El "doble càstig" que deixa migrants fora de la regularització extraordinària

BarcelonaLa Isabela no vol pensar què serà de la seva vida si no pot acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha de posar en marxa les pròximes setmanes per concedir permisos de residència a mig milió d'estrangers que compleixin uns criteris que, a hores d'ara, són provisionals. El decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez encara ha de passar pel Consell d'Estat per retornar un altre cop al consell de ministres. Si bé hi ha incògnites de com quedarà la lletra petita, la Isabela té coll avall que la seva és una missió impossible perquè no han passat els 10 anys pertinents des que va completar la condemna per poder anul·lar els seus antecedents penals i, en l'esborrany del text, és invalidant qualsevol taca en l'historial delictiu.

Aquest procés de regularització suposa per a molts una oportunitat única –i potser l'última– després d'anys d'haver-ho intentat per la via ordinària de l'arrelament social, que exigeix una oferta laboral d'un any o una estada mínima de dos anys a l'Estat. Però com per a la Isabela, per a un altre grup suposa un cop de porta a les expectatives de començar de zero i encarrilar les passes cap a una "vida normalitzada".

Només trepitjar territori espanyol, aquesta brasilera en la trentena va passar de l'aeroport als jutjats, acusada i, posteriorment, condemnada per tràfic d'estupefaents. Li van caure sis anys i sis mesos de presó, d'on va sortir en règim obert quan el seu fill en va fer tres i ja no podia viure al mòdul amb ella. El pla de reinserció aprovat pel departament de Justícia li va permetre un contracte en una multinacional fins que li va caducar el NIE temporal (la identificació per als estrangers no comunitaris) el febrer del 2023. La paradoxa del cas és que per la mateixa raó que va començar a treballar se li va denegar el permís de residència: tenir antecedents penals. "Sense documentació t'obliguen a una vida de vulnerabilitat, a no existir", i fins i tot a tenir relacions "infelices per pura necessitat", diu referint-se a l'experiència pròpia.

Dues denegacions

En dos intents per regularitzar la seva situació administrativa, Isabela ha tingut la mateixa resposta negativa. Ni tan sols ho ha aconseguit a través del seu fill, de nacionalitat espanyola. Mare i fill viuen sols, tot i que el jutge va concedir la custòdia al pare, que no es fa càrrec de la manutenció.

Sense defugir de cap responsabilitat, se sent en un carreró sense sortida, i tot i que no espera "cap miracle", sí que exposa la seva història "per si algú pot intercedir": "Me n'he penedit. Vaig acabar a la presó per una pèssima decisió de la qual no estic orgullosa. Assumeixo la culpa –reflexiona–. Ja he pagat". Es queixa d'haver tingut més drets a la presó que ara, fins al punt que ni amb ofertes laborals ha pogut deixar enrere "l'error".

A diferència de ciutadans espanyols condemnats, els estrangers tenen el "doble càstig" dels antecedents abans de poder esborrar-los, perquè els condiciona i repercuteixen més, constata la responsable de mobilitat humana de Càritas, Elisabet Ureña. En aquest punt, la Isabela compara el seu cas, d'una "vida congelada", amb el d'un company espanyol de presó que, un cop fora, s'ha integrat a la vida laboral sense problemes.

Càritas i altres entitats socials ultimen aquests dies el dispositiu per poder assessorar i acompanyar el màxim nombre de migrants en la regularització. Es calcula que a Catalunya, al voltant de 150.000 persones se'n podran beneficiar, però, sense el text final del decret publicat, només es pot "aconsellar els demandants que preparin documentació", admet Ureña. Per primer cop en un procés d'aquestes característiques, el govern espanyol compta amb les entitats socials per agilitzar els tràmits. L'administració està totalment col·lapsada ja en el seu dia a dia i són desenes d'entitats i col·lectius autoorganitzats els que s'afanyen a informar els migrants per la "manca de resposta de l'administració", retreu Maria Creixell, portaveu de la Coordinadora Fronteres Obertes que fa xerrades o atenció comunitària per resoldre dubtes. L'activista critica que en vigílies de l'inici del procés no s'ha resolt qui assumirà les despeses de "taxes, renovació de documentació o actes notarials" que es necessitin per als tràmits per a aquelles persones sense ingressos i qüestiona si la societat organitzada és capaç de muntar circuits d'ajuda, de fer tríptics amb diferents idiomes perquè d'això no se n'encarreguen les oficines governamentals.

Fins i tot per als que no tenen antecedents, aconseguir l'historial al país d'origen és una cursa burocràtica, i més si s'ha de fer contra rellotge. Ureña també assenyala el temor que les persones indocumentades o amb el passaport caducat no arribin a temps d'obtenir la documentació per iniciar els tràmits o les que, sense padró municipal, no puguin demostrar els cinc mesos d'estada permanent. "A moltes persones els estan donant data per al juny" en consolats i ambaixades, que és el mes que es preveu que acabi el procés, afirma la responsable de Càritas, que insisteix que les dades oficials constaten que "la immensa majoria de la migració no delinqueix ni té antecedents".

El Youcef és algerià i va arribar fa mig any, i tot i que per temps d'estada entra en el procés pels pèls, també té la por al cos perquè en aquest temps viu al carrer i no s'ha pogut empadronar. Com la resta de testimonis d'aquest reportatge, evita identificar-se perquè el seu nom no quedi relacionat amb la irregularitat. Conserva una carpeta amb documentació signada per policies i organismes municipals com un "tresor" perquè entén que serviran per demostrar la seva permanència mínima exigida per a la regularització i aconseguir una feina que li permeti "viure dignament i enviar diners per al fill" que s'ha quedat amb la mare. El seu repte, però, és trobar una cita per rebre els antecedents penals dels últims cinc anys al seu país d'origen i poder renovar el passaport, caducat des de fa poc menys d'un any. "No vaig fer mai mal a Algèria i confio que algú m'ajudi", afirma a l'entrada de la tenda de campanya on sobreviu.

A l'espera del judici

Poc s'imaginava el cubà Alfredo que passaria els tres primers anys a Espanya sense una feina estable i una vida endreçada. Artista molt reconegut al seu país d'origen, va aprofitar una gira per Espanya per quedar-s'hi amb tota la companyia, però cap dels seus somnis s'ha complert i ha de treballar com pot. Confia en la regularització, però no les té totes perquè ningú li sap dir si complirà els requisits.

Explica que es van "aprofitar" de la seva necessitat per "enganyar-los amb una estafa" de la qual n'ha resultat acusat i està a l'espera de judici. "A mi em van fer servir com a milers de migrants que s'agafen a qualsevol cosa per subsistir", s'esplaia aquest home de 44 anys, que es reivindica com a "víctima". A l'hora de cobrar una feina de paleta, el seu cap li va dir que li pagaria amb un xec de 1.900 euros. Diu que el primer mes no va tenir cap problema per cobrar, quedar-se 800 euros i donar la resta a l'home, però abans d'acabar el següent mes els Mossos el van detenir alertats per la seva entitat bancària. Dos anys i mig després, no li han fixat el dia de judici. "Estic molt amoïnat, aquest procés és la gran oportunitat per poder reprendre la vida i continuar amb la meva carrera artística", lamenta, i incideix que la irregularitat deixa poc marge. "Per què ens permeten viure al país, però sense poder treballar i contribuir amb impostos?", planteja.