El mal de cap, el símptoma “escut” contra el coronavirus

El pacient atès a urgències millora set dies abans si pateix cefalees

El mal de cap no és un símptoma banal quan es tracta del coronavirus. Les cefalees fortes funcionen com un escut protector que debilita l’agressivitat del virus i que ajuda els malalts a recuperar-se abans. Els pacients de covid que arriben a un hospital i necessiten ingressar triguen de mitjana 31 dies a recuperar-se, però els que presenten mal de cap de forma primerenca triguen fins a set dies menys.

Així ho constata una anàlisi dels serveis de neurologia i immunologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron i els grups de recerca en cefalea i dolor neurològic i en immunologia diagnòstica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) després d’estudiar 130 casos atesos a urgències entre el març i l’abril. “Creiem que és un factor de bon pronòstic que podria servir per predir l’evolució del pacient”, resumeix la neuròloga i autora principal de l’estudi, Patricia Pozo.

¿Tens febre i mocs? Distingeix el covid de la grip i el refredat comú

El mal de cap, la pèrdua de l’olfacte (anòsmia) i del gust (agèusia) són símptomes neurològics freqüents en cas de contagi per coronavirus. La primera onada va obligar facultatius de totes les especialitats a atendre aquests malalts, entre els quals la doctora Pozo, i després de trobar-se amb un gran nombre de pacients que reportaven un mal de cap terrible va decidir-se a estudiar l’impacte del virus en el sistema nerviós.

“Durant tres setmanes vam atendre malalts que arribaven a urgències i als quals els demanàvem que descrivissin els seus símptomes. Vam fer seguiment de 130 pacients -relata Pozo- i un 75% van declarar tenir mal de cap de diferents intensitats”.

Els pacients inclosos en la cohort tenien una mitjana d’edat de 55 anys i només 35 havien patit migranyes prèvies al virus. Una cinquantena tenien cefalea lleu o moderada i una vintena -sobretot dones joves- patien dolors severs. Els neuròlegs van demostrar que els que havien patit cefalees, sobretot si eren fortes, passaven un covid més benigne. Aquell 75% que tenia un mal de cap terrible al principi de la infecció va evolucionar millor. L’equip també va descobrir que la pèrdua de l’olfacte o el gust era més comuna si es patien cefalees.

Resposta immunitària exagerada

Però, per què el virus té una relació tan estreta amb el mal de cap? ¿I per què la cefalea actua com a barrera a l’agressivitat del virus? A la Vall d’Hebron treballen amb una hipòtesi: la neuroinflamació que es dona a les fosses nasals, la porta d’entrada del virus, n’és la causa més probable.

“Quan ens fa mal el cap és perquè el sistema trigeminovascular, les terminacions nervioses de les cavitats nasals, s’inflamen”, explica Pozo. Probablement tenir un escut inflamatori local -apunta- protegeix una mica de patir dies o setmanes més tard una resposta immunitària exagerada (una tempesta de citoquines) que agreugi el pronòstic i augmenti el risc de mort.

COVID-19: Consulta aquí l'evolució a Catalunya en gràfics i mapes

En aquest sentit, els investigadors van estudiar els nivells d’IL-6, una molècula molt implicada en la tempesta de citoquines. En el cas dels pacients amb cefalea, els nivells d’IL-6 eren més baixos i es mantenien estables al llarg de la infecció. Ara cal confirmar la hipòtesi, però Pozo defensa que l’estudi, estadísticament, és molt sòlid.

“Ampliar la perspectiva ens permetrà conèixer i comprendre millor com el cos lluita contra el coronavirus”, assegura la neuròloga, que fa una crida a “canviar la idea de la irrellevància entorn del mal de cap” i a valorar aquest símptoma com un bon senyal de pronòstic. “Les persones que no pateixen cefalees no necessàriament han de morir-se, però els que en tinguin segur que es recuperaran abans”, conclou Pozo.