Puente diu que les obres als túnels del Garraf començaran aquest mes

Madrid / BarcelonaLes obres al túnel ferroviari del Garraf, a la R2 Sud, començaran aquest mes de març, segons ha anticipat el ministre de Transports, Óscar Puente, aquest dilluns. Puente ha recordat que es tracta d'una millora de la infraestructura ja licitada i contractada, però que si no s'havia començat a executar era perquè la Generalitat havia valorat que abans calia actuar d'urgència en altres línies de la xarxa de Rodalies. El calendari d'actuació en aquest tram de la R2 Sud, però, ja no es posposarà més, ha explicat Puente durant un esmorzar informatiu organitzat a l'Ateneu de Madrid.

De fet, Adif i el Pla de Rodalies ja preveien que aquestes obres de manteniment dels túnels del Garraf —per on passen els trens i que fa anys que pateixen desperfectes provocats per la corrosió que provoca la humitat del mar— comencessin a finals de l'any passat o inicis del 2026 i, en principi, per un període de tres mesos.

Per tirar endavant aquesta obra, però, calia tenir enllestides les actuacions del tercer carril a Martorell, perquè un cop es faci el tall a la R2, els Regionals s'hauran de desviar per aquesta altra via. Aquestes actuacions obligaran els trens a circular en una única via entre Garraf i Vilanova i la Geltrú, fet que reduirà l’oferta entre aquestes estacions i, de retruc, forçarà a desviar per Vilafranca els trens de les línies R13, R14, R15, R16 i R17 en direcció a Barcelona. 

Per minimitzar l'afectació als usuaris, Renfe ha proposat mantenir 8 trens per hora i sentit des de Barcelona fins al Prat de Llobregat, 6 trens fins a Castelldefels, 4 fins al Garraf i 2 fins a Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès). També plantegen dos trens més al matí i a la nit, per mantenir la connexió amb Barcelona els dies laborables (tot i que el recorregut s'allargarà, per Vilafranca) i diversos serveis d'autobús directes, reforç dels busos interurbans i un nou servei entre Altafulla i Torredembarra i Barcelona.

Alerta per les sortides d'emergència

Els problemes de manteniment, però, no són els únics que afecten els túnels de la R2. El tram entre Castelldefels i Sitges es va inaugurar fa més d'un segle, el 1881, i va suposar un gran repte per l'orografia del terreny, i ja fa mesos que les plataformes d'usuaris i els sindicats denuncien que també hi ha un problema evident per falta de sortides d'emergència en aquesta zona. "Per sort, el túnel té trossos interiors i altres en què surt a l'exterior, per les mateixes característiques de la muntanya, però això no són sortides d'emergència; si s'hagués de fer una evacuació gran en un d'aquests punts els equips haurien de baixar des de la carretera, que queda per dalt, o bé els passatgers haurien d'enfilar-se per la muntanya, com les cabres", explicava ja l'estiu passat a l'ARA el representant de la UGT de Renfe a Catalunya, Francisco Cárdenas.

Dignitat a les Vies també ha denunciat sovint que, en cas que es produeixi un incident amb un tren a dins d'un d'aquests túnels, l'única opció per als passatgers és "sortir caminant"; un punt que Adif també confirma. El problema fa anys que està detectat i n'estan assabentades totes les administracions. Fins i tot ja hi ha projectes sobre la taula per construir un nou túnel, més modern, per la banda interior (la més allunyada del mar): una obra molt més gran que la que començarà ara, que atacarà exclusivament els problemes de manteniment.

Puente ha reconegut aquest dilluns que la infraestructura de Rodalies té per davant un període d'obres complexes fins al punt que s'està "al límit" de no danyar encara més el servei. "On farien una obra [a Catalunya] que no s'estigui executant?", ha plantejat el ministre, que també ha posat el focus a la R1, on ha reconegut que el mar s'està "imposant" en molts trams. "No és fàcil desplaçar-la", ha advertit. I ha avançat que si es té el debat, caldrà tenir en compte elements com la densitat d'habitatges al voltant de la infraestructura o el cost de soterrar-la. "És altíssim", ha dit. Puente ha plantejat alternatives com ara "elevar" algun tram de la infraestructura.

Sense peatges aquesta legislatura

Durant la seva intervenció, el ministre ha apel·lat a la necessitat d'un pacte d'estat per les infraestructures, cosa que no només inclou el tren, sinó també les carreteres. Aquí, Puente ha descartat que el retorn dels peatges arribi aquesta legislatura —de fet, el govern espanyol va pactar amb Brussel·les evitar-ne la implementació—, però ha reconegut que el debat s'ha de tenir, sobretot perquè s'arrossega un dèficit d'inversió a les carreteres de l'Estat que ha xifrat en 4.000 milions d'euros i que només se solucionaria amb una aportació addicional. Fa poc, en mig dels problemes constants a l'AP-7, la Cambra de Comerç va reclamar el pagament per ús.

"Només hi ha dues formes de sostenir-ho: o a través dels impostos [de tothom], o a través de qui utilitza les carreteres. En el cas del transport aeri, ho assumeix l'avió; al marítim, ho fa el vaixell, i en una part del transport ferroviari, el tren. A la carretera s'ha de tenir el debat, sigui quina sigui la decisió", ha reflexionat Puente. En tot cas, ha dit que, si al final s'optés per una aportació addicional dels conductors i usuaris, aquesta hauria de ser "equitativa i igualitària" per a tot l'Estat.