"No pararíem mai de fer queixes, vivim una vulneració constant": les múltiples barreres a la discapacitat

BarcelonaDels esglaons per entrar a locals comercials, a estacions de tren sense ascensors o amb les escales mecàniques espatllades o la falta d'empatia del funcionari de torn. Les queixes per vulneració de drets de les persones amb una discapacitat creixen, tot i que són molt pocs els afectats que decideixen fer el pas de denunciar-ho. Així ho constata l'últim radar elaborat per Ecom, la fundació que aplega les entitats del sector i que el 2024 va recollir 352 casos, un 50% més que l'any anterior. "No pararíem mai de fer queixes, vivim una vulneració constant dels nostres drets", il·lustren les persones entrevistades per elaborar l'informe que resumeix la seva quotidianitat.

Segons l'entitat, tres de cada quatre vulneracions provenen d'organismes públics, mentre que el dret a la mobilitat, l'accessibilitat i la vida independent continuen sent els més afectats. Per primer cop, l'entitat ha rebut denúncies per violència sexual, concretament sis. El president d'Ecom, Albert Carbonell, ha advertit aquest dilluns a la presentació de l'informe que la desigualtat “és estructural i persistent” i ha reclamat polítiques públiques que abordin solucions amb perspectiva de gènere, ja que un 60% dels afectats són dones.

Al mateix acte, l'activista Maria Girbau ha denunciat les dificultats amb què es troba com a usuària habitual de Rodalies. No és només que les barreres arquitectòniques habituals o la falta de sensibilitat dels altres de viatgers per cedir-li el seient li compliquin els trajectes sinó que, a més, ara té al davant 16 mesos d'obres i de talls de la línia R3 i no sap com es mourà.

La seva discapacitat "no és visible, tret dels tres mesos d'estiu" en què ensenya les cames i, per tant, topa amb certa incomprensió del personal. En aquest sentit, assenyala que no li "permeten fer servir la plataforma" per accedir a l'autobús alternatiu que circula per cobrir el trajecte entre la Garriga i Barcelona perquè no va en cadira de rodes, tot i que té dificultats evidents de mobilitat i s'acompanya d'una crossa per caminar. "Per què no posen un bus en què pugui viatjar tothom?", es pregunta.

Accessibilitat per a tothom

Un dels reptes de la societat és fer de l'accessibilitat un valor universal i no només per a persones amb una discapacitat, subratlla l'informe d'Ecom, que també reclama la necessitat de formar en la sensibilització el personal que treballa de cara al públic per evitar situacions denigrants com la que ha relatat Raquel Almarcha, que ha de fer servir la cadira de rodes per un accident, i que va haver de sentir com un sanitari es referia a ella com "aquí tinc una cadira". A través d'un vídeo, Almarcha també ha detallat com els metges s'adrecen al seu acompanyant per explicar diagnòstics o tractaments i no a ella. També s'hi expliquen les dificultats amb què topa Carmen Lucía per poder obrir els contenidors quan els pedals estan inhabilitats.

L'informe també posa el focus en la infradenúncia: de les 352 vulneracions registrades, només 98 van acabar en denúncia oficial. El motiu d'aquesta diferència es deu sobretot a la "creença que denunciar no servirà de res", ha apuntat Katixa Mujica, una de les coordinadores de l'informe. Tot i que Ecom vol trencar amb aquesta tendència, també admet que en l'any analitzat només en dos dels casos denunciats es va obtenir una resposta. La resta han quedat desatesos.

Amb tot, l'entitat ha animat a visibilitzar les situacions de vulneració de drets per trencar silencis i ajudar que les administracions en tingui constància. Ecom alerta, a més, de noves formes de vulneració, com la soledat no desitjada i la violència sexual, i demana que la intel·ligència artificial i les noves tecnologies siguin eines d'inclusió i no de discriminació. Amb més de 1.300 casos documentats en cinc anys, l'organització reclama una acció coordinada entre administracions, entitats socials i ciutadania per “esborrar barreres i crear oportunitats” per a tothom.