Condemnat un home a deu anys de presó per maltractaments al seu nadó d'un mes a Montblanc
L'Audiència de Tarragona acaba absolent la mare, que també va estar a la presó provisional
BarcelonaCondemna de deu anys i mig de presó a un home pels maltractaments al seu fill quan era un nadó de només un mes de vida a Montblanc. L'home va causar-li ferides que van requerir cirurgia i un ingrés a l'UCI l'any 2019. L'infant pateix seqüeles que, ara que té cinc anys i està sota tutela de la Generalitat, li suposen una discapacitat del 70%. La sentència de l'Audiència de Tarragona ha acabat absolent la mare, que també va estar en presó provisional investigada pels maltractaments.
Les valoracions dels diferents professionals sanitaris que van intervenir al judici van deixar ben clar que les lesions no eren per accident. Ja quan van examinar el nadó, nascut el 4 de gener del 2019, van detectar que tenia diverses lesions amb diferents graus d'evolució, i això els feia pensar que no es devien a un cop o una caiguda accidental. Les lesions van fer que el nadó perdés massa cerebral i li han deixat seqüeles irreversibles.
Avui té cinc anys, fa P3 i està en seguiment neurològic i oftalmològic. No és un nen autònom, però camina per si sol després de rebre l'alta de fisioteràpia fa un any. També l'acompanyen logopedes, i tots els professionals coincideixen que encara és difícil determinar futures seqüeles. Precisament per això, l'home haurà d'indemnitzar el seu fill amb un milió d'euros. La condemna, per un delicte de lesions amb deformitat greu, també li prohibeix acostar-se o posar-se en contacte amb l'infant durant 12 anys.
El judici havia d'aclarir si la responsabilitat dels maltractaments era del pare, que aleshores tenia 22 anys; de la mare, que en tenia 21, o de tots dos. Tant l'home com la dona van passar uns mesos en presó provisional i tots dos van arribar al judici del juliol com a acusats. A l'últim moment l'acusació particular de la Generalitat va retirar l'acusació contra la dona.
La Fiscalia va seguir reclamant 12 anys de presó per a cadascú, però va admetre que tenia dubtes de la intervenció de la mare. Per resoldre-ho, ha estat clau l'actitud que els dos han mostrat davant dels treballadors sanitaris i de la presó, que han vist empatia en la mare i fredor en el pare. De fet, expliquen que la dona no va abandonar "la creença" que l'home no havia maltractat el fill fins que ja feia uns dos mesos que era a la presó, "separada de la seva influència" i de la dependència emocional que hi tenia.
La sentència també recull que, davant de les explicacions del forense sobre les greus lesions que patia el seu fill, mentre la dona plorava fins a desplomar-se i sense poder creure el que sentia, l'home li va dir que no es preocupés, que si els prenien el fill els hi tornarien "al cap de sis mesos, com l'altre". Es referia al seu fill més gran, d'una relació anterior i del qual ja se li havia retirat la custòdia, que ara té la mare de l'infant.
Va amagar-ho a la dona
Un altre element clau per condemnar l'home i absoldre la dona és que el tribunal ha constatat que ell li va mentir a ella sobre una de les visites mèdiques del nadó. Després de rebre l'alta de l'hospital on havia nascut, prematur i per cesària, però completament sa, la parella no es va presentar al primer control. Quatre dies després, la dona va portar l'infant al metge per al control i la infermera no va detectar res anormal. Tampoc hi havia, aparentment, cap lesió en les següents visites que li van fer, però el 12 de febrer (quan el nadó tenia un mes i vuit dies) l'home va portar el nadó a urgències perquè tenia vòmits. La pediatra va trobar "certa pal·lidesa i poca reacció als estímuls" en l'infant, i va recomanar a l'home que el portés a l'hospital. Ell, però, no ho va fer i tampoc va explicar a la seva parella el consell de la doctora.
De totes maneres, l'endemà tots dos van tornar a urgències perquè seguia amb vòmits, segons ells relacionats amb un medicament que prenia per fongs a la boca. Durant l'exploració, els professionals de l'Hospital Joan XXIII van trobar-li hematomes i lesions, entre elles una al fèmur, i un hematoma d'1,5 centímetres a la mandíbula. Els metges van sospitar que no eren accidentals i van activar l'alerta de maltractament infantil.
En aquell moment el menor no enfocava bé els ulls i tenia rigidesa a les extremitats, i amb una ecografia van confirmar múltiples lesions. Al judici, l'home es va intentar defensar dient que podrien haver estat causades durant el part, cosa que s'ha descartat perquè l'infant va néixer sa, i també dient que, per feina, no va estar-se gaire amb el seu fill els seus primers dies de vida, canviant la seva versió original, en què havia explicat que el nadó sempre era amb ell o amb la mare.