El transport públic guanya pes a la Gran Barcelona, però el vehicle privat es manté com a primera opció

BarcelonaDe dilluns a divendres es registren prop de 3,6 milions de desplaçaments diaris en transport públic a tota l'àrea de Barcelona. Es tracta d'una xifra rècord en l'ús del transport col·lectiu i d'un increment del 8,6% respecte al 2023, segons recull l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF), elaborada des de fa més de dues dècades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'Institut Metròpoli. L'informe destaca que el transport públic ja ha recuperat, i fins i tot superat, els nivells prepandèmics, especialment durant les hores punta del matí.

Ara bé, segons l'enquesta, el vehicle privat continua sent el mitjà de transport més utilitzat, amb prop de la meitat dels gairebé 20 milions de desplaçaments diaris que es fan a la demarcació de Barcelona. Tot i que representa una lleugera disminució respecte a anys anteriors, continua molt per sobre dels valors associats a la mobilitat sostenible. Ara bé, i malgrat el rècord assolit, el transport públic representa poc més del 18% del total de viatges i els nous usuaris només han crescut un 1,1% respecte a l'any anterior. Això suggereix que el creixement de l'ús del transport públic es deu sobretot al fet que les persones que ja l'utilitzaven ho fan amb més freqüència, i no tant a un transvasament des del vehicle privat o altres mitjans.

El mitjà més utilitzat ha estat el metro, amb una quota del 6,2%, especialment a la ciutat de Barcelona i la seva primera corona metropolitana. El segueixen altres xarxes ferroviàries com FGC, Rodalies i el tramvia, que sumen un 4,6%, i l'autobús de TMB, amb un 3,6%.

L'augment s'explica, en bona part, per les bonificacions en títols d'ús recurrent, com la T-usual o la T-jove, que han incentivat la fidelització dels usuaris habituals, o la gratuïtat de Rodalies fins al 30 de juny; unes mesures que han suposat una despesa de 222 milions d'euros. Aquest esforç planteja interrogants sobre la sostenibilitat financera d'un sistema que ja assumeix alts costos estructurals en subvencions. Un sistema, a més, que ha començat a transformar-se: des de l'1 de juliol, els serveis de Renfe han deixat de ser completament gratuïts i apliquen una tarifa plana de 20 euros.

Més dependència del cotxe fora de Barcelona

La dependència del vehicle privat augmenta a mesura que un s'allunya del Barcelonès, on per cada 100 desplaçaments en cotxe o moto se'n fan 208 en transport públic. Aquesta proporció es redueix dràsticament en comarques com el Berguedà, amb una ràtio d'1 de cada 100 desplaçaments, o Osona, el Moianès, l'Anoia i l'Alt Penedès, on oscil·la entre els 3 i els 5 desplaçaments públics per cada 100 de privats. En total, el 83,4% dels desplaçaments dins l'àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB) en un dia feiner es fan dins la mateixa comarca de residència.

Amb tot, el pes del transport públic decau quan es tracta de mobilitat intercomarcal al conjunt de la demarcació, on el vehicle privat representa el 33,5% dels desplaçaments. En canvi, a la ciutat de Barcelona el cotxe només suposa el 16,7%. El director general de l'ATM, Manuel Valdés, ha assenyalat que el percentatge d'ús de mitjans ferroviaris o viaris és proporcional al nombre de persones que els utilitzen, sense que això impliqui una diferència pel que fa a les incidències entre tipus de transport.

Pel que fa a la seguretat, els usuaris del transport públic valoren la seva experiència amb una mitjana superior al 7 en una escala del 0 al 10. La percepció d'inseguretat ha disminuït respecte a anys anteriors, especialment pel que fa als robatoris i les agressions físiques i verbals. Tot i això, els robatoris continuen sent el principal motiu de preocupació, segons les dades recollides també en edicions anteriors de l'enquesta (2019, 2022 i 2024).