari de l’AFA.

Classes en un antic hotel de Mollerussa

El cas de Sant Cugat no és l’únic pla B al qual s’ha hagut de recórrer. Els alumnes del nou institut de Mollerussa no podran començar les classes perquè encara s’està negociant amb els propietaris dels solars on s’ha d’ubicar el centre. Així, els alumnes començaran el curs a les instal·lacions de l’antic hotel de Cal Duch, que fa uns anys ja va acollir provisionalment els alumnes d’una escola del municipi.

En total, aquest curs s’obriran 12 edificis nous, entre escoles, instituts-escoles i instituts. A més, s’han ampliat diversos centres educatius (bàsicament de secundària) amb la col·locació de mòduls -n’hi ha més de mil-. Prop d’un centenar d’escoles i instituts de Catalunya estan formats íntegrament per mòduls.