Marcats amb un guix blanc: així s'envien els migrants de les Balears cap a Barcelona

BarcelonaLa de l’Àfrica a les Balears és la ruta migratòria que més creix i converteix l’arxipèlag en una de les portes d’entrada de la immigració irregular. Sense cap possibilitat de fer-ho legalment, i amb el control militar i policial intensificat a la ruta de les Canàries, cada cop més persones migrants busquen alternatives per arribar a territori europeu. Les pasteres que arriben a les illes des de les costes d’Algèria han pujat en un 84% en els nou primers mesos de l'any, mentre que les arribades d’embarcacions a Espanya decauen en un 38%: així, les Illes ja representen el 23% del total de les arribades, quan set anys enrere aquest percentatge era residual, un 0,4%, segons les últimes dades del ministeri de l'Interior.

Amb aquest augment, també ha canviat l’origen dels que desembarquen. Si fa poc majoritàriament eren persones procedents del Magrib, cada cop n’hi ha més d'originàries de països en guerra. Només entre el gener i l'agost del 2025, han arribat per aquesta via 1.190 persones somalis, un col·lectiu amb una taxa de reconeixement d’asil del 98%.

Malgrat tot, el sistema de la primera acollida és molt deficitari a les Balears i no està preparat per identificar aquestes persones, tramitar-ne les sol·licituds d’asil i donar-los una primera assistència mèdica per atendre l’estat de vulnerabilitat en què arriben, segons denuncia un informe de les organitzacions Irídia i Novact que s’ha presentat aquest dijous a Barcelona. Les dues entitats pro drets humans denuncien un sistema totalment desbordat, amb pocs efectius i recursos, i vulneracions dels drets dels migrants en l’itinerari migratori que va des de les arribades per mar a les illes fins al trasllat i acollida a Barcelona i el control policial a la frontera francesa.

Marcats amb un número

Quan es rescata una embarcació, la Guàrdia Civil espera els seus ocupants al port per fer de “forma sistemàtica” una identificació que “atempta contra la integritat moral” de les persones, denuncien. Encara amb la roba xopa de la travessa i sense cap atenció mèdica, els agents escriuen sobre la pell de la mà o el braç –en un lloc visible– dels migrants un número amb un guix blanc que no es pot esborrar fàcilment; una pràctica que el Defensor del Poble ja va reclamar que es deixés de fer fa 15 anys perquè estigmatitza i deshumanitza aquestes persones.

A continuació, se’ls trasllada en furgonetes al Centre d’Atenció a l’Estranger (CATE), on queden presos i a disposició de la Policia Nacional durant les següents 72 hores. Des del 2022, 12.397 persones han estat detingudes al centre de Son Tous. El més greu és que hi han entrat 1.168 menors d’edat, un col·lectiu que gaudeix d’una protecció especial que impedeix que se’ls interni i se'ls privi de llibertat.

La majoria dels adults són posats en llibertat i se'ls condueix a l'Estació Marítima per embarcar-se cap a Barcelona o València, molts cops sense explicar-los res de cap a on van ni què han de fer quan arribin a la destinació. En cas de persones molt vulnerables o dones amb fills, només se'ls deriva a centres especials si hi ha places, cosa que normalment no passa. El trajecte del ferri és de franc perquè, segons un acord no públic entre l’administració i l’empresa Baleària, els migrants poden obtenir el bitllet amb la notificació de devolució al seu país.

Les entitats denuncien que no se’ls ofereix poder contactar amb familiars per notificar que han arribat bé i es desatenen les persones que requereixen una atenció específica. Tothom s’embarca, tret dels menors d’edat identificats com a tal, que queden sota la tutela del Govern Balear. Ara bé, com passa a les Canàries, molts d’aquests adolescents asseguren que són majors d’edat per evitar quedar-se bloquejats a l’illa i poder continuar el seu camí, ja que sovint els esperen familiars o amics a tercers països d’Europa.

Sense ajuda a Barcelona

Així que arriben a València o Barcelona, els migrants adults han de buscar-se la vida perquè no se’ls permet l’entrada al sistema de protecció humanitària. Pel que fa als menors d’edat que un cop a la Península reclamen protecció, les entitats també han constatat que es continuen fent proves poc fiables de determinació d’edat sobre menors amb passaport legal i que sovint els deixen fora del sistema. Falten places per acollir aquestes criatures, que queden directament en la intempèrie, afirmen les autores, i es vulneren així els drets de la infància.

El tercer focus de l’informe és la frontera catalano-francesa: a Portbou, la Jonquera o Figueres arriben desenes de migrants que travessen cap a Europa i es topen amb controls policials o als trens amb "identificacions racials" que els impedeixen continuar el camí. D'aquesta manera, l'Empordà actua com un embut, un punt de contenció de migrants, que per evitar les expulsions dels trens opten per caminar enmig de les vies o dintre els túnels, amb el perill vital que això comporta. De fet, se n'han documentat diverses morts per atropellament. La policia francesa també fa controls a la frontera i fa "retorns en calent, sense cap mena de procediment", fins i tot de persones que estan ferides o malaltes. Segons l’estudi, els migrants denuncien maltractament per part de la policia francesa. En aquest tram, les autores de l'informe lamenten que, malgrat que Catalunya forma part de la ruta migratòria de pas cap a països del nord, no compta amb recursos oficials i aquest "buit institucional" l'acostumen a omplir entitats i ciutadania de bona voluntat.