El foc més devastador de l'Ebre ja crema més de 6.000 hectàrees

L’incendi, originat per un femer mal gestionat, afecta dues demarcacions

ORIOL GRACIÀ / JORDI MUMBRÚ / PAU ESPARCH

El foc que va començar a cremar dimecres a la Ribera d’Ebre continuava ahir a la nit “totalment actiu” i ja havia arrasat unes 6.000 hectàrees, el que més ha cremat a les Terres de l’Ebre. Durant tot el dia la situació va ser de “risc extrem”, segons van advertir els Bombers, perquè les temperatures no paraven de pujar i també bufava el vent. El foc no es donava per estabilitzat i tampoc es preveu que es pugui fer avui a causa de les condicions meteorològiques extremes. El cap de l’operatiu dels Bombers en aquest incendi, l’inspector Antonio Ramos, va explicar ahir a la nit que es prioritza el flanc dret sud del foc, que encara no està estabilitzat. “No podem fer una previsió dels dies que durarà l’incendi perquè és molt dinàmic”, va assegurar.

Buch, sobre l'incendi a l'Ebre: "Durant la nit hem assolit els objectius, però avui serà el pitjor dia"

Tot i això, els treballs d’extinció de dimecres a la nit i els d’ahir dijous van aconseguir frenar les flames i van fer caure en picat l’evolució del nombre d’hectàrees que anava engolint el foc. Si dimecres va cremar-ne 5.000, durant tot el dia d’ahir en va calcinar entre 800 i 1.000. Les autoritats advertien dimecres que l’incendi podia arribar a cremar fins a 20.000 hectàrees -cosa que hauria sigut una autèntica catàstrofe-, però aquesta xifra es va anar reduint ahir a la tarda. “L’estratègia està funcionant”, no paraven de repetir els responsables de les tasques d’extinció, perquè els resultats validaven els objectius marcats. Les tasques d’extinció van ser més difícils el primer dia, quan el foc va cremar 3.600 hectàrees en poc més de sis hores. Les flames van avançar dimecres ràpidament arrasant matolls.

Però ahir al matí els Bombers van anunciar que el flanc esquerre s’havia frenat, gràcies a les cremes controlades que havien fet els Bombers i al tallafoc que suposa la carretera C-12. Malgrat tot, aquesta era la part més fàcil de la lluita contra l’incendi. El repte més gran continua sent el flanc dret del foc: al nord amenaça les Garrigues i al sud el Priorat. Aquesta última era la pitjor de les opcions, ja que si segueix avançant no trobarà cap barrera i les flames podrien arribar fins i tot al Parc Natural de Montsant. Arribat aquest punt, les tasques d’extinció es complicarien enormement, a causa de l’orografia del terreny, on els mitjans terrestres tenen nombroses dificultats per treballar.

El president de la Generalitat, Quim Torra; el conseller d’Interior, Miquel Buch, i la consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà, es van desplaçar fins a Vinebre, on s’havia establert el centre de control, i van comparèixer per confirmar que els treballs dels Bombers “comencen a anar bé”. Ahir a la tarda els Bombers van arribar a demanar als veïns de Bovera (Garrigues) que es confinessin al poble.

Confinaments de població

El conseller Buch va dir que la mesura s’havia pres per motius de seguretat i que no creien que el foc hagués d’arribar fins al nucli del poble. De fet, a quarts de deu del vespre es va aixecar l’ordre de confinament. A Maials (Segrià) es va recomanar el confinament de la gent gran, de les dones embarassades, dels infants i de les persones amb problemes respiratoris.

Catalunya, país de boscos (sense saber-ho)

Després d’analitzar la situació -tenint en compte les temperatures i que bona part dels efectius eren a l’Ebre lluitant contra l’incendi-, el president del Govern va aprofitar la compareixença per demanar a la població “sentit comú” i per anunciar que la sega quedava prohibida per a tota la pagesia catalana. “Confiem en la comprensió de tots els pagesos”, va dir el president de la Generalitat. A més, va fer una crida a la població perquè aquest cap de setmana -durant el qual les temperatures no pararan d’enfilar-se- no es vagi a la muntanya davant del risc que això podria suposar. “Si es produeix un altre incendi, el que menys ens interessa és tenir gent a la muntanya, perquè s’haurà de rescatar i no podrem garantir la seva seguretat”, va dir el conseller Buch. A més de les recomanacions, Torra també va dir que quedava prohibit l’accés a sis massissos de tot el país: els dels Ports, el Montsant, el Montsec, les Gavarres, Montserrat i Cadiretes.

Segons els Agents Rurals, va ser la combustió d’un abocament de fems de gallines en una granja de la Torre de l’Espanyol el que va provocar el foc. El pagès tenia el permís en ordre tant per a la granja com per al femer, però apilava part de la gallinassa en un altre lloc que no era l’habilitat. L’acumulació dels fems en un lloc inadequat hauria generat una mena de carbonet que va fermentar i, amb les altes temperatures i el vent, va acabar originant l’incendi, segons els Agents Rurals. Els investigadors van anar recollint evidències durant tot el dia per fixar exactament com es va originar el foc, encara que “tot apunta” que la causa és “la mala gestió” dels fems, va dir ahir l’inspector en cap del cos, Josep Antoni Mur. Els Agents Rurals van obrir una acta administrativa per la gestió deficient del femer i tant el jutjat de guàrdia com la fiscalia investiguen si hi va haver una negligència, cosa que podria suposar una responsabilitat penal o civil.

Carta d'un bomber de l'Ebre agraint el suport a la població local

La consellera Jordà va explicar que al final l’incendi ha afectat fins ara una única explotació ramadera, on van morir 200 bens, dos cavalls i un ruc. Tot i això, Jordà va admetre que encara no s’ha pogut avaluar l’afectació agrícola i dels conreus. També va avançar que la setmana vinent es farà una valoració amb el territori.

Famílies desallotjades

Una cinquantena de persones continuaven ahir desallotjades per l’incendi: 42 persones estaven evacuades a Flix, quatre a Bovera i quatre a la Palma d’Ebre. Entre les famílies desallotjades n’hi ha de nacionalitat estrangera: de la Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, el Brasil i els Estats Units.

Uns fems mal emmagatzemats, l’origen del foc

En les tasques d’extinció de l’incendi hi treballen uns 400 efectius dels Bombers, la Unitat Militar d’Emergències (UME) i les brigades BRIF. El cap de l’operatiu dels Bombers, l’inspector Ramos, va avançar que durant la nit els mitjans terrestres aprofitaven que el vent canviava i les temperatures baixaven per treballar intensament. Avui es preveu que es mantingui el mateix dispositiu tenint en compte que les condicions meteorològiques seran adverses. Ahir el secretari general d’Interior, Brauli Duart, va admetre que si es produís un altre foc la situació seria “molt problemàtica” i obligaria a replantejar el dispositiu actual. De fet, ahir hi va haver dos incendis, un a Campdevànol (Ripollès) que es va poder extingir, i un altre a la Fatarella (Terra Alta) que es va estabilitzar.

Més continguts de