Barcelona

El misteri de la multiplicació de parades de castanyes a Barcelona: sis en 500 metres al Clot

La ciutat ha concedit aquest any 46 permisos, deu més que l'any passat, i ha atret venedors de la zona del Vallès

5 min

BarcelonaUn misteri recorre aquests dies la zona del Camp de l'Arpa i el Clot, a Barcelona: per què s'han multiplicat les parades de castanyes? "No n’havíem vist mai tantes de juntes. No pensàvem que el sector de la castanya donés per a tant", comenten la Virgínia i la Laura des d'una de les botigues de la plaça del Mercat, al barri del Clot, on n'hi ha dues gairebé a tocar. "És molt estrany", afegeix el Joaquín, que treballa en un bar de la zona i no sap explicar per què ara hi ha sis parades en línia recta en un tram de mig quilòmetre –i encara una altra, molt a prop, amb llicència per obrir al carrer Independència–, quan durant anys n'hi ha hagut una de sola: la de la plaça de l'Oca, "la de tota la vida", com repeteixen els veïns.

Aquesta tardor de rècord al conjunt de Barcelona, amb 46 llicències a parades de castanyes i moniatos –la xifra més alta des de fa com a mínim vint anys– ha suposat un boom al districte de Sant Martí, on, tot i l'auge del Halloween, han obert vuit punts de venda de castanyes més que el 2020, la majoria concentrats en una petita zona al voltant del carrer Rogent. Totes les parades noves tenen una estètica similar: amb rodes i molt més senzilles que les casetes de fusta tradicionals, però decorades amb una simulació de llistons. La de més amunt, al mateix carrer Rogent, la regenta la Carmen, que explica que fa anys que n'obre una a la rambla del Poblenou però que ara ja l'ha pogut deixar a càrrec de la filla i demanar una altra llicència en aquest carrer. Creia que era un bon lloc perquè no hi havia competència i és una via amb molta activitat comercial. Però, sorpresa: no ha sigut l'única que ha fet el mateix càlcul.

Una de les parades de castanyes a la plaça del Mercat, al Clot.

A l'altura de la Meridiana ja n'hi ha una a cada cantó del carrer, separades només pels passos de vianants –grans, això sí– de la mateixa avinguda al creuar-se amb Aragó. Tant aquestes dues com les dues que hi ha pocs metres més avall, a la plaça del Mercat, estan a càrrec de castanyers que venen de la zona del Vallès, de Terrassa i Sabadell, que expliquen que van valorar que en aquestes ciutats ja no hi havia més lloc per a noves parades i que a Barcelona, i en concret a la zona del Clot, hi havia un forat d'oportunitat. Des de l'Ajuntament de Terrassa asseguren que no han fet canvis en els seus permisos aquest any: s'han concedit les divuit llicències demandades i no tenen cap topall que limiti l'activitat, però els sol·licitants han de ser entitats registrades, centres escolars o associacions. Tampoc Barcelona no ha fet canvis en la seva normativa.

Alguns dels nous venedors arribats a la capital diuen que ja fa uns anys que es dediquen a la castanya en altres municipis però, per a d'altres, com el Samuel, aquest és l'any del debut i van aprenent la tècnica una mica sobre la marxa.

"O castanyes o res"

"Estava sense feina: o castanyes o res", diu el Samuel. La resta de l'any, com també fa el Javier, un altre dels nous castanyers de la zona, viu del cartó i de la ferralla. Del que pot. Alguns dels nous venedors de la zona expliquen que es coneixen entre ells només de vista, i d'altres, en canvi, apunten que van planificar junts l'aterratge a Barcelona, que va ser un pla coordinat. "Jo no m'esperava que concedissin tantes llicències juntes, és una mala competència", diu el Jesús, que ve de Terrassa i explica que els últims tres anys ha venut castanyes a Sabadell i que, quan passa la temporada, torna a la seva feina de camioner. Les llicències que atorga l'Ajuntament a Barcelona són vàlides per ocupar fins a dos metres quadrats de carrer entre l'1 d'octubre i el 31 de gener, i el govern municipal nega cap canvi de criteri que hagi propiciat l'arribada de nous venedors.

"S'ha fet com cada any", asseguren. Revisar sol·licituds, renovar les que ja hi havia i acceptar les noves en funció del criteri de cada districte. L'únic canvi és que, com es fa amb les terrasses dels bars en el context de pandèmia, aquestes parades també paguen un 75% menys de la taxa que abonen per ocupar espai públic, que es calcula en funció de variables com la categoria del carrer i la superfície. La de la plaça del Mercat del Clot, per exemple, paga ara 24,76 euros per tot el període, i la de la ronda Sant Pau, entre el Raval i Sant Antoni, 48,51 euros.

'Arepas' i blat de moro

Qui regenta aquesta segona parada és l'Ana, castanyera veterana i molt crítica amb el boom de noves botigues. "Ja no semblen parades de castanyes de les tradicionals, podrien ser llocs de qualsevol fira", diu, mentre remena les castanyes al torrador. A diferència del que passa amb el gruix dels elements del paisatge urbà de Barcelona, no hi ha res que obligui les castanyeres a tenir un disseny de parada igual: cadascú posa la que vol.

Una parada de castanyes que també ben blat de moro i 'arepas' a Barcelona.

Tampoc no hi ha una tarifa única: moltes parades van apujar fa uns anys el preu de la dotzena de castanyes dels tres euros als tres i mig, però no és un acord explícit ni unànime. A la zona del Clot hi ha qui ven una paperina de 13 o 14 castanyes a tres euros i qui ofereix una ració similar per cinc. I alguns dels que s'hi dediquen de fa temps, com l'Ana, que hi porta 24 anys i ja va heretar la parada dels tiets, lamenta que hi hagi parades que ara venen blat de moro, arepas amb formatge o entrepans: res a veure amb els productes que s'especifiquen en la llicència. També denuncia que hi hagi botigues de fruita o forns que venguin castanyes i moniatos ja cuinats. "Només ens faltava això", lamenta. Les castanyes són la seva vida d'octubre a gener, però després també es busca la vida amb altres feines.

L'Ana, a la parada de la ronda de Sant Pau, fent servir el torredor tradicional.

De moment, el mapa de parades a Barcelona per a aquesta tardor suma 46 punts de venda autoritzats, deu més dels que hi figuraven l'any passat. Tot i que, com ha pogut comprovar aquest diari, n'hi ha alguna que no hi apareix però que ha obert perquè dona per fet que li han renovat el permís d'anys anteriors i d'altres que, tot i figurar en el mapa, no es troben a l'adreça anunciada, com la del carrer Independència, que seria la setena en l'àmbit del carrer Rogent. S'ha passat d'una a set en només un any.

stats