Els joves, els més reticents a pagar impostos a Catalunya

BarcelonaNomés un de cada quatre catalans considera que el volum i la distribució dels impostos actuals són justos. Segons recull el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) en una nova enquesta, més de la meitat de la població (54%) suspèn els nivells de contribució actuals, i els més joves són els més crítics. En canvi, els més grans són els més favorables. En concret, el grup poblacional més advers als impostos són els homes d'entre 16 i 24 anys: el 70% els consideren injustos, mentre que tan sols el 14% se'n mostren partidaris. En contraposició, les dones de més de 64 anys són les que més els defensen, amb un 30% de vots favorables i un 44% de crítiques.

Però quin és el model contributiu que defensen? El CEO ha plantejat una situació hipotètica a tots els enquestats: "Pensi en dues persones, una guanya el doble de sou que l'altra". Davant d'aquesta idea, un 49% dels catalans van defensar que tots dos havien de pagar el mateix percentatge dels seus ingressos en impostos, mentre que un 39% van considerar que la persona que més guanya havia de pagar més en proporció. Un 10%, en canvi, creuen que tots dos haurien de pagar el mateix, sense importar el que cobrin. Tanmateix, al preguntar-los sobre la càrrega fiscal de les persones amb ingressos més alts, un 59% dels catalans consideren que paguen menys del que caldria, davant un 14% que consideren que paguen massa.

L'enquesta també ha demanat als catalans que indiquin quina càrrega impositiva fixarien a diferents grups salarials i els resultats han sortit per sota dels nivells fixats actualment. En concret, la població general fixaria les obligacions fiscals de la següent manera: una persona que cobrés 10.000 euros pagaria un 35%; una que en cobrés 4.000, un 20%; una que en cobrés 2.000, un 15%, i una que en cobrés 1.200, un 6%. Segons les dades recollides, les dones serien molt més partidàries de pagar impostos més alts que els homes, passant a la franja més alta. De fet, elles farien pagar un 40% a qui cobrés 10.000 euros, mentre que els homes en situarien els impostos al 30%. Pel que fa a l'edat, els més durs són els majors de 65 anys, ja que a la mateixa franja els farien pagar un 50%.

Distribuïts segons simpatia de partit, les persones més properes a Esquerra Republicana, Comuns i la CUP situarien l'escala impositiva de la mateixa manera: els que cobrin 10.000 euros haurien de pagar un 40%; si en cobren 4.000, un 25%; si en cobren 2.000, un 15%, i si en cobren 1.200, un 5%. En contraposició, els simpatitzants de Vox són els que defensen pagar menys. D'altra banda, Junts i el PSC, en canvi, són els que consideren que els que cobren 1.200 euros al mes haurien de pagar més impostos, amb un 10% i un 8% respectivament.

Successions, l'impost més criticat

Desgranant un per un els principals impostos del país, els catalans es mostren particularment crítics amb un de concret: el de successions. Un 62% dels enquestats creuen que el més just seria abaixar-lo, mentre que un 25% el deixarien tal com està. L'impost sobre el valor afegit (IVA) és el segon més criticat: un 44% consideren que és més elevat del que hauria de ser. El de societats, en canvi, és el que més gent defensa apujar. En concret, un 36% de la població veuria amb bons ulls un augment en aquest impost.

Els catalans també posen en el punt de mira l'eficàcia de l'administració pública a l'hora de gestionar els diners recaptats. Segons les dades d'aquest informe del CEO, únicament un 17% asseguren confiar en les institucions, mentre que dos terços (66%) consideren que no fan una bona gestió. La desconfiança és crítica, ja que més del 20% dels participants avaluen amb un 0 sobre 10 la gestió dels impostos. En consonància amb aquestes dades, un 54% dels catalans creuen que els serveis públics que reben són inferiors als impostos que paguen, mentre que tan sols un 10% creuen que són superiors al nivell de les seves contribucions.

Una distribució injusta de la riquesa

A banda dels impostos, un altre punt de preocupació dels catalans és la distribució de la riquesa. En concret, un 56% de la població creu que la situació actual és injusta, mentre que només un 24% està conforme amb el context actual. A més, la percepció de dos de cada tres catalans és que les desigualtats s'han anat eixamplant durant l'última dècada i un 62% esperen que continuïn augmentant en els pròxims deu anys. Malgrat això, més de la meitat de la població (54%) creu que el repartiment dinerari ha de ser més heterogeni, i segons els incentius a l'esforç individual i no amb mesures de distribució més igualitaristes (26%).

Al preguntar pels factors que influeixen més en la desigualtat econòmica a Catalunya, el 88% de la població situa els problemes per accedir a l'habitatge com a principal detonador. El segon motiu més identificat és la pujada de preus provocada per la guerra d'Ucraïna (76%), seguida de ben a prop de les retallades en serveis públics (76%). En canvi, els enquestats defensen que l'increment del salari mínim ha estat el factor que més hauria fet disminuir les desigualtats (31%), si bé tan sols un 3% dels catalans consideren que les hagi fet disminuir "molt".

La confiança en la meritocràcia

La meitat dels catalans també consideren que no tothom té les mateixes oportunitats de prosperar a la vida. De fet, la desconfiança en la meritocràcia ha anat en augment durant les generacions: els homes (40%) i dones (37%) de més de 65 anys són els que menys creuen que les persones parteixen de condicions desiguals. En canvi, fins a un 68% de les dones de 25 a 34 anys tenen aquesta percepció. "La manca d’oportunitats es troba més estesa entre els nascuts en democràcia", assenyala l'informe. Distribuïts segons el marc ideològic, les persones que s'autoubiquen en el centredreta són els que més confien en la meritocràcia, amb un 46%. Dels que es consideren d'esquerres, tan sols un 22% creuen en la igualtat d'oportunitats.

Una de les dades més curioses del CEO, però, és la valoració de sindicats i patronals segons la classe social. La gent que s'autopercep com a "classe treballadora baixa" és la més crítica amb els sindicats i fins a un 55% creuen que no ajuden a reduir les desigualtats econòmiques. El segon esglaó més crític amb ells són els que es consideren de classe alta, en què un 50% també els critiquen. Pel que fa a les patronals, la classe alta tampoc les venera: un 63% consideren que no ajuden a la distribució econòmica.