"Sense els immigrants les empreses farien fallida": Olot terra d'oportunitats però no d'habitatge

OlotOlot és un dels municipis que més creix de Catalunya. Sobretot després de la pandèmia, suma prop de 1.000 persones cada any, la majoria immigrants, i això vol dir un índex de creixement anual del 10% que fa que la població ja fregui les 40.000 persones. La tendència per als pròxims 15 anys és de creixement sostingut, segons l'Idescat, i aquest augment d'habitants tan pronunciat ja ha fet saltar les alarmes de l'Ajuntament olotí. L'alcalde, Agustí Arbós, de Junts, ha repetit en diverses ocasions que veu "inassumible" mantenir aquest ritme i poder garantir la qualitat dels serveis públics al municipi.

Una de les raons per les quals Olot atreu tanta població estrangera són les oportunitats de feina. El potent teixit industrial i empresarial dels polígons de la comarca, amb el sector carni com a principal motor econòmic, sumat a altres grans empreses de fabricació de maquinària o filatures, requereix molta mà d'obra. També és una regió amb força població envellida, així que hi ha un important mercat, sovint no regularitzat, de cuidadores per a gent gran. És per això que qualsevol nouvingut, a través de les empreses de treball temporal, els portals en línia de feina o el boca-orella, ho té relativament fàcil per trobar feina en menys d'una setmana. "A Olot qui no treballa és perquè no vol", reconeixen els veïns. Això sí, a l'escorxador, amb capacitat per sacrificar 18.000 porcs al dia, o a les plantes de producció, les feines són dures, sovint poc qualificades i físicament molt exigents. Unes feines que, ara mateix, sense l'arribada de migrants, segurament quedarien orfes.

Més enllà de les condicions del mercat laboral, el problema a Olot és que aquesta demanda de treballadors no s'ha traduït en un creixement proporcional dels serveis, de manera que les escoles, les ajudes socials, la sanitat o la mobilitat estan cada vegada més tensionades. Especialment flagrant és la situació de l'habitatge, ja que, malgrat les gestions de l'Ajuntament per adquirir i construir habitatge públic, hi ha poca oferta, els preus pugen i molts rendistes discriminen la població migrant a l'hora de llogar habitacions.

"Sense els immigrants les empreses farien fallida"

Mari Drammeh, de 33 anys, va néixer al Senegal, però ha viscut pràcticament tota la vida a Olot i coneix de primera mà la situació a la població: "El creixement demogràfic ha anat lligat a l'arribada de treballadors a les càrnies, sobretot provinents de l'Àfrica subsahariana, Sud-amèrica o Europa de l'Est, però la gran pregunta és «on viu tota aquesta gent?» A Olot, l'habitatge és una utopia", defensa. El jove olotí, que va començar treballant en una càrnia però que va deixar-ho per les condicions de feina, ara exerceix d'educador social: "Sabem que hi ha treballadors que acaben dormint en cotxes o en garatges rellogats perquè no troben habitatge", certifica.

A l'Alidio, per exemple, de 58 anys –i que en fa 23 que viu a la Garrotxa i 17 que treballa en una empresa del sector de la carn–, fa mesos que no li renoven el contracte de lloguer i l'Ajuntament no li ofereix cap solució: "Assenyalen els immigrants com a font de problemes però sense la feina dels immigrants pobres, que ens deixem la pell cada dia, els negocis dels empresaris farien fallida", assevera.

Les denúncies d'aquests greuges han donat lloc a la creació de la plataforma Soms Garrotxa, que treballa per combatre d'arrel els discursos d'odi que atempten contra els drets de les persones migrants. També recentment s'ha reactivat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de la Garrotxa i Stop Racisme Lloguers. "A Olot, hi ha més de 1.300 pisos buits i no s'està fent res. Mentrestant, gent que arriba per treballar no pot accedir a un habitatge i hi ha amuntegament, relloguer i ocupacions, però no de delinqüents sinó de treballadors amb papers i empadronats", defensa Laia Costa, membre de Soms Garrotxa, basant-se en les dades del Consorci Acció Social de la Garrotxa.

L'activista també apunta directament al model de negoci de la indústria càrnia com un dels focus del problema: "No han fet la mecanització necessària perquè els surt més barat utilitzar mà d’obra barata d'un sol ús. S’atreveixen a fer-ho amb treballadors racialitzats que necessiten la feina i no es queixen perquè d'ells depenen famílies, però no amb els catalans", conclou.

El sector carni, però, defensa la seva contribució a l'economia olotina i destaca les millores que ha implementat en la cadena de producció. L'escorxador Olot Meats, per exemple, reconeix que ha apostat per la formació interna, l’estabilització de les plantilles i la promoció del talent. Igual que l'empresa especialitzada en xarcuteria Noel, que ressalta l'esforç per desenvolupar entorns laborals de qualitat, afavorint l’estabilitat, la promoció interna, la formació continuada i el reconeixement. En la mateixa línia, Eudald Casas, gerent del clústerInnovac, que agrupa empreses del sector, recalca: "Hem avançat en seguretat, sostenibilitat, ventilació i reducció d’olors i calor gràcies a l'automatització i la intel·ligència artificial".

L'Ajuntament demana menys arribades

L'Ajuntament olotí emmarca el creixement de la ciutat en el conjunt d'una dinàmica de país: "Catalunya rep més de 150.000 nouvinguts cada any i dubtem que aquest ritme sigui sostenible per mantenir serveis de qualitat sense planificació –defensa l'alcalde Agustí Arbós–. Si no tenim un servei de qualitat, és impossible generar una bona integració, una vida digna i la prosperitat del ciutadà; és per això que ens convindria reduir la intensitat d'aquesta arribada massiva".

I sobre el model econòmic que demana un volum de mà d'obra poc qualificada que la població autòctona sovint no cobreix, conclou: "La idea de fronteres obertes sense cap mena de formació integral dels nouvinguts no aporta valor afegit; cal apostar per una formació professional i qualificada que faci prosperar la nostra economia".