Una impostora entre tèrmits: la mosca que 'canvia' d'espècie per sobreviure

BarcelonaA la natura hi ha diversos exemples d'animals impostors que aconsegueixen enganyar els seus depredadors gràcies al seu aspecte físic. Com els seus noms indiquen, la mosca abella i l'aranya formiga aparenten ser el que no són per sobreviure: el primer es guanya el respecte amb els seus colors i la segona aparenta ser inofensiva. Una investigació, però, constata que una de les reines del mimetisme seria la mosca blava. Segons un estudi liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), les larves d'aquest insecte són capaces de desenvolupar una "màscara" i una olor característica per conviure amb els tèrmits.

En concret, a la part posterior del seu cos, aquestes larves presenten una mena de cap amb antenes molt similars a les d'un gran tèrmit recol·lector, amb dos ulls falsos que, en realitat, són els seus orificis respiratoris. A més, han evolucionat químicament per emetre una olor idèntica a la de les seves germanastres per evitar que les matin. La seva adaptació és tan detallada que fins i tot aconsegueixen que els tèrmits les cuidin.

L'Institut Botànic de Barcelona (IBB) i l'IBE, que és un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), han descobert que una espècie de mosca blava, Rhyncomya, pot viure i formar part activa de les colònies dels tèrmits recol·lectors gràcies a una disfressa morfològica i química. És a dir, assemblant-se tant per fora (tot i que amb una mida superior) com per dins. Una troballa d'evolució natural que va ser casual a la serralada de l'Anti-Atlas, al sud del Marroc.

Segons aquesta investigació, que s'ha publicat a la revista Current Biology, la capacitat d'engany d'aquestes mosques és sofisticada. La majoria dels tèrmits viuen a metres de profunditat i, tot i que no tenen percepció visual, sí que disposen d'una mena d'ulls funcionals per recol·lectar herba. Segons explica l'investigador de l'IBE, Roger Vila, han observat que larves de Rhyncomya fan servir els seus espiracles (orificis per respirar) per simular que tenen aquests ulls.

A més, aquestes mosques presenten inusuals “tentacles” al voltant del cos que imiten les antenes dels tèrmits a un detall sorprenent; s'assemblen tant que els investigadors només han pogut identificar les diferències amb microscòpia electrònica d'escombrada. "Els nombrosos tentacles que envolten el cos de les larves faciliten la comunicació simultània amb diversos tèrmits", expliquen.

Com que dins del niu tot és a les fosques i els tèrmits es reconeixen entre ells a través de les antenes, amb les quals detecten la forma i l'olor de les seves germanes, aquesta capacitat química és importantíssima. "Tots els membres del niu comparteixen aquesta aroma, i els tèrmits soldats ataquen i esquarteren qualsevol intrús d'una altra colònia. Les larves d'aquesta mosca, però, també han aconseguit imitar l'olor distintiva dels seus hostes", destaquen en l'estudi. De fet, la seva olor és idèntica a la dels tèrmits de la colònia. "Això és clau per relacionar-se amb els tèrmits i beneficiar-se de la seva vida en comunitat; és una disfressa química", subratlla Vila.

Una de les proves de la convivència entre aquests insectes és que les larves de mosca blava ocupen les cambres del termiter on s'emmagatzema el menjar i reben "atenció" constant per part dels tèrmits. Per exemple, les netegen amb les seves peces bucals. Ara, els investigadors també volen desxifrar si, com semblaria, els tèrmits transmeten aliments boca a boca a les larves. "La larva no només és tolerada, sinó que es comunica constantment amb els tèrmits per contacte amb els seus tentacles semblants a antenes i fins i tot semblen alimentades", conclou Vila.

Elements irreproduïbles per la ciència

La relació entre aquestes larves de mosca blava i els tèrmits sembla una forma de parasitisme social o de simbiosi. El cas més semblant es troba a les mosques geperudes, si bé són els exemplars adults el que imiten els tèrmits. "L'ancestre comú entre les mosques blaves i les geperudes es remunta a més de 150 milions d'anys enrere, molt més del que separa els humans dels ratolins. Per tant, podem afirmar que hem descobert un nou cas d’evolució d’integració social", explica Vila.

Amb tot, admet que la Rhyncomya deu ser una espècie extremadament rara. "Hem fet tres expedicions més en aquesta zona i, malgrat aixecar centenars de pedres, només hem trobat dues mosques més, juntes, en un altre termiter", afirma. A més, la seva forma adulta continua sent un misteri.

L'equip internacional destaca la dificultat de cuidar aquests insectes al laboratori, ja que implica mantenir colònies de tèrmits oriündes del desert, que viuen en condicions molt especials. Totes les larves estudiades van acabar morint sense assolir la metamorfosi, per la qual cosa hi podria haver elements del niu i de la relació simbiòtica entre tèrmits i mosques que no es van aconseguir reproduir científicament.

"Aquest descobriment ens convida a reconsiderar els límits i el potencial de les relacions simbiòtiques i el parasitisme social a la natura. Però, sobretot, a prendre consciència de tot allò que encara no sabem sobre la vasta diversitat i especialització dels insectes, que són organismes essencials dels ecosistemes", conclou Vila.