Un informe oficial recomana igualar els criteris per nacionalitzar-se: "Beneficien sobretot els llatinoamericans"
El Consell Econòmic i Social demana que els menors no acompanyats tinguin una via ràpida per ser espanyols als 18 anys
BarcelonaUna dècada per començar a fer els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola és un període excessiu. Ho subratlla el Consell Econòmic i Social (CES), un òrgan consultiu del govern espanyol, que en el seu informe sobre la realitat migratòria a Espanya adverteix que el sistema espanyol d’accés a la nacionalitat per residència és massa lent, desigual i poc transparent, i reclama reformes urgents per garantir la igualtat de tracte i el respecte als drets humans. També denuncia que els menors estrangers no acompanyats no tinguin una via especial per tenir el passaport espanyol un cop assoleixen la majoria d'edat, després d'estar sota la tutela de l'administració.
El document, que s'ha presentat aquest dimecres a la seu del ministeri de Migracions a Madrid, admet que en els últims anys hi ha hagut un augment de naturalitzacions registrades, però sosté que el procés per aconseguir la nacionalitat espanyola “manté importants debilitats estructurals”, especialment pel que fa a la durada dels tràmits, la manca de recursos i la desigualtat entre col·lectius. Per exemple, Espanya exigeix 10 anys de residència efectiva dels candidats, el doble de temps que la majoria dels països comunitaris, que situen l'espera en una mitjana de cinc anys.
El CES destaca que la llei espanyola afavoreix –discrimina positivament– les persones originàries de països llatinoamericans, tenint en compte els lligams històrics i culturals amb Espanya, ja que poden començar a demanar la nacionalitat a partir dels dos anys de residència a l'Estat, a banda de beneficiar-se dels supòsits reconeguts en la llei de memòria històrica i democràtica que naturalitza els descendents de ciutadans espanyols per la via directa. "[El sistema espanyol d'accés a la nacionalitat] per residència manté importants diferències per països o col·lectius de procedència. Així, la normativa beneficia especialment els països llatinoamericans", afirma el comunicat.
Per contra, els ciutadans d'origen africà o asiàtic topen amb una estructura burocràtica plena d'obstacles que van des de l'obligatorietat de provar el coneixement bàsic de la llengua (espanyola, i a Catalunya també el català) a passar un capítol d'integració sociocultural. Tots aquests processos impliquen costos econòmics que poden suposar un esforç enorme per a persones vulnerables o amb pocs recursos.
Pel que fa als menors no acompanyats acollits als centres, el CES considera "especialment necessari" facilitar-los l'accés automàtic a la nacionalitat per evitar que quedin en la irregularitat administrativa, sobretot als que han estat anys sota la tutela de l'Estat, així com per a les persones apàtrides o en situació de vulnerabilitat, per protegir aquestes criatures. Per a aquest òrgan, la nacionalitat espanyola no és un regal, sinó que no obtenir-la “posa en risc l’esforç d’integració social i educativa”.
Un 14% de residents estrangers
A l'informe, el CES afirma que la immigració és imprescindible per sostenir el creixement econòmic i l’equilibri demogràfic d’Espanya, i reclama una política integral que combini seguretat, drets i inclusió. Segons l’informe, el 14% de la població resident té nacionalitat estrangera i gairebé el 19% ha nascut a l’estranger, xifres que en 30 anys situen Espanya entre els països més diversos de la Unió Europea. L'estudi valora el paper fonamental de les dones migrants, que representen un percentatge molt elevat de la població estrangera i desenvolupen tasques essencials en sectors com les cures, la sanitat i el servei domèstic, que es caracteritzen per una gran precarietat laboral i falta de reconeixement.
En l’àmbit econòmic, el CES constata que la immigració ha estat determinant per a la recuperació després de la pandèmia i per cobrir llocs de treball en sectors amb manca de mà d’obra. Actualment, les persones d’origen migratori representen prop del 20% de la població activa i de l’ocupació total. Tot i això, l’informe alerta de la persistència de bretxes laborals, com taxes d’atur més altes, concentració en feines menys qualificades i dificultats per homologar titulacions. Pel que fa a la convivència, s'afirma que la societat espanyola manté, en general, una actitud positiva cap a la immigració, tot i l’augment de discursos de rebuig i desinformació, però alhora es reclama més accions i polítiques per combatre la xenofòbia i preservar la cohesió social.