Ana Adan: "L'horari d'hivern ens fa funcionar millor a nivell físic i mental"

BarcelonaQuan falten pocs dies perquè entrem en l'horari d'hivern, el govern espanyol ha proposat aquest dilluns a la Unió Europea acabar amb el canvi d'hora, adduint que no suposa un estalvi energètic significatiu i que té efectes nocius per a la salut de les persones. A l'ARA en parlem amb Ana Adan, catedràtica del departament de psicologia clínica i psicobiologia de la Universitat de Barcelona (UB) i experta en cronobiologia.

És una bona idea acabar amb el canvi horari?

— És una bona idea si mantenim l’horari d’hivern. És el més sincronitzat amb el cicle solar, l’horari ambiental que ens fa funcionar millor a nivell de rendiment físic i mental. El que és important és que a l'hora de llevar-te hi hagi llum, perquè la llum ens activa, i que a l'hora de dormir hi hagi foscor, que ens desactiva.

La comissària espanyola Teresa Ribera, de fet, ja ha apuntat cap a aquest horari.

— És el millor. Ara ens assegurarà que al matí tinguem llum, però també que a l'estiu, quan el fotoperíode s'allarga, no hi hagi un excés de llum cap a l'hora de sopar i per agafar el son. L'horari d'estiu ens sobreexposa a llum cap al tard, cosa que ens dificulta anar a dormir, però el despertador sona a la mateixa hora al matí i la gent descansa menys.

Com ens afecta el canvi horari?

— Ens desajusta els ritmes biològics, però quan el canvi és d'una sola hora té uns efectes menors. En adults sans suposa una incomoditat, que potser es tradueix en tenir gana o son a l'hora antiga. Algunes dades sí que apunten que amb el canvi horari s'ha vist un increment de la prevalença d'accidents cardiovasculars en persones amb trastorns previs, especialment en el sexe masculí.

L'efecte canvia en funció de l'edat?

— Hi ha estudis que indiquen que el canvi d'hora té més efecte en les criatures i en les persones grans. Les persones que tenen el rellotge biològic envellit, o que el tenen molt jove i que encara s'està organitzant, tenen molta més dependència de la informació de l'ambient. Això fa que els costi més reorganitzar-se amb el canvi d'hora, tot i que l'efecte continua sent menor. Els nens, per exemple, poden estar més irritables o amb somnolència durant l'hora concreta de desajust.

Podem arribar a patir problemes de salut?

— D'efectes que ens puguin generar una alteració o trastorn només en trobem en casos de jet lag, quan hi ha un canvi horari a partir de les tres o quatre hores. Llavors sí que podem tenir problemes gastrointestinals, afectacions sobre l'atenció i la concentració...

I trastorns del son?

— El canvi horari no és un factor que provoqui trastorns del son. Potser els infants i les persones grans poden notar al principi que no dormen tan bé. Però és una cosa puntual.

Mantenir sempre el mateix horari ens ajudaria a descansar millor?

— Ho facilitaria, però el que realment ens ajudaria a descansar més i millor seria canviar els nostres hàbits. La recomanació des de la cronobiologia és llevar-nos al matí i exposar-nos a la llum ambiental, que ens dona energia per funcionar a nivell físic i mental, i després no sopar tard i anar a dormir a una hora adequada. I sobretot fer-ho sense sobreexposició a la llum des de dues hores abans, perquè si no estem enganyant el cervell i això no ens permet descansar.

I això sí que tindria efectes sobre la salut?

— Enormes. No dormir prou o no descansar bé són factors d'envelliment precoç i augmenten el risc d'emmalaltir.