Per què cauen les fulles a la tardor?
Encara manquen alguns dies per tal de gaudir plenament de tota la gamma de colors pròpia de la tardor als nostres boscos. El canvi de tonalitat de les fulles és el resultat d'un procés complex
BarcelonaLa tardor al mediterrani
En latituds mitjanes, on hi predominen els arbres de fulla caduca, la caiguda de les fulles és una adaptació no tant a la sequera, com passa als tròpics, sinó a l'existència d'un període relativament fred. La caiguda els serveix per estalviar energia durant l'estació freda - mancada de prou hores de llum per poder produir-, i també per evitar els danys letals causats per les glaçades.
Al mediterrani, en canvi, algunes plantes i arbres no segueixen aquesta dinàmica pel fet que majoritàriament són espècies de fulla perenne. Alguns d'aquests arbres i arbustos aprofiten les pluges de la tardor per tornar a rebrotar i gaudir d'una "segona primavera" després de l'eixut estival.
Com i perquè acaben caient les fulles?
La caiguda de les fulles és l'efecte visible d'un seguit de canvis fisiològics complexos que tenen lloc a l'interior dels arbres. Els processos fisiològics que provoquen la caiguda de la fulla són estimulats pel fotoperíode, es a dir, per l'escurçament de les hores i la intensitat de la llum associades a l'arribada de la tardor, per bé que s'acceleren també amb les baixes temperatures.
Quan l'arbre comença a detectar aquests canvis inicia la producció d'un seguit de substàncies inhibidores del seu metabolisme, on hi destaquen, entre d'altres, l'àcid abscísic o l'etilè. Aquestes acaben implicant la formació d'una capa de cèl·lules a la base de la fulla que entorpeix progressivament les connexions entre la branca i les fulles, un fet que acabarà finalment provocant la caiguda de les fulles.
La química dels colors
La clorofil·la és el pigment responsable del color verd de les fulles. Amb l'activació dels mecanismes esmentats en arribar la tardor, la fulla no pot sintetitzar eficaçment la clorofil·la i perd gradualment el color verd, tot adoptant d'altres coloracions causades per altres pigments menys exigents en nutrients, i responsables de les tonalitats brunenques, grogoses o vermelloses. Finalment però, les connexions entre la fulla i la branca queden aturades del tot, la fulla mor i acaba caient per gravetat o bé és enduta pel vent.
Un esdeveniment complex i encara de difícil pronòstic
Tot i que és sabut l'inici de la tardor es basa sobretot en la temperatura i la duració de les hores de llum, recentment, un estudi publicat a la revista Global Change Biology posa de manifest un nou possible condicionant d'aquest fet: l'arribada de la primavera. L'estudi es basa en un experiment realitzat en boscos de Massachusetts i en un de New Hampshire i en dades de satèl·lit. El resultat va revelar que si un arbre iniciava el creixement primaveral un dia abans del que era habitual, aleshores la tardor s'anticipava un promig de 0,6 dies en aquest arbre.
L'aparent vincle entre la primavera i la tardor aniria en contra les prediccions fetes fins ara per molts ecòlegs relatives al fet que amb l'escalfament global la tardor començaria més tard. Segons els autors de l'estudi, Keenan i Richardson, l'anticipació de la primavera en un planeta més càlid faria avançar la tardor.
No obstant això, un estudi recent publicat a la revista Nature i en el qual també hi ha participat Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, posa de manifest que els boscos europeus, tot i l'escalfament global, estan frenant la sortida prematura de les fulles, es a dir, no estan fent sortir les fulles tan aviat a la primavera com es pensava pel fet de no acumular prou fred durant l'hivern.
