Un 83% dels joves estrangers que se sotmeten a la prova de determinació d’edat són menors

La Fiscalia d’Estrangeria alerta del "col·lapse" per l’augment d’arribades dels últims anys

La llei d’estrangeria estableix que quan un jove estranger que arriba sol a Catalunya va indocumentat o hi ha dubtes sobre la validesa dels documents que porta ha de passar unes proves mèdiques per determinar-ne l’edat i entrar al circuit de protecció al menor de la DGAIA en cas que tingui menys de 18 anys. Des de fa temps diverses entitats han posat en dubte la validesa d’aquestes proves i la necessitat de fer-les en el cas de nois i noies clarament menors d’edat o que disposen d’algun tipus de document que els acredita com a tals. El pic d’arribades de joves estrangers sols també ha coincidit amb un canvi d’edat en aquest tipus de nois i noies, que cada vegada arriben a una edat més jove a Catalunya. Això ha accentuat encara més la diferència entre el volum de joves que les proves classifiquen com a adults i els classificats com a menors, i ha posat en dubte també la necessitat d’aquests exàmens. Així, segons les dades de la memòria d’estrangeria de la Fiscalia de Barcelona, a què ha tingut accés l’ARA, un 83% dels joves que es van haver de sotmetre a aquestes proves l’any passat van ser classificats com a menors: 968 nois i noies d’un total de 1.164 que es van sotmetre al test.

L’any 2015 el percentatge de menors era del 69%, i les xifres, molt diferents: aquell any es van fer a la demarcació 242 proves, una cinquena part de les realitzades l’any passat. De fet, en la seva memòria anual, els responsables de la fiscalia especialitzada en matèria d’estrangeria de Barcelona també alerten del "col·lapse en les dependències de la Fiscalia i dels recursos assistencials" per l’augment "exponencial" de les diligències, tenint en compte que el nombre d’arribades no ha parat de créixer. L’any passat la Fiscalia d’Estrangeria de la demarcació va arribar a tramitar 2.746 procediments preprocessals de determinació d’edat, vuit vegades més que els 318 del 2015.

Una altra de les diferències és el volum d’expedients que s’arxiven sense poder determinar l’edat del menor. L’any 2017 van ser 129 casos. Aquest any passat la xifra es va multiplicar per cinc, i es va arribar als 689 expedients arxivats. Els responsables de la Fiscalia expliquen que es veuen obligats a aturar el procediment per dos motius: o perquè el jove "es fuga" i no es presenta a passar les proves d’edat o perquè ja té obert un altre expedient d’una altra fiscalia territorial. En aquest cas, la de Barcelona tampoc pot actuar. El problema és què passa amb aquests joves i si finalment arriben a integrar-se al circuit de la DGAIA o queden en un buit administratiu.

La memòria de la Fiscalia també assegura que aquest any no s’ha tramitat cap expedient de repatriació d’un menor estranger sol, una cosa que la llei d’estrangeria també regula, ja que prima la protecció d’aquests menors estrangers que arriben sols a l’Estat.

"Deficient resposta" a les al·legacions de minoria d'edat al CIE

En la seva exposició, la Fiscalia insisteix en la "deficient resposta" que s'està donant a les al·legacions de minoria d'edat dels joves interns al centre d'internament per a estrangers (CIE) de la Zona Franca. L'any passat, 143 nois que eren al CIE de Barcelona van presentar aquesta al·legació. En 17 casos, segons la Fiscalia, es va determinar que el jove era menor d'edat. Els responsables del servei d'estrangeria del ministeri públic expressen la seva "preocupació" per aquest fet. "S'ha de subratllar la importància d'aquesta matèria perquè està en joc l'interès i la protecció dels menors", remarquen els fiscals.

La Fiscalia va aconseguir que en el cas de Barcelona fossin els jutges de control d'estada –més especialitzats– els que s'encarreguessin d'aquests casos. El 2016 els van facilitar un protocol que estableix que sigui també aquesta instància la que assumeixi la pràctica de les proves de determinació d'edat i que aquestes proves es realitzin després d'haver efectuat una sèrie de comprovacions prèvies, com ara consultar el registre de 'menes', examinar directament els interns i les seves circumstàncies, i remetre els casos de menors a la Fiscalia especialitzada en aquesta matèria.

Segons la memòria del servei d'estrangeria de la Fiscalia a Barcelona, l'any passat 1.186 persones van passar pel CIE. Un 69,3% eren persones que no tenien cap tipus d'antecedent i que per tant van estar privades de llibertat per no tenir papers. De mitjana hi van estar 28 dies (el màxim permès per llei és de 60 dies). Segons les dades de la Fiscalia, un 72% dels interns van acabar expulsats, enfront del 30% de l'any 2017. Segons el ministeri públic, aquest augment s'explica perquè la majoria d'interns són d'Algèria o el Marroc, països amb els quals Espanya té conveni per tramitar aquest procediment. La memòria també especifica que els interns van plantejar 367 peticions d'asil i protecció internacional, de les quals únicament se'n van arribar a admetre a tràmit 67.

Més continguts de