Mor Josefina Castellví, la biòloga que es va enamorar del lloc més desolat del món

BarcelonaL'oceanògrafa i biòloga Josefina Castellví va morir aquest dilluns a la capital catalana. Nascuda a Barcelona l'any 1935, Castellví –o Pepita, com molts la coneixien– va ser la primera dona al món a dirigir una estació permanent a l'Antàrtida. Durant la seva llarga trajectòria, la investigadora catalana va rebre reconeixements tan distingits com la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva trajectòria acadèmica i social, l'any 2021.

De caràcter fort i visionària, Castellví es va decantar per l'oceanografia durant la seva etapa de formació a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Sorbona de París. Una disciplina que en aquell moment era una raresa, ja que ni a Catalunya ni a Espanya, a diferència del que passava a França o al Regne Unit, hi havia institucions o equipaments dedicats a aquesta àrea. De fet, per aquest mateix motiu, la investigadora també va ser pionera en la introducció de la disciplina i, de manera molt destacada, dels estudis antàrtics.

El seu interès pel continent glaçat la va portar a formar part de l’expedició dirigida pel biòleg Antoni Ballester a l’illa Decepció l'any 1984. A l'illa s'hi va establir, de manera molt precària, la primera base d'investigació espanyola a l'Antàrtida. Més tard, Castellví substituiria Ballester –afectat per un ictus– i es convertiria així en la primera dona al món que va dirigir una estació permanent al continent de gel. Posteriorment, entre els anys 1988 i 1995, va dirigir la base antàrtica de l’illa Livingstone.

Després de la seva etapa a l'Antàrtida, la biòloga va passar per diversos càrrecs del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i va acabar la seva carrera com a directora de l’Institut de Ciències del Mar a Barcelona. A més, va ser vicepresidenta del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

"Tornaria a començar pel mateix lloc"

Durant la seva trajectòria com a investigadora, l'oceanògrafa va publicar més d'una setantena de treballs científics a més de dirigir nombrosos projectes d'investigació. La seva tasca divulgadora la va portar a aglutinar una gran quantitat de reconeixements de les institucions i de la societat. L'any 1994 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i, gairebé deu anys més tard, el 2003 –tres anys després de jubilar-se–, va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi. La barcelonina també va rebre i acceptar l'encàrrec de fer el pregó de les Festes de la Mercè l'any 2007.

L'any 2013, després d'una llarga temporada sense trepitjar el continent de gel, Castellví va tornar un cop més a l'Antàrtida. "El gel té uns sons extraordinaris, unes harmonies fantàstiques, i això no es pot reproduir mai", va descriure en una entrevista a l'ARA poc després de tornar. "M'he retrobat amb els meravellosos icebergs, amb l'hospitalitat i amb els meus records d'una etapa que va ser molt maca", va explicar.

I quan se li va preguntar per si canviaria alguna cosa de la seva carrera, l'oceanògrafa va ser molt clara: "Per a mi la vida és com el tronc d'un arbre, que va fent dicotomies, i ara vas cap a aquesta branca i llavors penses: «¿I si me n'hagués anat per l'altra?» Doncs probablement hauria arribat a un punt molt diferent d'aquest, però no m'ha preocupat. Ara que estic en l'última etapa de la meva vida, [...] et diria que si tornés a començar tornaria a fer el mateix. Amb tots els retrets que tinc per a mi mateixa, tornaria a començar pel mateix lloc".