Dues noves línies interiors i més parades d’AVE: el mapa de trens que el Govern voldria per al 2050

BarcelonaD'aquí a 25 anys Catalunya podria tenir entre nou i deu milions d'habitants i, com a conseqüència, els viatges de tren que registra l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) es podrien disparar fins a fregar els 1.300 milions cada any. Són dos milions més de persones i 100 milions més de viatges anuals que els que suporta ara com ara el mapa ferroviari català. Davant d'aquest escenari, el Parlament va exigir al Govern que es preparés, i l'executiu ha posat fil a l'agulla creant un full de ruta al qual recórrer per marcar quines accions s'haurien de prioritzar en les pròximes dues dècades i mitja.

El Govern ha aprovat aquest dimarts una estratègia ferroviària que conté 13 línies d'actuació i 63 mesures. Ara bé, només inclou les línies mestres del que l'executiu creu que caldria fer, però no accions en les quals el Govern es compromet o que, si més no de moment, demana a Madrid. Tot plegat una lletra petita de la qual ja es coneixen unes primeres pinzellades.

"L'estratègia ferroviària ens permet aixecar la mirada i pensar quina és l'estructura, les inversions, el material rodant i els nous eixos ferroviaris que Catalunya necessita d'aquí al 2050. És un full de ruta a futur més enllà de la feina que ja s'està fent en aquests moments", ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. La també portaveu del Govern ha dit que "l'objectiu és planificar el desenvolupament del transport ferroviari a mitjà i a llarg termini i adaptar-lo als reptes actuals i futurs en matèria d'infraestructures".

Alguns dels objectius de l'estratègia seran "maximitzar la capacitat de la xarxa" i considerar el "ferrocarril com a vector de reequilibri territorial", unes fites dins de les quals es podria plantejar recuperar el projecte de la línia orbital, una nova línia que connectaria Mataró i Vilanova i la Geltrú per l'interior enllaçant trams ja existents de la R8 i la R4 amb la construcció de nous trams que fessin d'enllaç.

El projecte no és nou, però fa anys que diversos governs l'han tingut en un calaix, i permetria connectar Vilanova, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró sense passar per Barcelona. Pel que fa a aquest eix orbital, Paneque ha explicat que abans de finalitzar aquest 2025 ja s'adjudicarà un informe d'estudis sobre el projecte.

Una empresa pública

També plantegen recuperar el projecte històric de l'Eix Transversal Ferroviari, una línia que connectaria Lleida, Manresa, Vic i Girona, també sense passar per la capital catalana.

Entre les possibles mesures que el Govern emmarca en aquesta estratègia també hi ha la creació de tres estacions noves d'alta velocitat (AVE): Girona Aeroport, Reus Aeroport i Vilafranca del Penedès. Però també la mesura de negociar amb el ministeri de Transports el traspàs dels serveis interiors que encara no estan sota la tutela de la Generalitat com els Avant entre Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona, Figueres i Tortosa.

D'altra banda, l'estratègia que el Govern ha acordat també preveu la necessitat d'afrontar un problema que viu a hores d'ara la xarxa ferroviària catalana: l'envelliment de la infraestructura i dels trens i els problemes per renovar-los. Una de les opcions del Govern és la creació d'una empresa pública que sigui "tenidora de material rodant". Una eina que permetria que la Generalitat tingués un plus d'autoritat a l'hora de gestionar i fer polítiques públiques en material ferroviari i que facilitaria una homogeneïtzació dels vehicles per renovar-los a mesura que s'envelleixin o es malmetin.

Horitzó de plans

Com a "instruments" per aterrar aquesta estratègia en els anys vinents, el departament de Paneque vol promoure una nova formulació de la Llei ferroviària de Catalunya i insisteix que sobre la taula hi ha el pla de serveis ferroviaris de Catalunya –que ha de definir la configuració i el mode de funcionament a mitjà i a llarg termini dels serveis ferroviaris de Catalunya–; la revisió del pla d'infraestructures del transport de Catalunya –que ha d'actualitzar la programació de les infraestructures de transport–; el pla estratègic per al desenvolupament de terminals intermodals a Catalunya; les actualitzacions anuals de l'Agenda Catalana del Corredor Mediterrani, i la programació de les actuacions del pla de Rodalies en el quinquenni 2026-2030.