Radiografia del senglar a Catalunya: el doble d'animals per km² que a principis dels anys 2000

BarcelonaA principis dels anys 2000, la densitat de porcs senglars que hi havia a Catalunya rondava els tres exemplars i mig per quilòmetre quadrat. Una proporció que implicava que, aproximadament, pels camps i boscos catalans hi corrien uns 106.000 senglars. Avui, 25 anys més tard, el nombre de senglars en terres catalanes s'ha enfilat fins a rondar els 200.000. De fet, segons les darreres dades del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la temporada 24-25 la densitat de senglars per km² a Catalunya ha arribat als 6,4 km², gairebé el doble que a principis del mil·lenni.

Tot i que en els darrers anys la densitat de senglars s'ha reduït considerablement –la temporada 21-22 hi havia 8,76 senglars per km², dos punts per sobre de la realitat actual–, l'augment disparat de la presència d'aquests animals és més que evident si ho comparem amb les dades de fa un quart de segle. Una sobrepoblació que ha tornat a estar en el focus del debat després que Catalunya hagi detectat casos de pesta porcina africana (PPA) en senglars de Collserola, un virus que no es detectava al país des de l'any 1998.

La densitat de senglars a Catalunya és ara per ara "excessiva", segons descriuen els informes anuals dels especialistes i les entitats i administracions responsables del programa de seguiment del senglar. Per això, veuen necessari continuar amb les estratègies de control poblacional, prioritzant les zones on el nombre de senglars per km² és més alt.

Darrere l'auge del senglar hi ha diversos motius: des de l'evolució dels conreus fins a les conseqüències de voler tenir com a mascota un porc vietnamita. "Si fessin un Google Earth de la Catalunya de fa 70 anys veuríem que gran part del territori era conreus de monocultiu molt cuidats i que, per tant, no era un espai on el senglar se sentís a gust", explica el veterinari de fauna salvatge Carles Conejero, doctor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que va centrar la seva tesi en la gestió del conflicte entre humans i la fauna salvatge a Barcelona, especialment amb el senglar. Segons l'expert, que actualment dirigeix una empresa especialitzada en captura, maneig i gestió de fauna urbana, el problema va començar fa quaranta anys: "Quan aquests conreus s'han anat abandonant i han anat donant lloc a boscos joves sense treballar, plens de branquillons i d'espais on un animal es pot amagar i viure sense perills".

De tres cries per senglar a una dotzena

Al creixement dels espais on el senglar se sent a gust, i que Conejero insisteix que cal gestionar igual que es fa gestió forestal contra els incendis, cal sumar-hi el fet que aquest animal és l'ungulat –els animals que caminen sobre peülles– amb la taxa reproductiva més alta. Una femella, a l'arribar als 30 kg, ja es pot reproduir i en un primer part pot tenir tres garrins, mentre que al segon part en pot arribar a parir sis.

Ara bé, el veterinari explica que, normalment, en un ambient "natural", una femella arriba als 30 kg de pes a l'any o any i mig, mentre que en zona urbana aquest llindar de pes ja l'assoleixen als sis mesos d'edat i, per tant, es comencen a reproduir molt més aviat. El motiu és que els senglars s'han habituat a compartir espai amb les persones i les zones urbanes els ofereixen més menjar i més accessible, amb restes de les escombraries o amb aliment que s'ofereix a altres animals. El doctor de la UAB adverteix que un dels reptes pendents per gestionar la població de senglars és trobar un acord amb les entitats animalistes que alimenten altres espècies que viuen al carrer. "Gairebé sempre que trobem un senglar, molt a prop hi ha una colònia de gats. El pinso de gat és molt gustós i els senglars l'ensumen a quilòmetres", insisteix Conejero.

A la prematuritat de la reproducció cal sumar-hi encara un factor més que explica l'expansió del senglar: la hibridació amb espècies de porcs asiàtiques, un fet que es va donar especialment al voltant del 2010, amb la fal·lera que va sorgir a les cases catalanes per tenir com a mascota un porc vietnamita, l'animal de la sèrie de TV3 Porca Misèria. "Si de mitjana un senglar pareix entre tres i sis garrins, una varietat asiàtica en pot arribar a tenir setze per part", detalla el veterinari, que també explica que el seu equip ha arribat a trobar una truja de senglar hibridada amb porc vietnamita que pesava 130 kg i dins duia fins a tretze cries.

La presència d'aquests exemplars preocupa els experts del programa de seguiment del senglar, que cada any en els seus informes fan constar la necessitat de capturar-los el més ràpid possible per evitar que romanguin al medi natural i es puguin creuar amb senglars pels perjudicis que podria comportar.

Més enllà de ser possibles transmissors d'algunes malalties, un dels principals perjudicis associats als senglars són els danys que provoquen, sobretot quan s'apropen a zones habitades per humans. De fet, segons les dades del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el senglar és el causant de la meitat dels danys provocats per animals a Catalunya, que es comptabilitzen mitjançant les autoritzacions de caça que es fan quan l’abundància d’exemplars d’una espècie ha causat danys o és perillosa per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals o les espècies protegides.

El porc senglar ha estat el responsable de gairebé la meitat (49%) d’aquests expedients, amb més d’un miler durant la temporada 24-25, i lluny de les xifres de la segona espècie amb més incidència: els conills, que estaven darrere de 238 expedients, un 11% del total.

L'Alt Empordà i les Guilleries, paradís del senglar

Tot i que en els darrers dies el focus de la gestió del senglar s'ha posat en Collserola per ser la zona zero de la PPA i per la seva proximitat amb la capital catalana, segons les dades del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, en la temporada 24-25, on més senglars s'han recomptat per km² és als observatoris de l'Alt Empordà (14,7) i als de l'espai natural de les Guilleries-Savassona (12,6).

Durant l'última temporada també s’ha registrat una densitat de 9,2 senglars per quilòmetre quadrat a l’observatori del Montnegre-Corredor i de 9,1 al del Montseny. En canvi, les densitats més baixes s’han trobat a l’observatori del Cadí i al de Boumort, amb una taxa de 2,7 en tots dos casos. En aquest sentit, Conejero adverteix que els senglars mascles acostumen a dispersar-se i que s'han trobat exemplars que han recorregut més de 600 quilòmetres, motiu pel qual les densitats a un territori o altre poden variar d'una temporada a una altra. De fet, explica que fent marcatges de senglars s'han trobat animals que en només quinze dies s'havien vist a la Floresta (Sant Cugat del Vallès), Molins de Rei, Esplugues i al Parc de l'Escorxador, a l'Eixample de Barcelona.

Tot i aquest moviment, el veterinari insisteix que, al final, les zones on la densitat de senglars és més alta són aquelles en què "l'ecosistema ho permet", i posa l'exemple de la comarca de la Garrotxa. "En aquella zona la densitat d'alzines i roures i, per tant, la producció de gla –un dels principals aliments del senglar–, és superior que la que poden tenir els boscos de Tortosa", detalla. La producció de glans per part d'arbres com l'alzina i el roure també explica un dels motius pels quals s'observen crescudes (i descensos) dràstiques de densitat de senglars cada tres o quatre anys. "Tots els arbres que fan glans se sincronitzen de manera que cada quatre anys n'hi ha un en què fan el 100% de producció", descriu Conejero, que explica que en aquest període hi ha "un boom demogràfic" de les espècies que s'alimenten d'aquest fruit. Ara bé, també adverteix que l'any següent d'aquesta eclosió, no tots els arbres deixen anar fruits i una part d'aquesta sobrepoblació mor per falta d'aliment.

Més de 60.000 captures a l'any

Davant l'alt nombre d'incidències amb els senglars i els danys que provoquen als conreus, els especialistes han estudiat diferents maneres de controlar les poblacions d'aquests porcs davant dels riscos que comporta que en creixi la densitat. Ara per ara, la principal manera de controlar la població de senglar és capturar-los. L'any passat es van capturar 68.694 senglars, uns 5.000 menys que l'any anterior, però 10.000 més que l'any 2017.

Pel que fa a la captura i la caça, el veterinari assegura que la mort dels animals "s'ha convertit en un tabú" i que s'ha deixat que la caça es limiti a una activitat d'oci i no a una tècnica de gestió. Una altra de les tècniques que s'han plantejat per reduir la sobrepoblació d'aquests porcs és l'esterilització amb una vacuna contraceptiva, però Conejero adverteix que "no és logísticament viable" aplicar-la en entorns com el Parc de Collserola. Perquè la mesura fos efectiva en aquesta àrea caldria capturar el 70% de les femelles fèrtils per esterilitzar-les i, segons Conejero, aquesta vacuna –que deixa l'animal estèril entre un i dos anys– només seria efectiva en entorns on els animals estan un recinte tancat.

La gestió de Collserola

Tot i que des de finals dels anys 90 la presència del senglar a Catalunya s'ha disparat, en els darrers tres anys la zona de Collserola ha experimentat una davallada dràstica d'aquests animals fins al punt que, en el darrer balanç del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, la densitat d'exemplars era de 4,09 per cada km², tres vegades més baixa que a l'Alt Empordà i les Guilleries. La temporada 22-23, després d’anys de creixement sostingut, l’àrea va arribar als 9,6 senglars/km². "A Barcelona, els darrers dos anys hem reduït un 70% les incidències amb porc senglar, és un clar indicador d’èxit", defensa Conejero.

En aquest sentit, va ser clau la creació de la Taula del Senglar ara fa dos anys, en què es van proposar 98 accions que anaven més enllà de la caça per gestionar l'espècie. "S'han pres mesures per evitar que l'entorn urbà no sigui atractiu per al senglar", explica el veterinari. Per exemple, el desbrossament de les zones forestals, l'hermetisme de les papereres i la reducció de vegetació en alguns parcs.