Expulsats de Rodalies: "He arribat a plorar a l'andana de la impotència"
Diversos usuaris relaten com han fugit d'una deficiència crònica a la xarxa ferroviària
BarcelonaQualsevol que hagi intentat agafar un tren de Rodalies en els últims dies podria afirmar que desplaçar-se roba hores de son, tant de manera metafòrica com literal. El caos sense precedents que s'ha viscut les últimes dues setmanes ha fet evidenciar, encara més, el maldecap que suposa moure's en tren —de Rodalies— per Catalunya. Però aquesta és una situació que molts havien viscut anys abans que l'accident mortal a Gelida el 20 de gener ho fes aturar tot. Són ciutadans d'arreu del país que han vist que el desgavell de Rodalies s'havia cronificat en el seu dia a dia i que, cansats de veure com lavida els passava per davant esperant en una andana o dins un comboi, han decidit allunyar-se de les vies de Rodalies.
El Nil viu a Granollers i ha de recórrer tota la línia R2 fins a Castelldefels, on estudia. Tot i que l'estació queda a pocs minuts a peu del centre d'estudis, després d'encadenar incidències durant dos anys —cancel·lacions, avaries, trens que acaben el recorregut abans d'arribar al destí...—, la seva família va prendre la decisió de comprar un segon cotxe. "La meva intenció sempre ha estat moure'm en tren, però els dies d'examen no me la puc jugar. L'única opció és anar-hi conduint", diu. Ara bé, aquest canvi ha fet que la gasolina sigui una despesa fixa i que hagi de passar molt de temps aturat fent caravana a l'AP-7.
L'Alba corrobora que la logística diària de ser usuari de Rodalies "és un infern". Quan va decidir canviar de feina va tenir clar que, després de tretze anys viatjant en tren, una de les prioritats era no haver d'agafar Rodalies. "Era una odissea, mai sabia quan arribaria a casa", explica. Ara que ja no els fa servir, diu que ha pres consciència de com de "torturada" se sentia, i afegeix que ha guanyat en qualitat de vida perquè ja no ha de comptar les hores que perd esperant un tren: "La vida passava i jo no hi era –recorda–. Volia anar a buscar les meves filles a l'escola almenys una tarda a la setmana i quan el tren em fallava no ho podia fer".
Qui també s'ha sentit expulsada de les vies ha sigut la Marta. Viu a Gelida i treballa a Vilafranca del Penedès, just davant de l'estació de Rodalies. El viatge en tren per la R4, a priori, dura poc més de 15 minuts, però ella ha "deixat de contemplar-ho per complet". "És impossible agafar el tren, amb tots els retards i totes les incidències que cada dia es registren en aquesta línia i sobretot en aquest tram, i vaig decidir que ja en tenia prou. Vaig a la feina cada dia amb vehicle privat", assegura. Però també explica que aquesta decisió li ha sortit cara: "Passo de gastar-me uns 40 euros en una T-Jove que em dura tres mesos a haver de gastar entre 100 i 150 euros en gasolina al mes. La despesa per anar a treballar es multiplica per tres o per quatre", critica.
Un desgast físic i emocional
Paral·lelament, també hi ha els que encara opten per agafar el tren, però que no depengui de Rodalies. Per arribar a la feina a Barcelona des de Girona, la Judit ha de combinar trens de Mitjana Distància amb AVE, que "funciona, però és caríssim". En aquest cas, tot i que existeix una alternativa pel servei deficient de Rodalies, no és accessible per a tothom. Els usuaris, però, coincideixen que el desgast no és només econòmic, sinó que també els afecta físicament i emocionalment. La Judit ha normalitzat avisar sempre que arribarà tard, fins i tot abans de sortir. "Compto que sempre aniré, almenys, amb mitja hora de retard", lamenta. A més, relata ocasions en què s'ha sentit desesperada, com quan es va "quedar tirada, de matinada, a mig trajecte", sense ningú que la pogués venir a buscar, o dies que ha esperat hores i hores a l'estació sense rebre cap informació clara. "He arribat a plorar a l'andana de la impotència", reconeix.
El Lluc, veí de Sant Fruitós de Bages, ha hagut de desplaçar-se durant quatre anys a Barcelona per anar a la universitat. En teoria, la R4 era l'opció més ràpida, però a la pràctica era la menys previsible: "Si agafava Rodalies, no sabia ni a quina hora sortiria ni a quina hora arribaria", comenta. Després de patir retards de 20, 30 o 40 minuts, va passar a evitar-la gairebé del tot i es va decidir per agafar els FGC o el bus de Manresa a Barcelona tot i que el trajecte fos una mica més llarg. A això s’hi afegia la manca de connexions des del seu poble, i la solució va ser traslladar-se a Barcelona entre setmana perquè "si no, no arribava a classe", comenta.
La Laia va tornar a viure a Cerdanyola del Vallès fent cas a la idea que "és un municipi molt ben comunicat", explica. Però quan Rodalies falla, les opcions es redueixen a busos saturats amb transbordaments o demanar a algú que la vagi a buscar en cotxe a l'estació de FGC: "Acabo implorant la meva parella, amistats o la família perquè em vinguin a recollir", explica. Amb horaris laborals variables, planificar-se li és gairebé impossible i la fa "dependent". "Necessito una xarxa de persones que em rescatin", admet.