Societat 09/11/2020

Unes 315.000 famílies no podran pagar el lloguer de mercat els pròxims 15 anys

Les entitats d'habitatge demanen molta més inversió i rebaixes fiscals per fer més pisos socials

N.v.
2 min
La Cambra de Comerç veu un “canvi de cicle” en el sector de la construcció.

BarcelonaCatalunya té un problema "estructural" amb l'habitatge digne. Aquest és el missatge que han traslladat aquest dilluns el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) i les entitats que gestionen habitatges socials, que han advertit que, en els pròxims quinze anys, 315.000 famílies quedaran "excloses" del mercat i no podran fer front al pagament del lloguer.

En un informe, coordinat per la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, les entitats destaquen que de totes aquestes famílies que patiran problemes, un 41% haurien de ser ateses amb lloguer social (un total de 131.000 habitatges). Aquest lloguer social –que ara mateix no existeix– podria generar-se en un 40% d'habitatges de nova construcció, és a dir, fent 52.000 immobles en aquest període, a raó de 3.500 habitatges per any. "És un repte majúscul com a societat", ha advertit Trilla durant la presentació de l'estudi de Cohabitac Reptes i limitacions de la promoció i la gestió d'habitatges de lloguer social a Catalunya.

Actualment el parc de lloguer social a Catalunya "és molt reduït", ha advertit Trilla, que l'ha xifrat en un 1,6% del total (47.000 pisos), molt lluny de la mitjana europea, que se situa a l'entorn del 15%. De fet la catalana és una de les dades més baixes de la Unió Europea i representa "una de les principals mancances" del sector a Catalunya, segons l'informe. Per això, tant els advocats com les entitats s'han esforçat en subratllar la necessitat de "mobilitzar" cada vegada més sòl per construir nous habitatges. També han remarcat que per aconseguir-ho cal "reforçar de forma important" les subvencions als promotors de lloguers socials i oferir-los millores fiscals, com ara un IVA reduït al mínim, fins al 4%. L'estudi també ressalta l'escàs pressupost públic destinat a polítiques d'habitatge: un 0,1% del PIB català, lluny del 0,6% de mitjana a la Unió Europea.

"El descens del nombre de famílies amb l'habitatge totalment pagat es traduirà en un increment de la fragilitat i la vulnerabilitat residencial", ha alertat Trilla. Davant d'això, les entitats també demanen a l'administració que compri més habitatges buits, promogui nous edificis i en reconverteixi d'existents.

Actualment, un 43% de les famílies que viuen de lloguer a preu de mercat a Espanya destinen més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge, una de les taxes més elevades de la Unió Europea. Així mateix, destaca "amb especial dramatisme" la situació de les persones amb discapacitat, que veuen agreujat el problema per "l'ínfima" proporció d'habitatges accessibles al mercat. A la cloenda de l'acte, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, ha insistit que "cal una actuació coordinada de les administracions per donar resposta a la gravetat de la situació i assegurar uns mínims vitals per a la dignitat de la persona".

330 milions europeus per habitatge

A l'acte també hi ha assistit el secretari d'Agenda Urbana i Territori del Govern, Agustí Serra, que ha assegurat que la Generalitat preveu destinar 330 milions d'euros dels fons europeus a una iniciativa per fomentar la promoció d'habitatge de lloguer assequible: el programa Femlloguer.cat. L'objectiu és augmentar la promoció pública i privada i l'activitat constructora d'instal·lacions i serveis. "Hem d'aconseguir elevar les xifres de producció d'habitatge social i donar resposta a la demanda d'aquest tipus d'habitatge i a les sol·licituds en espera", ha reconegut Serra.

stats