Regressió de les patges
Societat Medi Ambient 28/10/2022

Les platges metropolitanes poden perdre 20 metres en tres dècades

Intentar frenar el retrocés amb aportacions de sorra és insostenible i es plantegen altres propostes

Pol Mestres Bosch
4 min
Platja de Les Roques, Montgat

BadalonaEl còctel dels efectes de la crisi climàtica i l'atapeïment constructiu al litoral metropolità de l'àrea de Barcelona aboca les platges a un fort retrocés que ja s'observa en alguns punts i que pot accelerar-se en les pròximes dècades. Les platges podrien perdre més de 20 metres d'amplada –i en conseqüència algunes veure's abocades a la desaparició– si no s'actua. Les projeccions, que aquest divendres ha fet públiques l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en un estudi recent, obliguen a dissenyar un pla d'accions per respondre a una realitat que ja és evident a municipis com Montgat.

Els temporals, cada cop més recurrents i més forts segons les projeccions climàtiques, fan que intentar frenar la pèrdua de les platges a còpia de solucions com aportacions de sorra periòdiques sigui insostenible. "Des del 2014 s'ha perdut entre un 20 i un 25% de superfície de platja de l'àrea metropolitana i, actualment, 28 dels 30 quilòmetres de platja que té tot aquest territori estan ja en regressió", diu el cap de Servei de Platges de l'AMB, Daniel Palacios.

Montgat és potser un dels casos on s'agreuja l'afectació que ja està notant el litoral, amb pèrdues de sorra de quatre metres per any. Palacios explica que aquest municipi "ha perdut pràcticament un 70% de la superfície de platja, i algunes platges ja han desaparegut totalment". Una de les quals no en queda pràcticament res és la de les Roques, que fa una dècada tenia més de 60 metres de sorra. Ara l'aigua fins i tot ha ensorrat part del passeig marítim. A més, segons apunta el geòleg, el port del Masnou actua com una barrera per als sediments transportats de forma natural que viatgen de nord-est a sud-oest i es quantifiquen entre 50.000 i 100.000 m³ a l'any. Això dificulta molt les aportacions de sorra a les platges de Montgat. Una de les solucions que proposa l'AMB és que part de la sorra acumulada al Masnou es mobilitzi amb vaixell cap al sud del litoral metropolità.

Les solucions en què treballa l'AMB passen, també, entre d'altes, per construir diversos espigons i així tenir espais amb una llargària més curta que permetrien que la sorra es mantingui al llarg del temps. “Sempre hi pot haver alguna pèrdua a causa dels forts temporals, però no seria de forma continuada com passa avui dia”, explica el responsable del servei de platges de l'AMB.

"Les platges són un espai públic fantàstic per banyar-se, passejar i fer esport, però també tenen una funció de protecció, ja que estableixen una barrera flexible que absorbeix molt millor l'energia dels temporals que altres estructures com les dunes", continua Palacios.

Un dels punts crítics del litoral amenaçat per la crisi climàtica és el delta del Llobregat, un enclavament de gran riquesa natural i un dels que avui més pateix les conseqüències de la falta d'arribada de sediments. Segons l'AMB, es perden 160.000 m³ de sorra a l'any i les aportacions que es fan són insuficients i ineficaces, ja que la sorra que hi arriba té un gramatge massa petit i es perd ràpidament.

Tot i que l'estudi de l'AMB posa el focus en les platges metropolitanes, pràcticament cap punt del litoral català pot obviar l'efecte que té –i pot tenir d'ara endavant– la crisi climàtica si no es pensen mesures per adaptar-s'hi i reduir-ne els possibles efectes. De fet, nou de cada deu platges del país podrien quedar "totalment erosionades" el 2035 si no s'actua, segons adverteix l'últim estudi del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible l'any passat. La factura no només seria ambiental, sinó que s'estendria al lleure i també a l'activitat turística que concentren aquests indrets al llarg de tota la geografia.

El gerent de l'AMB, Ramon Torra, demana als governs català i espanyol "mantenir converses més fluides" per poder treballar conjuntament en un pla que freni la regressió de les platges del litoral metropolità, que són "pràcticament les més visitades del Mediterrani", subratlla. "Actualment, els processos són lents i s'ha d'actuar ràpidament", conclou. Concretament, també reivindica la urgència del pla de descontaminació de la platja de Sant Adrià de Besòs, que fa dos anys que està tancada, i la protecció i estabilització de les platges del delta del Llobregat.

Impacte al medi marí

Daniel Palacios explica en declaracions a l'ARA que "les actuacions estructurals proposades tindran un impacte en el medi marí, però estan pensades per minimitzar els que ja tenen les actuacions actuals, com l'aportació de milions de metres cúbics de sorra, que per a la fauna marina submergida suposa molts canvis sobtats". Una gran part del litoral està molt urbanitzat a causa de la construcció d'esculleres, un fet que ha comportat un ecosistema molt escàs. Palacios adverteix que "si l'ecosistema no es manté, es perdrà juntament amb tota la vida que porta associada".

Per això, assegura, intenten implementar mesures basades en la natura. El cap de Servei de Platges de l'AMB posa com a exemple la substitució d'espigons de pedra –que tenen un gran impacte mediambiental– per tubs de geotèxtil omplerts de sorra extreta de la mateixa zona, com es vol fer a la platja de la Barca Maria, a Badalona, i ja s'ha provat en diverses platges franceses.

stats