La nova connexió de Renfe amb València s’estrena amb un retard

La nova infraestructura rep crítiques dels usuaris perquè elimina les parades urbanes de Salou i Cambrils 

La variant ferroviària de Vandellòs al Corredor Mediterrani ja està en marxa. Han calgut 20 anys i 700 milions d'inversió per veure-hi passar ahir al matí el primer tren Euromed entre Barcelona i València, però l'esperada fita, en realitat, no satisfà a ningú del tot. Els canvis a l'esquema ferroviari del Camp de Tarragona, que han comportat la supressió de les estacions urbanes de regionals i mitja distància de Salou i Cambrils, i han restat serveis a les Terres de l'Ebre, aigualeixen la inauguració d'una infraestructura esperada, perquè redueix en 40 minuts el temps de viatge entre la capital catalana i València.

Ahir, però, el trajecte del primer Euromed amb la variant oberta va començar amb mal peu i el comboi va arribar amb 30 minuts de retard a l'estació de València, és a dir, sense pràcticament cap millora per als primers usuaris, que van poder exigir a Renfe la devolució de la meitat del preu del bitllet. Fonts de Renfe van explicar a l'ARA que el motiu del retard no tenia a veure amb la nova obra acabada d'estrenar sinó amb un endarreriment de 15 minuts a Sants per un problema d'estacionament del tren, i d'un segon retard provocat pel fet que llavors coincidia amb la sortida d'un AVE Barcelona-Madrid.

Tot i l'accidentada estrena, un cop superada la primera setmana de prova amb una velocitat limitada, el nou enllaç ha de permetre que el trajecte entre Barcelona i València passi de les 3 hores i 15 minuts actuals a les 2 hores i 35 minuts. El ministeri de Foment confia que el Corredor Mediterrani –que té 2,3 milions d'usuaris a l'any– guanyi trànsit, especialment el milió d'usuaris que fan el trajecte entre la ciutat catalana i la valenciana. El comissionat del govern espanyol per al Corredor Mediterrani, el geògraf Josep Vicent Boira, destaca que amb la variant l'ample internacional de via arriba per fi al Camp de Tarragona, mentre que fins ara ho feia només fins a Barcelona.

Boira subratlla en declaracions a l'ARA que els combois d'Euromed podran arribar als 250 quilòmetres per hora i que oferiran la possibilitat de viatjar des del País Valencià fins a Girona i Figueres sense necessitat de canviar de tren a Barcelona. Per a la Generalitat, però, tot plegat són bones notícies només a mitges. El secretari d'Infraestructures del Govern, Isidre Gavín, lamenta que Catalunya no tingui una línia amb les mateixes prestacions que la d'alta velocitat que uneix Barcelona i Madrid o València amb Madrid, on els trens agafen velocitats de fins a 300 o 350 quilòmetres per hora. "Imaginem què suposaria això: poder arribar a València en una hora i mitja", apunta.


La nova variant ferroviària de Vandellòs s'inaugurarà entre crítiques

Crítiques dels usuaris

La cara B de la inauguració de la variant són les conseqüències que ha tingut sobre la mobilitat d'usuaris del Camp de Tarragona, amb la supressió de les estacions urbanes de Salou i Cambrils, que queden substituïdes per altres a la perifèria i un servei d'enllaç en autobús. El mateix Gavín reconeix que la nova composició del mapa ferroviari a la zona –incloses les freqüències i horaris que es perden també a les línies que arriben fins a les poblacions de l'Ebre– ha generat "frustració a tothom". La Generalitat en culpa Renfe i Adif perquè es neguen a fer una ampliació de serveis que supleixi la pèrdua de l'Euromed, que a partir d'ara circularà per la nova variant.

Les plataformes d'usuaris, però, dirigeixen les crítiques també contra el departament de Territori i Sostenibilitat: "S'ha deixat a l'estacada els més de 600.000 usuaris dels serveis regionals i de mitja distància d'aquests municipis", lamenta el portaveu de la Plataforma pel Transport Públic, Ricard Riol, que lamenta el suport d'alguns alcaldes a la clausura de les estacions. "El desmantellament de les vies és la pitjor agressió al transport públic que s'ha fet mai en aquest país en democràcia", etziba, i acusa la Generalitat d'haver "pres el pèl" als ciutadans. Lamenta que això complicarà la mobilitat de milers de viatgers i que els serveis d'autobús entre l'antiga estació de Salou –al centre– i la nova a Port Aventura suposarà "convertir un trajecte de quatre minuts en tren en un de 20 minuts per carretera".

El responsable d'Infraestructures del Govern apunta que l'actual traçat de les vies "dividia les poblacions i molta gent en demanava l'eliminació també per motius de seguretat". Gavín insisteix que la Generalitat s'ha compromès a substituir el traçat per un tramvia urbà, un projecte que encara trigarà uns anys a ser una realitat –tot just està a punt de licitar-se'n l'estudi informatiu i el d'impacte ambiental.

Malgrat tot, Gavín torna a apuntar a Adif perquè no s'ha avingut a "compassar" el calendari del desmantellament per poder aprofitar almenys part de l'actual infraestructura per al futur tramvia. El responsable del Govern culpa l'executiu espanyol d'un traspàs de Rodalies que, en la pràctica, queda en paper mullat perquè tota la planificació que va fer el departament per recuperar els temps d'abans de les obres en algunes línies i millorar els horaris o reforçar serveis en aquestes poblacions ha estat sistemàticament tombada per l'operador Renfe i el gestor d'infraestructures públic –Adif– al·legant o bé falta de combois o bé la saturació en punts estratègics com Sants perquè l'estació de La Sagrera encara està en construcció.


L’estrena de les vies de Vandellòs no millora els trens a l’Ebre