La proliferació de tonyines posa contra les cordes els pescadors: "Són els porcs senglars del mar"

GironaDe ser una espècie minoritària en risc de desaparèixer a convertir-se en un autèntic problema que desequilibra el dia a dia de la pesca. Aquest és el canvi radical de paradigma que denuncien els pescadors catalans a propòsit de la proliferació de tonyines vermelles a alta mar els últims anys. Des del delta de l'Ebre fins al cap de Creus, les embarcacions que surten cada matinada a pescar han de lidiar amb centenars d'exemplars de túnids de grans dimensions que rodegen les barques, els espanten el peix i els fan malbé les xarxes. Sobretot ho pateixen els pescadors d'encerclament, que quan han atret l'atenció del cardumen d'anxova o sardina amb el focus de llum, es topen amb aquests grans depredadors de peix blau que entren a la xarxa, mengen a plaer i foragiten totes les captures. "Com un llop que espanta les ovelles", és la frase que més repeteixen dins del sector.

Ferran Martínez, patró major de Blanes, alerta de la situació: "Fa més de cinc anys que anem dient que ha proliferat. S’ha transformat en una plaga; és el porc senglar del mar. Aquest peix cada dia menja un terç del seu pes i això vol dir que cada dia està menjant més del que s'arriba a pescar". A més, com que és una espècie protegida que no es pot pescar sense llicència, els pescadors artesanals d'encerclament també es queixen que si el capturen accidentalment, no en poden treure rèdit econòmic i l'han de retornar al mar: "No les podem ni vendre, així que després de tota la penúria, no podem menjar ni un tros de tonyina", critica Martínez.

El problema no és exclusiu de la flota blanenca, sinó que succeeix arreu del litoral català, tal com corrobora Antoni Abad, patró major de Roses i president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors: "S’ha trencat l’equilibri, la piràmide s'ha invertit. Abans hi havia un estoc de tonyina vermella que s’autoregulava, però ara no te la pots ni mirar i surten de l’aigua". El sector, que qualifica la situació de "plaga de tonyines", demana mesures semblants a les dels agricultors amb la fauna cinegètica, que fan batudes de caça per moderar la població de senglars o cabirols: "Si durant un temps determinat científics i administració poguessin fer una captura per anivellar la situació, descansarien tota la resta d'espècies i els pescadors tindríem una bombolla d’oxigen per passar aquest tràngol", insisteix Abad.

A principis dels anys 2000, la pesca de tonyines salvatges, un peix amb molta polpa i molt cobejat al mercat, estava totalment descontrolada, amb una gran indústria de flotes pesqueres dedicades exclusivament a capturar aquest peix i a comercialitzar-lo a l'engròs. El retrocés de l'espècie, causat per la pesca massiva, però, es va aturar el 2007, amb la campanya de recuperació impulsada per la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina de l'Atlàntic i el Mediterrani (ICCAT). El pla va imposar la reducció de les quotes existents, controls de pesca furtiva, augments de talles mínimes i períodes de veda.

Des d'aleshores, les evidències científiques certifiquen la recuperació de la població i també un augment d'interaccions amb la flota d'encerclament de petit pelàgic. Ara bé, no hi ha cap indicador que faci témer una sobrepoblació exagerada ni que els bancs d'anxova o sardina hagin disminuït dràsticament per culpa d'aquest depredador: "És cert que tenim molta més tonyina vermella que el 2008, que ha anat pujant progressivament des del 2011 i 2012, però els indicadors són molt variables i cal continuar amb estratègies d'ordenació i gestió de la població d'aquesta espècie", explica Ana Gordoa, ecòloga marina del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que forma part del comitè assessor que avalua l'estat de la població i assessora l'ICCAT en la determinació de les quotes. Gordoa no posa en dubte que la recuperació de l'espècie pugui dificultar la feina dels pescadors artesanals, però matisa: "També hem de pensar que potser, a més de la quantitat, ha pogut canviar la distribució de la tonyina, potser ara és més costera i està més a prop de la costa que abans perquè busca aliment".

La tonyina és un gran depredador a dalt de la cadena tròfica i Ana Gordoa en destaca la importància biològica: "És un gran migrador, una espècie molt particular, pot estar a la superfície o baixar en picat a 1.000 metres de profunditat, regula la temperatura com fan molt pocs peixos, i té un rang de tolerància tèrmica enorme. Per això pot estar en aigües càlides o a Islàndia i Noruega. És una preciositat, i gràcies al marcatge electrònic estem aprenent moltes coses, però és possible que no coneguem ni la meitat del seu comportament al llarg de la seva vida", conclou l'experta.

60 tones anuals

A Europa, les restriccions de pesca de l'ICCAT es traslladen a la Unió Europea, que les reparteix entre els estats membres, entre els quals es troba Espanya, que, al seu torn, ho distribueix entre les flotes i arts de pesca de totes les comunitats autònomes. A Catalunya, el 2018 hi havia una vuitantena d'embarcacions autoritzades per capturar tonyina, –4 d'encerclament a l'Ametlla de Mar, 11 de palangre, i la resta d'arts menors–. La Generalitat de Catalunya, però, des de la direcció general de Pesca, va reclamar a l'Estat una ampliació de la quota, conscient de les bones dades de recuperació de l'espècie i de les dificultats econòmiques del sector. Per això, des del 2023, s'han sumat 40 embarcacions més d'arts menors, fet que ha augmentat més d'un 30 % les captures, fins a les 60 tones anuals totals.

Tot i aquests canvis, el sector reclama més màniga ampla per poder subsistir. De fet, aquest 2025, el comitè de l'ICCAT es reunirà a Sevilla i, aprofitant l'avinentesa, la flota catalana pretén pressionar el govern espanyol perquè reclami a la Unió Europea una quota major perquè els pescadors d'encerclament d'anxova i sardina puguin pescar un determinat nombre de tonyines.