Per què hi ha pedregades si no és estiu?

BarcelonaEls efectes de la crisi climàtica són cada cop més evidents a casa nostra, i aquesta primavera tampoc n'ha estat una excepció, malgrat la fi de la sequera. Les tempestes primaverals dels mesos d’abril i de maig estan deixant pedregades excepcionals i mai vistes en aquesta època de l’any des que es tenen registres a Ponent o a la Terra Alta. Uns episodis que han causat greus danys en collites i arbres fruiters de la zona.

Les mides de pedres més grosses es van registrar sobretot els dies 19 i 26 d’abril i 4 i 5 de maig. De fet, segons el càlcul d'Agroseguro, només les tempestes del cap de setmana del 19 d'abril van afectar prop de 10.000 hectàrees d'arbres fruiters a Catalunya. A Ponent es van registrar pedres de fins a tres centímetres, però a Arnes, a la Terra Alta, van ser de gairebé quatre centímetres. Collites de comarques com el Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell o la Segarra són les que han sortit més malparades. A Barcelona també s'han registrat episodis aquest cap de setmana, amb pedregades que han afectat Vallvidrera i Collserola.

El problema és que la pagesia no està preparada per a pedregades tan fortes a la primavera. "Pels pagesos, que caigui calamarsa o pedra a l’abril pot fer molt més mal que una forta pedregada al juliol", assegura en declaracions a l'ARA Carme Farnell, tècnica de l'equip de predicció i vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). L'experta destaca que el cicle vegetatiu d’alguns arbres fruiters és "molt sensible" en aquesta època de l’any. A més, molts conreus que compten amb malles "antipedra" encara no les tenen instal·lades.

Pedres cada cop més grosses pel canvi climàtic

Queda clar que la crisi climàtica està fent augmentar els fenòmens meteorològics extrems. La temperatura de l’aire i de l’aigua del mar és cada cop més elevada, i hi ha més aigua disponible a l’atmosfera. "Aquests elements fan que tinguem condicions més idònies per patir pedregades i calamarsades més intenses i que ho deixin tot més blanc", assegura Farnell.

Tot i això, l’experta es mostra prudent: "Per treure conclusions finals sobre l’impacte del canvi climàtic en aquest tipus de fenòmens i la tendència del futur, hem d’acumular registres durant deu o vint anys". I és que estem parlant de fenòmens molt irregulars que depenen de molts factors.

En aquest sentit, Farnell destaca que anys enrere s’utilitzava iodur d'argent a Ponent per desfer les pedregades més perilloses, pràctica que ara està prohibida per llei a Catalunya. Per tant, les dades de llavors poden no reflectir del tot els efectes de la meteorologia de l’època. I ara li hem de sumar el fet que hi ha més dades que abans gràcies a les noves tecnologies i a les xarxes socials. "Tenim una base d’informació molt més bèstia que abans; l’impacte social dels telèfons intel·ligentsens permet conèixer més pedregades importants que abans".

Sigui com sigui, la relació entre canvi climàtic i pedres més grosses és clara, sobretot pel que fa a les pedregades viscudes els últims estius des del 2022 en diversos punts del país. Pedres de 8 centímetres a Sant Pere de Torelló (Osona) o de 10 a la Sénia (Montsià), però sobretot a la Bisbal d’Empordà, on el 2022 es van arribar a superar els 10 cm, mida considerada com a pedra gegant i rècord a Catalunya. "A diferència de Ponent, totes aquestes localitats tenen la característica que estan a prop del mar; la humitat marina i les temperatures cada cop més altes són condicions perfectes per generar pedres més grosses o gegants en aquestes àrees, i això és un efecte directe del canvi climàtic", explica Farnell.