L’interès per la filologia catalana aixeca el vol al País Valencià

La falta de docents i la garantia de trobar feina motiven un gran augment en la matriculació

El crit d’auxili de les universitat valencianes finalment ha sigut escoltat i, després d’anys de veure amb desolació com les aules de filologia catalana anaven buidant-se a poc a poc, als campus de Blasco Ibáñez i de Sant Vicent del Raspeig aquests dies respiren alleugerits i també una mica esperançats. La il·lusió sembla justificada. I és que a la Universitat de València (UV) han passat dels 49 alumnes de filologia catalana el curs 2017-2018 a 75 estudiants per al nou any acadèmic, que segons els càlculs de la universitat seran 80 quan es completi el procés de matriculació. Igual de satisfets estan a la Universitat d’Alacant (UA), que el curs passat va tenir 24 alumnes i que a hores d’ara ja té 37 matriculats, una xifra que el centre preveu que augmenti fins als 40.

Les dades confirmen un canvi de tendència a les dues universitats valencianes on s’imparteix el grau, ja que a la Miguel Hernández d’Elx i a la Jaume I de Castelló de la Plana no disposen d’aquesta titulació. Destaca el fet que on es capgira la línia descendent en l’estudi de filologia catalana és al territori on el conflicte lingüístic i l’anticatalanisme més ha afeblit el sentiment de pertinença envers la llengua pròpia. Sumant el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, en el curs passat no es va arribar a 200 estudiants nous.

Al darrere d’aquest reviscolament hi ha els departament de filologia catalana de la UV i la UA, que davant la crisi d’alumnat van posar en marxa dues campanyes per explicar que els estudiants estaven ignorant una formació que els “garanteix una feina segura, sobretot en la docència, però també en l’assessorament lingüístic i la correcció”. Així ho confirma un informe de la Universitat d’Alacant que assenyala que els seus titulats de filologia catalana són els tercers amb més sortida laboral de la institució, només superats pels d’òptica i optometria i enginyeria informàtica. Concretament, tenen un índex d’ocupació del 88,6%. També corrobora aquesta important oferta de treball la convocatòria de borses extraordinàries de docents de català tant a Catalunya com, després de molts anys, enguany al País Valencià.

Les facultats de Catalunya i Balears també tindran més estudiants de català el curs que ve

Campanyes per captar alumnes

Per difondre aquesta informació, totes dues universitats van posar en marxa dues campanyes de comunicació. La més rellevant ha estat la de la Universitat d’Alacant, que, com explica la seva impulsora i directora del departament de filologia catalana de la UA, Maria Àngels Francés, es va iniciar després del punt d’inflexió que va suposar el curs 2015-2016, quan només es van matricular 10 estudiants. Explica que van elaborar un pla d’acció amb cinc eixos: fer arribar la informació als instituts; augmentar l’aposta per les olimpíades de valencià com a plataforma per donar-se a conèixer; incrementar la presència a les xarxes socials i crear continguts com ara vídeos; organitzar activitats amb estudiants i exalumnes, perquè ells poden ser-los els millors ambaixadors; i renovar-se pedagògicament. “I ha funcionat, vam passar a tenir 19 matriculats, primer; després 25, i, enguany, 37”, sosté.

A la Universitat de València l’alarma va saltar l’any passat, quan la xifra d’estudiants es va reduir fins als 49, en una titulació que, com explica el director del departament de filologia catalana del centre, Emili Casanova, “fa 15 anys va tenir 150 estudiants”. Davant d’aquesta davallada, Casanova va posar en marxa una campanya d’informació amb articles als mitjans de comunicació, cartes als instituts i “el fonamental boca-orella”.

Puja la nota de tall

El catedràtic també destaca que, més enllà de la quantitat, hi ha hagut un augment qualitatiu. “Fins ara, érem la filologia amb la nota més baixa, és a dir, un cinc, però enguany som la filologia amb la nota més alta, un 8,5. Aquest és un canvi transcendental. Entre l’alumnat hi ha estudiants amb expedients molt bons que, a més, han escollit el grau com a primera opció. Això ens garanteix reduir l’abandonament, que en algun any ha arribat al 40%”, insisteix. A la UA, on, segons Maria Àngels Francés, les taxes d’abandonament són “residuals”, el nombre d’estudiants que han triat filologia catalana com a primera opció ha sigut molt elevat: 32 de 37.

“Haurem de continuar batallant contra la crisi de les humanitats”, adverteix Casanova, que considera que el motiu de la baixa matriculació en filologia catalana és el desprestigi dels estudis de lletres i no el conflicte lingüístic. “Si no, per què passa el mateix a Catalunya?”, es pregunta. Només al País Valencià es necessitaran 100 docents nous el curs que ve i 300 durant els pròxims deu anys.

Més continguts de