"La llibertat de consciència és l'acte de dir 'no'": les creences individuals, a debat

La doctora en filosofia i membre de l'ISOR, Marta Simó, conversa amb Daniel Gamper i Antoni Bassas

La Declaració Universal dels Drets Humans afirma que "tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió", i que "aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança". Però què significa llibertat de consciència? Es protegeix la llibertat religiosa a les presons? Com afecta la llibertat de pensament en la pràctica política? Són algunes de les qüestions al voltant de les quals ha girat la quarta i última sessió del cicle de debats d'aquest any sobre llibertats i drets organitzat pel Museu Monestir de Pedralbes i l'ARA. Aquest dijous al vespre, la doctora en sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l'equip d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), Marta Simó, ha conversat sobre el tema amb el filòsof Daniel Gamper en un debat moderat pel periodista Antoni Bassas.

La xerrada, oberta al públic amb inscripció prèvia, s'ha centrat en tractar els aspectes clau d'aquest dret i les diverses aplicacions d'aquest dret en el nostre dia a dia. "La llibertat de consciència és l'acte de dir 'no' seguint la teva consciència i és manifestada en determinades accions que tenen a veure amb aspectes de la nostra vida", ha explicat Simó. Al llarg de la cita, s'han exposat alguns d'aquests àmbits com ara la vacunació, l'escolarització i les creences polítiques, i també s'ha plantejat com s'han d'abordar aquelles situacions en què la llibertat de consciència entra en conflicte amb altres drets i llibertats, com per exemple el fet que els testimonis de Jehovà rebutgin les transfusions de sang i xoqui amb el dret de la vida. 

Algunes de les qüestions que s'han plantejat en el debat i que han ocupat el torn de preguntes dels assistents han sigut el rol que ocupen les consciències col·lectives en la creació d'una de pròpia o en quina mesura respectem aquest aquest dret en les nostres societats. En aquest punt, Simó ha afirmat que hi ha alguns col·lectius, sovint minoritaris o desprotegits, a qui no es permet la llibertat de consciència com a la resta.

"No se'ls discrimina de manera directa, sinó indirecta, amb accions que no els permeten ser qui són”, ha dit. I n'ha posat un exemple: segons ella, caldria protegir la llibertat religiosa també a les presons, perquè si no s'està discriminant els presos que volen practicar la seva religió i no poden fer-ho si necessiten, per exemple, la col·laboració d'un professional de culte. Gamper ha avisat que suposaria una "transformació social" enorme si tothom es prengués seriosament la seva llibertat de consciència i l'apliqués en el seu dia a dia.

Més continguts de