Fiscal i mossos desmunten els suposats viatges per curar la Nadia
Els pares neguen haver utilitzat la menor i reiteren que van fer servir els donatius per “mutar” els seus gens
LleidaEntre les primeres aparicions de Fernando Blanco als mitjans de comunicació per demanar diners per tractar la filla malalta i la seva declaració ahir com a acusat d’estafar 794.862 euros dels donatius han passat set anys, però ni ell ni la seva esposa, Margarita Garau, van ser capaços de justificar els múltiples tractaments a l’estranger en què haurien invertit els diners. L’única dada concreta aportada per Blanco va ser la data d’una suposada intervenció a la menor a Houston (Estats Units) per sotmetre-la a un “tractament genètic” el 30 de gener del 2013, segons va dir ahir al judici. Però els Mossos i la fiscalia van tombar sense gaire esforç el rocambolesc relat desplegat per Blanco per justificar que a la nena li havien tret “un líquid que contenia gens” del clatell per fer-los “mutar” i tornar-los-hi “a introduir”. El cap de la investigació de la policia catalana, que va declarar com a testimoni, va explicar que en aquella data ni el pare ni la filla podien haver viatjat als EUA “perquè no tenien passaport”. “¿No és veritat que mentre vostè deia que era a Houston en realitat era en un hotel de Mallorca amb la seva dona?”, l’havia qüestionat ja el fiscal en un dur interrogatori que va posar Blanco diverses vegades entre l’espasa i la paret.
El pare de la menor va parlar d’altres intervencions “que duraven més de catorze hores” per exemple a França. “On la van operar?”, li va preguntar el fiscal. “A París”, es va limitar a contestar ell, sense especificar el nom del centre. Blanco tampoc no recordava el nom de la clínica de Houston on havien fet la tan complicada extracció genètica. El responsable policial de la investigació també va tombar-li aquest punt del relat: va explicar que durant la instrucció Blanco els va apuntar el nom de dues clíniques. Segons el sergent dels Mossos, cap de les dues existia. Tampoc la mare de la nena va aportar cap detall. Va al·legar que no viatjava amb el marit i la filla perquè té “por de volar” i va admetre que mai havia mirat “si la nena tenia punxades al clatell” després de les suposades extraccions, perquè “confiava” en el que li explicava el marit. “Jo mai hauria consentit que s’utilitzés la nena ni que es cometés cap engany”, va dir.
“La seva vida continua en risc”
Durant la seva declaració, Blanco -que s’enfronta a sis anys de presó, igual que Garau- va insistir en l’existència dels viatges i tractaments en què assegura que va invertir totes les donacions. Segons la seva versió, el primer metge que els va dir que la Nadia estava molt malalta era de Mallorca. “Ens va dir que li quedaven entre vuit i deu anys de vida”, van dir primer Blanco i després Garau. El pare de la menor -que porta gairebé dos anys en presó preventiva- va insistir diverses vegades que la vida de la seva filla “continua en risc”.
Els informes mèdics de la nena van certificar que pateix tricotiodistròfia, una malaltia minoritària que li provoca dificultats en el desenvolupament però que no és mortal. “¿Però vostè ha vist com té ara les cames?”, insistia Blanco al fiscal quan aquest el posava en dubte. El representant del ministeri públic va llançar múltiples preguntes a l’acusat. “¿No és cert que van crear l’associació en favor de la nena quan ja no tenien diners?”, “¿No és veritat que a Navarra l’únic tractament que va rebre va ser un xampú i una crema?”, “¿D’on va treure 660.000 euros, si havia hagut de vendre la casa i el negoci?”, li va etzibar. Blanco va respondre vagament a les qüestions, va insistir que “tots els diners” els van “gastar en la Nadia” i en algun moment va tirar de supèrbia per qüestionar l’interrogatori: “Vostè no pregunta, afirma”.
En canvi, Garau va desplegar una estratègia diferent. Va descriure les patologies de la nena -des d’escames a la pell fins a pèrdues de memòria, passant per problemes de mobilitat o dèficit d’atenció-, però va assegurar que “no sabia res” de la gestió de l’associació on s’ingressaven les donacions -malgrat que n’era la tresorera- ni dels diners que hi havia als comptes, d’on ha dit que tampoc treia cap quantitat en efectiu. Tant Blanco com Garau van al·legar que quan es va destapar el cas van intentar “tornar” els diners dels donatius, però els van bloquejar els comptes. Una seixantena de donants reclamen els diners. Una bona part declararan avui com a testimonis.
