Famílies
Societat22/04/2023

“Maltractant-me a mi, maltracta els nostres fills”

Una barcelonina denuncia que la justícia portuguesa allarga la decisió sobre la custòdia dels fills, malgrat que una primera sentència li va concedir

BarcelonaQuan Àfrica Martínez va decidir separar-se del seu company, abandonar el domicili familiar de Portugal i instal·lar-se a Cadis amb els seus dos fills d'1 i 3 anys, el seu sogre li va dir que era l'inici d'una "guerra" en la qual ell posaria "diners" per lluitar-la. No va entendre d'on sortia aquell afany de "venjança", perquè fins aquell moment creia que l'estimaven, però, sis anys després, aquesta coreògrafa barcelonina està "desesperada, en una guerra total", separada dels fills, tot i que té una sentència que li dona la guarda i custòdia.

En aquests sis anys Martínez i la seva exparella, de nom João, han mantingut un conflicte permanent a jutjats espanyols i portuguesos, amb denúncies creuades. "Jo no volia aquesta vida per als meus fills", lamenta, i afirma que sap que el millor per als petits és que visquin amb ella. Al separar-se, l'any 2017, es va traslladar amb els dos fills a Cadis, on tenia una xarxa familiar i d'amistats ideal per reiniciar una nova etapa. S'equivocava, perquè, poc després, el seu ex la va denunciar per sostracció de menors i robatori d'un cotxe. Aquella va ser la primera del rosari de denúncies que l'han acompanyat en aquest temps. Un jutjat gadità va resoldre que les criatures haurien de tornar a l'últim domicili conegut com a manera provisional fins a firmar l'acord de la guarda i custòdia. Així va començar una etapa de quatre anys en què la coreògrafa anava i venia de Portugal per complir amb el règim de visites. Una setmana al mes estava amb les criatures en un càmping perquè no perdessin l'escola. "Si en guanyo dos me n'he hagut de gastar cent", explica. La sentència definitiva no va arribar fins al 22 d'octubre del 2022, quatre anys després en què la relació entre els pares s'havia deteriorat per les acusacions i les denúncies mútues. 

Cargando
No hay anuncios

Malgrat que els nens estaven plenament arrelats a Portugal, el jutjat de família de Coimbra va donar la custòdia dels menors a Martínez perquè, sosté la sentència, en realitat el pare delega les tasques de cura dels fills en l'àvia paterna. Després d'escoltar 17 testimonis, el text valora l'esforç de la mare de recórrer 600 quilòmetres mensuals per estar uns dies amb els nens, mentre que el pare no feia una hora de trajecte en cotxe per tornar cada nit a la casa on vivien els fills. 

La sentència va alleugerir Martínez, que va escolaritzar els fills a Cadis. La calma, però, era tan sols un miratge perquè el João va presentar un nou recurs que un tribunal d'apel·lació va acceptar, contradient la decisió de primera instància que els nens havien d'estar amb la mare. Segons la defensa de la coreògrafa, és molt extraordinari i excepcional que en apel·lació es rebutgi una sentència en primera instància, per la necessitat d’executar immediatament la sentència, abans d'avaluar el recurs. El penúltim episodi va ser a les vacances de Setmana Santa, quan el pare va recollir els fills per passar les festes a Portugal. Com que no les tenia totes, Martínez va demanar a un jutjat de Cadis mesures cautelars sospitant que els nens no tornarien. No li van concedir i no es va equivocar. Els fills són ara a la casa de l'àvia a Portugal. Martínez admet que està esgotada en una lluita en què se sent indefensa perquè lamenta que "ni la justícia espanyola ni portuguesa" defensen el benestar de les criatures. La del João és una família amb diners i prestigi social, assenyala la barcelonina, que no té cap dubte que això influeixi en com s'està desenvolupant la causa. "La justícia es pot fer servir per maltractar una dona i maltractant-me a mi, maltracta els nostres fills", afirma.

Cargando
No hay anuncios

A l'espera que es resolgui definitivament el recurs de la custòdia, Martínez diu que explicar el seu cas a la premsa és "l'últim cartutx" que li queda, amb l'esperança que el seu cas serveixi per fer justícia. Se sent en mig d'una estratègia maquiavèl·lica que vol destruir-la com a "venjança" per haver trencat "l'aparença d'una família ideal" quan va decidir separar-se. "Si no són als nens, a qui defensa la justícia?", es pregunta.