L’assassí de Guillem Agulló, altre cop davant la justícia

ValènciaEl judici contra els detinguts en l’operació més important que s’ha fet mai al País Valencià contra organitzacions d’extrema dreta va començar ahir a València, gairebé nou anys després que la Guàrdia Civil desarticulés el grup neonazi Frente Antisistema (FAS). El setembre del 2005 l’institut armat va detenir fins a 22 persones en l’anomenada operació Panzer, que va servir per desarticular el FAS i per intervenir un important arsenal d’armes en diversos habitatges de València. Entre aquest arsenal, la Guàrdia Civil va trobar-hi un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs-pistola i munició per a armes de foc. A tots els acusats se’ls imputa un delicte d’associació il·lícita, i a alguns un altre per tinença d’armes.

Tanmateix, l’única prova que existeix actualment de l’arsenal confiscat són les fotos que va fer la Guàrdia Civil, ja que les armes van ser destruïdes per un error judicial, tal com va transcendir l’1 de juliol, després que el fiscal demanés que es preparessin per ser exhibides a la sala de l’Audiència de València on se celebra la vista. La destrucció d’aquestes proves és un cop dur per als interessos de l’acusació. En el procés es jutjarà 18 dels 22 detinguts en l’operació policial del 2005. Dels 18 acusats, només 15 seuen al banc dels acusats, ja que un està ingressat en un psiquiàtric, un altre està fugit de la justícia i un tercer no va comparèixer a la citació judicial.

Entre els processats hi ha Pedro Cuevas, l’assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort l’any 1993. També compareixen davant del jutge dos militars i el regidor de la localitat valenciana de Silla integrant del partit d’ultradreta España 2000, José Alejandro Serrador, així com diversos empresaris. L’acusació demana per als 18 imputats fins a 42 anys de presó pels delictes d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de foc reglamentades.

Insults a la premsa

La primera jornada del judici va començar amb els insults dels acusats a la premsa que intentava fotografiar-los moments abans de començar la vista. Després, i durant poc més de dues hores, les parts van plantejar algunes qüestions prèvies, com va ser el cas de l’advocat d’Acció Popular contra la Impunitat, que exerceix l’acusació popular. Les defenses dels acusats van intentar invalidar alguns escorcolls que es van practicar durant l’operació, en els quals es va confiscar part de l’armament, al·legant que es van fer sense que hi estigués present l’afectat o el seu advocat quan els processats ja havien sigut detinguts. Aquesta circumstància, segons els advocats dels acusats, vulneraria els seus drets de defensa. D’aquesta manera, el tribunal es va veure obligat a suspendre el judici fins avui, que es reprendrà amb la declaració dels acusats. Primer els magistrats es pronunciaran sobre la validesa o no dels escorcolls.

Les defenses també van mirar d’invalidar les trucades telefòniques intervingudes -una qüestió que resoldrà el tribunal en la sentència-, malgrat que el president de la sala va advertir que existeixen “indicis” per declarar-les vàlides. Així mateix van assegurar que es tracta d’un “judici polític”, en què no s’haurien d’“admetre” segons quines proves, com les converses o els escorcolls, “per moltes ganes que hi hagi de perseguir aquests delictes”.