L'estudi encarregat pel Govern descarta que el brot de PPA sortís de l'IRTA: "És una soca que no s'ha trobat mai"

BarcelonaLa teoria que el brot de pesta porcina africana (PPA) de Collserola podria haver sortit del laboratori IRTA-CReSA cada dia es desinfla més. Aquest dimarts el Govern ha anunciat que l'anàlisi que va encarregar a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) no ha trobat cap coincidència entre la soca del virus amb què van ser infectats els primers senglars i les diverses mostres del patogen amb les quals es treballa al laboratori català.

Concretament, l'IRB ha seqüenciat 17 mostres del virus de PPA amb les quals l'IRTA-CReSA ha treballat en els darrers anys i ha conclòs que cap d'elles coincideix amb la seqüenciació que el laboratori de referència europeu va fer amb les mostres de la soca del virus extretes dels dos primers senglars trobats morts a Catalunya. "No hem trobat cap coincidència que indiqui que el virus del brot correspon a les mostres del laboratori", ha explicat el professor de recerca ICREA, afiliat conjuntament a l'Institut de Recerca en Biomedicina (IRB) i al Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) i director del grup de Genòmica Comparada, Toni Gabaldón.

Des de l'IRB han explicat que les diferències observades entre les mostres "són massa importants" per establir cap relació directa entre el brot i el laboratori ubicat a Bellaterra. Els experts han detallat que "el virus detectat a Cerdanyola del Vallès presenta desenes de mutacions específiques i una gran deleció genòmica [és a dir, una pèrdua de material genètic] que no apareixen en cap de les soques del laboratori analitzades".

En una roda de premsa posterior, el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig ha anunciat que "segons la informació que tenim avui, pendent de la confirmació oficial del ministeri, la seqüenciació de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar [infectat per PPA] amb les del CReSA". Ara bé, el conseller ha demanat "prudència", ja que es tracta d'un estudi extern encarregat pel govern català i que s'ha dut a terme de manera paral·lela al que s'està fent al Laboratori Central de Veterinària, de referència per al ministeri d'Agricultura. Aquest és l'únic centre que pot donar resultats oficials al respecte. Unes conclusions que el Govern ha admès que encara no sap quan rebrà.

Des que l'executiu català va encarregar l'anàlisi, l'IRB ha rebut 19 mostres de les variants del virus de la PPA amb què s'ha treballat al laboratori de l'IRTA-CReSA. Fins aquest dimarts s'han seqüenciat 17 de les 19 mostres, un volum que la secretària general del departament d'Agricultura, Cristina Massot, ha qualificat d'"important i prou rellevant" per poder traslladar els primers resultats.

Entre les mostres analitzades n'hi ha que s'han fet servir en el darrer any i també altres que estan congelades i que s'havien utilitzat fa temps en altres estudis. De fet, les dues mostres pendents de seqüenciar fa més de cinc anys que estan congelades i Massot ha admès que "la possibilitat que el brot sortís d'una soca congelada és molt remota". Amb tot, com ha fet Ordeig, la secretària d'Agricultura ha reiterat que el resultat de la seqüenciació de l'IRB "en cap cas és concloent" perquè qui ha de treure conclusions és el laboratori oficial de referència del ministeri.

Una soca nova

Més enllà de la comparació amb les mostres de l'IRTA, l'IRB ha apuntat que la seqüenciació del virus trobat als senglars morts tampoc coincideix amb cap de les 800 seqüències genòmiques de la PPA que hi ha a les bases de dades públiques d'arreu del món. "És una soca que no s'ha trobat mai, és una variant nova del virus que no s'ha descrit fins ara", ha assegurat Gabaldón. Des de l'institut biomèdic detallen com la seqüenciació del genoma del virus del brot indica que té "trets generals semblants al virus detectat anteriorment, però amb canvis genètics substancials no descrits prèviament". És a dir, que la variant que ha provocat la mort de 29 senglars a Collserola seria una nova variant genètica o, si més no, un tipus que no s'ha pogut documentar fins ara.

L'estudi de l'IRB suggereix que aquesta seria una nova variant, tal com ja va apuntar el primer informe del laboratori europeu, perquè té una "empremta genètica" singular. Concretament, el virus detectat mostra una pèrdua d'una delació o fragment de genoma –les instruccions genètiques de l'ADN– i un conjunt de mutacions "exclusives" que no coincideixen amb les soques que circulen per l'Europa occidental. Tot i que les característiques de la variant de Collserola sí que tenen algunes similituds amb les soques descrites en països de l'Europa de l'Est i d'Àsia, com Rússia, la Xina o Tailàndia, Gabaldón ha insistit que les diferències són prou importants per considerar-ho una nova variant.

Torna la teoria de l'entrepà

Una de les característiques de la nova variant del virus, tal com ha explicat el professor de l'IRB és que aquesta és "menys virulenta" que les detectades anteriorment. Això implicaria que la mortalitat del virus quan infecta un animal pot ser més baixa, motiu pel qual Massot també ha insistit que el Govern està fent serologies a senglars capturats vius per comprovar que no hi ha animals que hagin generat resistència al virus. La secretària d'Agricultura ha explicat que, de moment, no s'han detectat casos d'aquest tipus i que "esperen no trobar-ne".

Amb els resultats de l'estudi de l'IRB, el conseller Ordeig ha evitat tornar a especular sobre quin pot ser l'origen del virus. De fet, els científics de l'IRB també han posat sobre la taula l'opció que mai es conegui l'origen del brot com ja ha passat en altres països. Tot i això, en un comunicat, el Govern ha assegurat que "en coherència amb l'experiència internacional", la hipòtesi més plausible és la introducció del virus a través de material contaminat, especialment aliments d'origen porcí. És a dir, que, de nou, torna a cobrar força la famosa teoria de l'entrepà, una via que ja s'ha identificat com a probable en brots detectats anteriorment en altres països europeus.

Davant d'aquesta nova variant del virus, el catedràtic de Sanitat Animal a l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC), Christian Gortázar, adverteix que potser cal canviar alguns protocols. En declaracions a SMC Espanya, Gortázar ha alertat: "Si aquí tenim un virus diferent, possiblement haurem d'adaptar-nos d'alguna manera a aquesta nova circumstància". I ha insistit que "això és el més important, independentment de l'origen del virus".

En aquest sentit, el catedràtic ha apuntat que un cop comprovat que el virus és diferent "cal veure si, com és esperable, aquest virus diferent també té característiques epidemiològiques diferents". Si això és així, Gortázar avisa que els protocols de la Unió Europea estan dissenyats per actuar davant les variants de pesta porcina "altament patògenes", les més virulentes, una característica que no té la nova variant detectada a Collserola.