“Els mercats formen part de la marca Barcelona, però s’han de potenciar més”
Després de cinc anys i mig de reformes i amb una gran expectació, el Mercat del Ninot va reobrir les portes dimarts. Amb un pressupost de 20,6 milions d’euros i un disseny de Josep Lluís Mateo, s’ha rehabilitat l’edifici, s’han integrat a la façana les parades exteriors i s’ha construït un doble nivell soterrat. El nou mercat té 48 parades alimentàries i 33 d’altres productes. Com a novetats, la reforma inclou nous serveis i espais com un restaurant de cuina de mercat de temporada i un lloc per a demostracions i cursos de cuina, entre d’altres. Les parades tenen quatre metres de fons perquè els comerciants puguin incorporar les cambres frigorífiques i d’aquesta manera evitar anar als magatzems per reposar el gènere. El president de l’Associació de Comerciants del Mercat del Ninot, Eduard Escofet, està entusiasmat amb la transformació.
¿Esteu satisfets amb la reforma?
El del Ninot és el millor mercat del món i estem molt orgullosos de com s’han fet les obres. Tenim molt espai i això permet fer zones de degustació i tenir la logística darrere per manipular els productes. Nosaltres treballem a gust i sense perdre el temps i això és beneficiós per al client, perquè gaudeix d’aquesta immediatesa.
Alguns paradistes s’han queixat de la inversió que calia fer per tenir parada en el nou mercat. ¿Això ha fet que es redueixi el nombre de parades?
A la carpa provisional teníem 70 parades i ara, 48. Però la majoria dels que no han vingut ha sigut per qüestions generacionals. No tenen descendència i no els interessava venir perquè es tractava d’una inversió important. Si darrere no tens ningú que continuï amb el negoci no ho faràs.
Quin públic té el Ninot?
La majoria de clients que tenim són gent de l’Eixample.
Voleu incorporar el turista com a cli ent?
Nosaltres volem que es vingui a comprar, sigui qui sigui. Ara bé, som un mercat de barri. És el que és i el que ha de ser. Si vénen turistes estem preparats per atendre’ls.
¿Teniu por que d’aquí uns anys patiu la saturació del mercat de la Boqueria?
No. Crec que no passarà. El mercat és gran i té espai per assumir més públic.
Què opina de la mesura de limitar l’accés de grups guiats a la Boqueria?
No sóc allà i no puc valorar la seva realitat. No tinc prou elements per poder opinar.
¿Barcelona dóna prou importància als mercats?
L’Institut Municipal de Mercats està fent una feina molt bona. Ja fa molts anys que se’ls està donant molt d’impuls. Això és molt important, no només per als comerciants, sinó que també ho és per a la ciutat. Abans hi havia molts llocs que aglutinaven els veïns del barri. I ara ho fa el mercat. És un lloc de trobada.
¿Els mercats formen part de la marca Barcelona?
Som un referent arreu. Sí que en formen part, però s’han de potenciar més. Som a mig camí. Cal reconèixer que hi ha l’interès de fer-ho per part de l’administració.
¿L’Eixample què hi guanya amb el nou Ninot?
Presumir d’un equipament inigualable. És un orgull. Barcelona té 43 mercats i no hi deu haver cap lloc del món que pugui dir el mateix. Hem trencat els motlles amb el tema de la degustació i d’ampliar horaris, dissabte inclòs. I som l’únic mercat de Barcelona que ho fa.
Com han rebut la transformació del mercat els veïns i els clients?
Ha sigut un xoc per a la gent. Estan molt contents, cada dia ens diuen que estan encantats i meravellats.
¿I els comerciants?
Hi ha moltíssima il·lusió. A la carpa no vam estar malament, perquè hi havia unes condicions dignes, però se’ns va fer llarg. Ara bé, el resultat ha valgut molt la pena. Crec que és un model que cal imitar als altres mercats de Barcelona. Tot va evolucionant perquè la ciutat evoluciona. Potser fa uns anys tenir degustació dins d’un mercat hauria sigut impensable.
